Què puc fer si un amic o amiga m’explica que es vol suïcidar?

Pots fer molt, però pot ser que a ell no li agradi.

Has de saber si el teu amic està en seguiment, si els seus pares són conscients de la seva situació i del seu malestar, en definitiva, si ja sou molts els que formeu la xarxa d’ajuda. Si això és així, ja només et falta fer d’amic d’algú que no troba motius per viure, és a dir, que et tocarà prendre una mica la iniciativa en la relació,  en algunes ocasions pot ser que t’hagis de posar una mica pesat fins i tot, perquè sigui conscient del que no és capaç de veure en aquest moment:  que no està sol, que us importa i que esteu encantats de donar-li un cop de mà,  que no és una càrrega per a vosaltres, que sou conscients dels esforços que està fent, que no es preocupi, que no es deixi emportar per a la desesperació. Recordo la importància de la vinculació.

En canvi, si ets el receptor de la primera notícia, la situació és més complicada per a tu, perquè en aquest moment al teu amic li pot costar veure, o estar d’acord amb la importància de crear, d’activar, aquesta xarxa de suport, de la importància que els pares coneguin la seva situació i de la importància que més persones concorrin en el seu procés de recuperació. La relació d’amistat es basa a fer el millor per a l’altre, no en guardar secrets enverinats.  Desafortunadament hem hagut de tractar amb nois que van guardar el secret del seu amic, i aquest va acabar morint per suïcidi. La culpa d’aquests nois és infinita, sense tenir-la en realitat, no és gens fàcil fer front a aquesta situació. No ens podem fer càrrec d’aquesta realitat sols, perquè tampoc nosaltres ho estem.

Sabem que el més probable és que abans parlin amb els seus amics, potser els de l’escola, i no amb els pares o els professors. La gent jove s’ha de sentir confiada a l’hora de parlar d’aquests temes i poder dir a un amic o amiga que es vol suïcidar si té aquests pensaments. És important no estigmatitzar aquesta persona per allò que està manifestant. Has de saber que en les paraules del teu amic hi ha un patiment emocional. No es tracta d’una malaltia mental, ni de covardia, ni vol cridar l’atenció. Anima’l que busqui ajuda i que ho expliqui al seu entorn familiar, a aquelles persones que li generin més confiança. És molt important escoltar-lo i oferir-li suport per buscar ajuda.

Hi ha comportaments que ens poden mostrar que potser alguna cosa no va bé: no respon els WhatsApp, potser ha canviat la seva foto amb una que ens transmet tristesa, no t’agafa les trucades o bé, quan estàs amb ell o ella, et comenta que no val la pena res, que no s’aixecaria, no vol seguir estudiant o treballant, que no dorm bé.

La primera intenció que en surt sempre és dir-li que s’animi, intentem donar consells, incloent-hi que tots estem més o menys igual i, en un intent d’empatia, es comparteixen els mateixos problemes perquè s’adoni que no està sol. I se sol dir que sempre s’ha de veure el sentit positiu de les coses. Però tot això potser li fa sentir més feixuc el pes del seu malestar i dolor i potser li fa pensar que és millor no dir res més a ningú.

Ningú ens ha ensenyat com atendre el dolor emocional. Tots sabem com actuar davant del dolor físic o una ferida, però amb ferides emocionals no sabem quina «tireta» pot anar bé.

Sense invalidar, és a dir, subestimar allò que ens ha dit, podem acompanyar-lo en coses bàsiques i que sabem que abans li agradaven, estant al seu costat i sense atabalar-lo amb reflexions o preguntes. Cal saber escoltar el que ens diu, sense jutjar, sense criticar: les ferides emocionals, el seu dolor, necessiten ser escoltades.

No ens hem de responsabilitzar del malestar de l’altra persona, no podem endevinar, no som professionals ni especialistes. Per aquest motiu, és molt important animar-lo, des d’una convicció plena, a buscar ajuda professional, sempre oferint i transmetent-li esperança.