Quan un alumne manifesta idees suïcides davant d’una situació dolorosa per a ell, què s’ha de fer com a orientadora d’un institut. Per exemple, si diu «si passa això jo em suïcido. Si els meus pares es divorcien, jo em suïcido».

Probablement aquest alumne manifesta la por a un dolor que pensa que pot viure anticipant situacions que per a ell són molt doloroses.

Són pors o temors que sorgeixen davant del que podrien ser «dols anticipats» cap a aquelles situacions on existeixi un risc de ruptura d’un vincle afectiu vers algú, algun lloc o allò a què tenim un afecte o unió emocional.

 Com a orientadora, i en funció de cada cas, recomanaríem parlar amb l’alumne perquè verbalitzi les seves pors. Fer-ho, ja farà que siguin menys dolorosos aquests pensaments. Parlar ajuda, per a tots, en aquest cas es tracta de parlar amb ell o ella amb calma i curiositat respectuosa, que no sigui un interrogatori. Agrair-li la confiança.  Cal reconèixer que són situacions doloroses per a ell o ella, validar què sent.  Procurar oferir confidencialitat, però no prometre coses que no es puguin complir. Implicar l’entorn, pares o tutors legals  si és possible, i fer-li veure que amb ajuda professional, si és necessària, podrà gestionar aquest malestar que sent.