Com ens afecta la pandèmia

I què podem fer per evitar-ho
Dr. Joaquim Radua Castaño
Dr. Joaquim Radua Castaño
Leader del Imaging of Mood- and Anxiety-Related Disorders (IMARD) group
Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

La pandèmia, les mesures de confinament i les seves múltiples conseqüències poden provocar fàcilment ansietat i depressió. Per fer front als símptomes, els organismes de salut van oferir algunes recomanacions, com ara no escoltar repetidament notícies sobre la pandèmia (CDC, 2020). Tanmateix, aquestes recomanacions es basaven en estudis previs sobre experiències diferents de la crisi actual del coronavirus. Per saber quins efectes psicològics ens provoca la pandèmia i què podem fer per mitigar-los necessitem nous estudis, fets expressament amb aquesta finalitat.

Actualment ja s’han publicat alguns estudis nous d’aquest tipus. Així, per exemple, durant el confinament de l’abril vam fer una enquesta per internet a 5.000 persones per avaluar el grau d’ansietat i depressió i la freqüència amb què s’observaven determinades conductes entre els participants, com ara seguir una rutina o mantenir una alimentació equilibrada (Fullana, Hidalgo-Mazzei et al. 2020).

Dues terceres parts van notificar símptomes d’ansietat o de depressió, un senyal dels estralls que causa la pandèmia de la COVID-19 en la salut mental. Afortunadament, també vàrem observar l’existència d’algunes conductes senzilles que aparentment protegien contra aquests símptomes, de manera que es podrien incloure en recomanacions per ajudar la població a fer front a aquesta crisi. A tall d’exemple, el fet de mantenir una alimentació saludable i procurar no llegir un excés de notícies sobre la COVID-19 s’associaven amb uns nivells més baixos tant d’ansietat com de depressió. I seguir una rutina i aprofitar el moment per dedicar-se a aficions també s’associaven amb uns nivells baixos de depressió.

estrés covid

Com gestionar l’estrès durant la pandèmia de la COVID-19?

Una altra enquesta feta a la Xina va revelar que les conductes d’afrontament s’associaven amb menys problemes de salut mental (Guo, Feng et al. 2020), mentre que una altra que es va fer a Polònia va mostrar que l’ansietat pot intervenir en la relació entre l’amenaça de la COVID-19 i les conductes d’afrontament (Cypryanska and Nezlek 2020).

Tanmateix, les conclusions d’aquests dos estudis i del nostre s’han de prendre amb precaució, a causa d’algunes limitacions metodològiques. A tall d’exemple, només es «correlaciona» la freqüència de determinades conductes amb els nivells d’ansietat i de depressió, de manera que no podem establir si «va ser abans l’ou o la gallina». Podria ser que, quan una persona llegeix moltes notícies sobre la COVID-19, aquestes notícies la neguitegin progressivament i aleshores detectem que les persones que llegeixen moltes notícies sobre la COVID-19 tenen uns nivells d’ansietat més alts. Però també podria ser que passés justament a l’inrevés. Podria ser que, quan una persona està neguitosa pensant en la COVID-19 tendeixi a llegir més notícies per mirar de calmar-se i aleshores detectem que les persones amb uns nivells més alts d’ansietat llegeixen més notícies sobre la COVID-19.

Actualment ja es duen a terme alguns estudis que volen superar aquesta i altres limitacions. Us en presentaré dos. El primer és un estudi internacional per conèixer com afecta la pandèmia la nostra salut física i mental. El segon és un estudi que avalua periòdicament les mateixes persones per comprovar quins canvis conductuals van acompanyats més endavant de canvis en l’ansietat o la depressió (i no quins canvis en els símptomes van acompanyats més endavant de canvis conductuals). Tots dos estudis s’adrecen a la població en general, és a dir, a tots nosaltres. I crec que tots dos seran importants, el primer per la seva mida i el segon pel seu curós seguiment.

L’estudi «COH-FIT: Com afecta la pandèmia la nostra salut física i mental» és una gran enquesta en línia per identificar els factors de risc i de protecció de la salut física i mental durant la pandèmia. És fruit d’una important col·laboració internacional amb més de 200 investigadors i en què ja han participat 115.000 persones de 150 països diferents, unes xifres que continuen creixent cada dia. L’enquesta general és per als adults, però també hi ha versions adaptades per a infants i adolescents, sempre amb els consentiments pertinents.

L’objectiu final de l’estudi és que serveixi per dissenyar programes de prevenció eficaços. També servirà per veure l’efecte moderador de les variables demogràfiques, ocupacionals, conductuals i diversos factors ambientals i contextuals, a més de l’efecte dels diferents nivells de les mesures de distanciament social. Quan s’acabi la pandèmia es faran dues enquestes més, al cap de 6 i 12 mesos.

Avaluar l’impacte de la COVID-19 per poder actuar sobre estratègies de salut pública

Aquest estudi es coordina des de la Charité Universitätsmedizin de Berlín i la Universitat de Pàdua, i a Espanya hi participen principalment l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón, l’Hospital Clínic de Barcelona / IDIBAPS, la Universitat de Navarra i Sant Joan de Déu. Pots participar en l'estudi «COH-FIT: Com afecta la pandèmia la nostra salut física i mental».

L’estudi «Afrontar la pandèmia: què funciona millor per reduir l’ansietat i la depressió» també fa servir enquestes en línia, però en aquest cas són més curtes i es fan cada dues setmanes durant un any. Amb la informació que proporcionin aquestes enquestes podrem saber si primer hi ha canvis de conducta i després canvis en els símptomes d’ansietat i depressió o si, al contrari, primer hi ha canvis en els símptomes d’ansietat o depressió i, després, canvis de conducta.  Aquesta diferència és molt important per saber si els canvis de conducta són la causa o la conseqüència d’un augment o una disminució de l’ansietat o la depressió.

Aquest estudi es coordina des de l’Hospital Clínic de Barcelona / IDIBAPS i també hi participen FIDMAG Hermanas Hospitalarias, l’Hospital del Mar / IMIM, l’Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón, la Universitat de València i la Clínica Universidad de Navarra. En aquest estudi, primer es demana que es respongui a una enquesta preliminar i, després, es fa una selecció aleatòria d’alguns participants per a l’estudi. Els participants seleccionats que responguin a les enquestes durant un any rebran una compensació econòmica.

Vull animar tothom a participar en aquests estudis. I vull convidar-hi molt especialment les persones grans. Ens està costant aconseguir respostes de la gent gran, una població a la qual voldríem poder ajudar.

 

Foto de freepik - www.freepik.es

Temes
Confinament
COVID-19
Informació general
Pautes
Prevenció i salut
Recaigudes
Aïllament social
Ansietat
Cansament
Estrès
Por
Tristesa
Col·lectius
Ciutadania
Professionals de la salut
Dr. Joaquim Radua Castaño

Dr. Joaquim Radua Castaño

Leader del Imaging of Mood- and Anxiety-Related Disorders (IMARD) group
Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)
Bibliografía
Centers for Disease Control and Prevention (01/04/2020). Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) - Stress and Coping https://www.cdc.gov/coronavirus/2019-ncov/daily-life-coping/managing-stress-anxiety.html
Cypryańska M & Nezlek JB (30/10/2020). Anxiety as a mediator of relationships between perceptions of the threat of COVID-19 and coping behaviors during the onset of the pandemic in Poland https://europepmc.org/article/pmc/pmc7599044
Fullana, M. A. , Hidalgo-Mazzei, D. , Vieta, E. & Radua, J. (2020). Coping behaviors associated with decreased anxiety and depressive symptoms during the COVID-19 pandemic and lockdown. Journal of affective disorders , 275 , 80-81. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7329680/
Guo, J. , Feng, X. L. , Wang, X.H. & Van IJzendoorn, M. (2020). Coping with COVID-19: Exposure to COVID-19 and Negative Impact on Livelihood Predict Elevated Mental Health Problems in Chinese Adults. International journal of environmental research and public health , 17 , 11. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7312167/

Ja es coneixen els primers estudis per saber quin efectes psicològics ens provoca la pandèmia, però les conclusions d'aquests estudis s'han de prendre amb precaució, deguda a algunes limitacions metodològiques. Actualment ja s'estan desenvolupant alguns estudis que volen superar aquesta i altres limitacions, com els dos que es presenten en aquest article.

Publicació
15 de desembre de 2020
Darrera modificació
15 de desembre de 2020