Fa anys que tinc pensaments suïcides. Sento que tot segueix igual per més que intenti millorar malgrat els intents per part dels professionals d’ajudar-me. No vull admetre que estic igual perquè no vull ser una càrrega i que la meva mare es torni a enfadar amb mi i tampoc sé què fer perquè fins i tot els professionals deuen estar cansats d’escoltar-me. Què se suposa que he de fer?

Has fet un pas important admetent que et sents igual. Això que ens expliques has de dir-ho sense por als professionals que t’ajuden i a la teva mare. Ells potser estan pensant equivocadament que estàs millor i, si no és així, és crucial que et sinceris amb el teu entorn: dir-los que no notes millora, que no estàs millor.

Només amb informació fiable sobre com et sents realment se’t podrà ajudar d’una manera més orientada i també, per descomptat, serà d’ajuda per a la teva mare. Quan no estem bé emocionalment, pensem que els altres ho saben o se n’adonaran, però no, no som endevins, podem intuir-ho, però no en tenim la certesa. Si no diem com ens sentim realment és difícil que ens puguin ajudar els altres.

M’ha vingut al cap una persona intentant obrir un pot, un s’esforça molt sense percebre cap avanç, pensa que mai el podrà obrir. Si s’ha de jutjar el valor dels seus esforços en aquest moment, només poden ser negatius, una pèrdua de temps. El pot segueix tancat i la seva idea per l’experiència prèvia és que és incapaç d’obrir-lo. Algunes vegades, una persona passa el pot a algú, aparentment amb menys força física, i l’obra immediatament sense cap esforç. En aquest moment, després de la sorpresa i només llavors, un s’adona que tots els esforços previs havien estat molt útils, havia preparat o afluixat la pressió sense cap avanç aparent. En aquest moment, es promet a ell mateix no tornar a desmerèixer els esforços fets, aquells que encara no han pogut demostrar la seva utilitat.

Pel que sembla, la teva mare ha hagut d’obrir molts pots, i ha vist moltes vegades que cada nit, just darrere del moment més fosc, es fa de dia. Mai podràs ser una càrrega per a la teva mare, tampoc podràs cansar els professionals,  i quan ells et diuen que et veuen millor, ja veuen que el pot encara no està obert, però crec que el que pretenen és fer-te avinent la seva voluntat d’esforçar-se per continuar. Sembla que la teva mare també és d’una altra època, d’aquella en la qual tenia més valor l’esforç que el resultat.