www.som360.org/ca
Totes les respostes

Després d’una sobreingesta de medicaments, què podem fer els pares si la nostra filla segueix tenint idees de mort?

Francisco Villar Cabeza
Dr. Francisco Villar Cabeza
Psicòleg Clínic. Coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Els processos de recuperació de les crisis suïcides són individuals, però també tenen elements comuns, intentem abordar aquests segons en la resposta.

Nosaltres entenem que les crisis suïcides es produeixen en el context d’una crisi vital.  Amb això sabem que mentre la crisi vital no es resolgui, el risc de suïcidi es manté present.  Per això recomanem que les mesures de seguretat es mantinguin durant tota la crisi vital i durant un any un cop s’hagi resolt.

És important incorporar aquestes mesures de seguretat en les rutines familiars:

  • Privar de l’accés a la medicació (recomanem guardar tota la medicació que hi hagi al domicili amb pany i clau) i monitorar el seu ús i assegurar-se l’adherència al tractament farmacològic.
  • Mantenir-se més disponible i atent davant la presència de crisis esporàdiques.
  • Afavorir el compliment amb el seu tractament tant psicològic com farmacològic,  assegurar que assisteix a les visites de seguiment i mantenir una bona comunicació amb el professional terapeuta de la seva filla i amb l’escola (si és que pot assistir-hi en aquest moment).
  • Transmetre-li esperança.
  • Reconèixer i explicar-li que l’adolescència és una etapa dura, però que tot el que ve després és molt millor,  que no passa res perquè no sàpiga què fer en un futur, perquè no sàpiga què vol, perquè està confosa, perquè totes aquestes coses durant l’adolescència no són un problema, són precisament les respostes que cal respondre els pròxims anys, no en aquest moment.
  • Transmetre-li que el seu malestar no desbordarà la família, que vostès són on volen estar, al seu costat, a les bones i a les no tan bones.
  • Fomentar la vinculació de la teva filla a grups de pertinença, a activitats, amb iguals i en l’àmbit familiar.

És probable que, durant aquest procés, us sentiu en algun moment confosos i desbordats. Pot ser que faci alguna cosa que no és la correcta, o quelcom que et recrimini la teva filla. Això últim és humà i ella haurà de veure que la cosa no es tracta de fer les coses bé, que tots ens equivoquem, que la cosa va d’aixecar-se amb humilitat, amb pietat cap a un mateix i seguir provant-ho.

Quan la teva filla us diu: «encara no estic bé, encara no em sento preparada», heu de transmetre-li: «ho sabem i seguirem estant al teu costat fins que ho estiguis».  Amb la seva evolució, amb el treball terapèutic i amb el seu acompanyament, anirà podent identificar aquestes situacions que la desborden i incrementant els recursos per afrontar-los.

Estàs veient:
Francisco Villar Cabeza
Dr. Francisco Villar Cabeza
Psicòleg Clínic. Coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Cecilia Borras
Cecilia Borràs
Psicòloga. Presidenta-Fundadora
Després del suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS)