Tinc un trastorn bipolar i estic esgotada. Durant quant de temps he d'autocontrolar tot el que dic o faig? Prenc la medicació correctament, vaig amb la psicòloga i la psiquiatre i tot i així…

És molt important que partim d'uns principis bàsics irrenunciables. Ningú no «és bipolar». Afirmar una cosa així suposa estar-se estigmatitzant a un mateix i, per tant, estar exercint discriminació contra un mateix. Un problema de salut no defineix una persona; no és l'essència d'aquesta persona. Es tracta d'una circumstància, d'«un accident», segons ho postula Aristòtil. Hem de ser nosaltres mateixos, en primer lloc, els que lluitem contra l'estigma i la discriminació. Les paraules importen molt i més en aquest sentit. Dir que «som bipolars» és el primer pas per identificar la nostra identitat amb una condició mèdica. Podríem dir «tinc un problema de salut mental», o «tinc trastorn bipolar», per exemple. Però mai no serem una malaltia!

Dit això, al meu entendre, es tracta en primer lloc de conèixer-se molt un mateix, amb l'ajuda de l'equip terapèutic i de bona informació fiable. És indispensable tenir una relació excel·lent amb el teu equip terapèutic. Si la comunicació no és bona o no tens temps d'exposar el que et passa, o de preguntar tot el que necessites, planteja't canviar. Tens dret a fer-ho. L'enfocament ha de ser el de la recuperació. En línies generals, això vol dir: «Viure tan bé com sigui possible amb símptomes o sense».  No és només un problema de caràcter mèdic; es tracta de desenvolupar estratègies per tenir un objectiu, donar sentit a la vida (a més de trobar-se bé). Tenir motius per aixecar-se cada dia i contemplar que hi ha moltes facetes de les nostres vides que necessitem desenvolupar i cobrir: autosuficiència econòmica, habitatge, formació, drets, activitats gratificants, etc. I el que em sembla fonamental: la xarxa social, afectiva i d'interessos compartits.

Jo recomano vivament el contacte amb altres persones que hagin passat pel mateix. Em refereixo als parells o iguals. Els Grups d'ajuda mútua, les associacions i les xarxes de suport informals són una eina molt poderosa. És possible tenir una bona vida. Tingues molta cura del son, vigila l'estrès, porta un estil de vida saludable, no deixis de fer exercici físic. En aquest darrer sentit, passejar és part del teu procés de recuperació. I, sobretot, intenta no «patologitzar» qualsevol molèstia que tinguis. Tots els éssers humans passen per moments difícils.  L'estigma i la discriminació, com saps, és una càrrega afegida que pot arribar a ser pitjor que el propi problema de salut. Lluita-hi en contra, en primer lloc, deixant de concebre't a tu mateix com «un malalt»; som persones, ciutadans; no malalts.