Polítiques per abordar la solitud no desitjada

La solitud no desitjada és un problema social i sanitari que afecta cada cop més persones a tot el món. Suposa una font de patiment, limita el dret de participació a la societat i té conseqüències negatives en múltiples aspectes de la vida, com la salut física i mental, generant costos socials, segons es recull a l’Observatorio Estatal de Soledad no Deseada.

La lluita contra la solitud no desitjada passa per conscienciar i involucrar la resta de la societat. La sensibilització social requereix estratègies i polítiques que contribueixin a un coneixement més gran d'aquesta problemàtica per part de la ciutadania.

A nivell comunitari, representa un seriós problema, ja que es debiliten les xarxes properes, especialment les que es produeixen als barris, espais on generalment les persones tenen els seus contactes i realitzen les activitats bàsiques de la vida diària. És per això que les intervencions s'han de fer a diferents nivells: autonòmic, local i comunitari, tal i com recull la guia ¿Cómo combatir la soledad no deseada en las personas mayores? (Nagusi Intelligence Center, 2023).

A Espanya, a nivell estatal, actualment no s'han desenvolupat polítiques específiques i d'abast nacional destinades a combatre la solitud no desitjada de manera integral i planificada. L'IMSERSO està liderant la creació d'una estratègia nacional contra la solitud no desitjada, que encara ha d'arribar.

Tot i això, la preocupació creixent pel fenomen ha fet que la solitud no desitjada estigui a l'agenda política. Així, sorgeixen actuacions a les administracions públiques autonòmiques i provincials, les entitats locals, i en un nombre cada vegada més gran d'accions i projectes des de la iniciativa social.

En aquest sentit, l'abril del 2022 la Fundación ONCE va posar en marxa el Observatorio Estatal de la Soledad no Deseada (SoledadES), amb el suport d'altres entitats com Cruz Roja, Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI), la Plataforma de Mayores y Pensionistas, ONCE, la Plataforma del Tercer Sector, la Plataforma del Voluntariado, la Red Contra la Soledad No Deseada, la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social, la Unión General de Trabajadores, la Plataforma de Organizaciones de Pacientes, la Federación Española de Municipios y Provincias i el Consejo de la Juventud de España.

Des de l’Observatori, es promou que la interacció entre l’Administració pública, el sector privat, la societat civil organitzada i la ciutadania és clau per lluitar contra la solitud no desitjada. Així doncs, vol ser un actor clau en la generació i la difusió de coneixement sobre la solitud no desitjada a nivell estatal amb vista a la mobilització de la societat civil organitzada.

SoledadES aglutina informació sobre estudis, experiències europees i internacionals i experiències regionals, locals i de diferents entitats socials, per tal de connectar i inspirar el canvi social necessari per abordar el problema que ens ocupa.

Estratègies desplegades amb el suport del tercer sector

Les comunitats autònomes s'estan sumant a impulsar estratègies i polítiques regionals per lluitar contra el problema de la solitud no desitjada. L'abordatge d'aquest tema va de la mà d'altres estratègies desplegades, al seu torn, sobre l'envelliment actiu i l'atenció de la gent gran, així com la lluita contra la despoblació que pateixen algunes províncies, derivades, entre altres causes, del creixent envelliment poblacional .

Destacar, a tall d'exemple, les estratègies específiques contra la solitud no desitjada aprovades recentment a Castella i Lleó o Múrcia. Andalusia té un Pla Estratègic Integral per a Gent Gran, on una de les seves línies estratègiques està dedicada a la solitud no desitjada. També cal destacar iniciatives com l'Observatori Aragonès de la Soledat creat pel Justícia d'Aragó i el Departament de Ciutadania i Drets Socials, entre d'altres.

És habitual que aquests plans estiguin dissenyats, recolzats i desplegats en col·laboració amb les associacions i entitats del tercer sector, cercant així la màxima implicació i participació de tots els agents socials. Són iniciatives desenvolupades des dels ajuntaments, barris o associacions locals. Són moltes les ciutats que tenen algun tipus d'estratègia o projecte dedicat a l'abordatge de la soledat. En aquestes línies destacarem les dues estratègies de les principals ciutats espanyoles per nombre de població, encara que cada vegada són més les ciutats que s'estan sumant a la creació de plans específics per tractar aquest tema.

A Madrid, l'estratègia del Pla municipal per prevenir, detectar i pal·liar la soledat no desitjada és contribuir a disminuir el sentiment de soledat de la gent gran a través de l'enfortiment de l'amigabilitat de la ciutat de Madrid, la sensibilització a la ciutadania, la detecció de riscos i la intervenció sobre la soledat i les seues conseqüències.

A Barcelona, ​​l'Ajuntament compta amb una Estratègia municipal de 4 línies estratègiques i 25 objectius, liderada per la Regidoria d'Infància, Joventut, Gent Gran i Persones amb Discapacitat. Les línies sobre les quals treballa són la sensibilització i la generació de coneixement sobre l'impacte de la soledat a la ciutat i al benestar de les persones; el desplegament de recursos i serveis per prevenir, detectar i atendre les situacions de soledat; la reestructuració de la ciutat i els seus àmbits en espais comunitaris; i l’adaptació del funcionament de l’organització municipal als nous reptes que planteja la soledat.

Aquest article s'ha publicat originalment a la Guia per a l'acompanyament de la solitud no desitjada en persones grans. Solidaritat Sant Joan de Déu.