- Quins signes ens alerten d’un intent de suïcidi?
- És cert que els nois i noies que ho verbalitzen és per cridar l’atenció?
- Se sap quant de temps passa des que es pensa fins que es materialitza l’intent?
- Quins són els factors de risc del suïcidi juvenil?
- El suïcidi es pot prevenir?
- Si un jove té ideacions suïcides, què pot fer?
- Si els pares i mares detectem que el nostre fill o filla es vol suïcidar, què hem de fer i on hem d’anar?
- Què és el que mai se li ha de dir a un noi o noia que es vol suïcidar?
- Què és el que sí que se li ha de dir a un noi o noia que es vol suïcidar?
- Quin és el tractament més eficaç per a una persona que es vol suïcidar?
- La ideació suïcida es pot tractar amb medicació?
- Els nois i noies que estan passant per un procés de crisi vital, amb idees de suïcidi, es recuperen? Podran fer una vida normal?
- Fa anys que tinc pensaments suïcides. Sento que tot segueix igual per més que intenti millorar malgrat els intents per part dels professionals d’ajudar-me. No vull admetre que estic igual perquè no vull ser una càrrega i que la meva mare es torni a enfadar amb mi i tampoc sé què fer perquè fins i tot els professionals deuen estar cansats d’escoltar-me. Què se suposa que he de fer?
- Què he de fer si crec que no puc amb tot això, però no vull molestar els professionals? Tampoc tinc amics amb qui confiar en aquest tema perquè ho explicarien als altres i no tinc confiança amb la meva família.
- Acabo de complir 17 anys. Tinc por d’arribar als 18 en la mateixa situació. Com em poden ajudar? Quan sol tardar la teràpia aproximadament?
- Després d’una sobreingesta de medicaments, què podem fer els pares si la nostra filla segueix tenint idees de mort?
- Si la meva filla s’autolesiona i persisteixen idees de mort, com hem de reaccionar els pares?
- Què puc fer si un amic o amiga m’explica que es vol suïcidar?
- Com actuo si veig a les xarxes socials que una persona es vol suïcidar?
- Com es pot actuar des de l’escola per prevenir el suïcidi juvenil?
- En l’àmbit escolar, com s’ha d’abordar la pregunta sobre ideacions suïcides en infants a partir de 10 anys? Ens podeu donar exemples pràctics?
- Com puc ajudar el meu fill o filla si ho està passant molt malament a l’escola per evitar arribar a què tingui pensaments suïcides?
- El suïcidi infantojuvenil està realment lligat a l’assetjament escolar?
- Quan un alumne manifesta idees suïcides davant d’una situació dolorosa per a ell, què s’ha de fer com a orientadora d’un institut. Per exemple, si diu «si passa això jo em suïcido. Si els meus pares es divorcien, jo em suïcido».
- En el suïcidi juvenil, hi ha més prevalença entre els joves amb malalties cròniques?
- Com protegir la salut mental de joves diagnosticats amb malalties cròniques per evitar pensaments suïcides?
- Si es produeix un suïcidi juvenil, què es recomana que faci la família i els amics?
- Quines intervencions des d’infermeria poden ser útils dins de l’abordatge global multidisciplinari?
Els nois i noies que estan passant per un procés de crisi vital, amb idees de suïcidi, es recuperen? Podran fer una vida normal?
Sí, fins i tot en el moment actual, en què tots tenim la sensació que tenim molt per fer encara per prevenir el suïcidi, la majoria de persones superen la seva crisi i aconsegueixen fer una vida normal. El que és difícil i desaconsellable fer, és intentar estalviar-te, fugir o evitar una crisi vital, es tracta d’assumir-la i resoldre-la.
Els nois i noies que passen per un procés de crisi vital es plantegen la mort com la solució a una situació que, com el seu propi nom, es defineix com una crisi, és a dir, es caracteritza per ser temporal. És una situació que un pot sentir que no sap gestionar, de vegades perquè no troba la solució en aquell moment. La impaciència davant la seva resolució, generalment incrementa el dolor, amb una percepció distorsionada que serà així per sempre. Però sabem que no és així, el no haver trobat ja una solució, no es pot entendre com que no existeix, sinó com que encara no l’hem trobat.
Són situacions que tenen un principi i un final, si la persona pot comprendre que es tracta de temps i té pietat amb ella mateixa per concedir-se’l, allò que veu com quelcom tan difícil, deixa de ser-ho. Tots tenim l’experiència d’haver viscut alguna situació que semblava que ens superava, que seria impossible bregar amb ella… i l’endemà o amb el pas dels dies la percepció d’aquesta situació ja havia canviat.
Sí que hi ha persones que poden tornar a normalitzar la seva via i algunes, de rellevància pública, han volgut explicar la seva crisi i com s’han recuperat per tal d’ajudar amb el seu testimoni. És el cas, per exemple, de Lady Gaga, Selena Gómez, Adele, Demi Lovato, SIA, Katy Perry, Billie Eilish, Kid Cudi, René Residente o Kendrick Lamar, entre altres. Però encara són moltíssimes més els exemples anònims que tenim al nostre voltant.
