Els grups d’ajuda mútua en l’àmbit de la salut mental

Pràctiques d’autogestió i empoderament de les persones amb patiment psicològic i psiquiatritzades
Laura Sicilia Matas
Laura Sicilia Matas
Formadora i corresponsable del programa de Grups d'Ajuda Mutua (GAM)
Activament Catalunya Associació

El suport social, el suport mutu i els vincles de cooperació  són potser les maneres més importants d’afrontament de les dificultats, d’organització i de construcció d’una vida satisfactòria. Comptar amb el suport de persones significatives per a nosaltres és tan important que constitueix un dels múltiples determinants de la salut mental. Totes ho necessitem.

Paradoxalment, sovint, la discriminació estructural i sistemàtica cap a aquells que passem per problemes de salut mental és el que més compromet els nostres llaços de suport i les nostres relacions personals. I és que l’estigmatització constitueix la principal barrera per millorar el nostre benestar. Se’ns discrimina mitjançant el judici, la infantilització o el rebuig a la nostra persona. Per aquest motiu, les persones amb experiències de patiment psicològic i de psiquiatrització considerem tan valuosos els espais segurs i independents on construir suport des de l’horitzontalitat i la reciprocitat.  Aquests espais, que com expliquen amb rigorositat Guzmán-Martínez et al. (2021), tenen el seu origen en els moviments socials de les dones i del col·lectiu boig, són els Grups d’Ajuda Mútua (GAM).

Els GAM són espais alternatius, diferenciats i, de vegades, complementaris dels recursos professionals. L’atenció professional cobreix necessitats sanitàries i comunitàries que no podem satisfer per nosaltres mateixes, basa les seves intervencions en un coneixement acadèmic i permet donar resposta a situacions que ens superen i en les quals necessitem una solució com més aviat millor.

En contrast, als GAM hi trobem resposta a necessitats socials i afectives universals com compartir i donar-nos recer, basem la nostra activitat en un coneixement experiencial i ens relacionem des de la reciprocitat i la corresponsabilitat.

En aquests espais, el patiment experimentat es pot convertir en font d’aprenentatge i creixement, la nostra pròpia experiència pot adquirir un valor per a nosaltres mateixes i altres persones i no només rebem suport per part de companyes, sinó que també els en donem. Gràcies a aquestes dinàmiques, amb el temps, també abandonem la indefensió apresa i el rol de malaltes, assumim responsabilitat sobre el nostre benestar i el del grup, i desenvolupem un procés d’empoderament personal i col·lectiu.

Per tant, un GAM és un espai o activitat grupal autogestionada per persones que han passat per una dificultat o experiència adversa comuna, en què compartim, en primera persona, les nostres vivències. Les persones amb patiment psicològic i psiquiatritzades necessitem aquests espais per parlar de les conseqüències psicosocials derivades de la psiquiatrització, el pes del diagnòstic psiquiàtric, la medicalització, els símptomes i el malestar. Però també dels nostres recursos per encarar les dificultats, les nostres fortaleses, capacitats de construcció de satisfacció i benestar, i  els nostres projectes de vida, desitjos i il·lusions.

Els objectius passen per aprendre col·lectivament, crear xarxes en les quals el suport circula de manera horitzontal i recíproca, i millorar el nostre benestar quotidià i a llarg termini.  A més, el GAM és un espai que ha de servir per desconstruir el nostre propi estigma i autoestigma, desfer-nos de la càrrega identitària del diagnòstic psiquiàtric, valorar el nostre saber exclusiu provinent de la nostra experiència i responsabilitzar-nos del nostre benestar personal i col·lectiu.

Quins motius ens porten a voler participar en un GAM?

La majoria de les persones que decidim participar en un GAM, sovint, tenim diferents motius. Alguns dels que són més comuns són ampliar la mateixa xarxa de relacions personals, trencar amb l’aïllament social, compartir les nostres experiències en un context d’escolta i comprensió, relacionar-nos amb iguals, vèncer la por al rebuig o buscar informació i resoldre dubtes. No obstant això, moltes decidim mantenir la nostra  participació en un grup fins i tot quan hem aconseguit satisfer  les inquietuds que ens havien dut a estar allà. Per què bastants de nosaltres continuem participant dels DSM després de tant de temps?

Participar i contribuir a mantenir en vida un GAM a llarg termini fa que atorguem un sentit positiu a la nostra experiència, ens valorem a nosaltres mateixes quan som un recolzament per a altres persones i sentim que estem sumant a un canvi col·lectiu que ens trascendeix a nosaltres mateixes.

Però, com ho fem per garantir que el GAM sigui un espai autogestionat i segur que garanteixi els seus objectius? De la mateixa manera que les feministes i el col·lectiu LGBTI, el col·lectiu boig i el moviment social i associatiu de salut mental en primera persona  també ha generat coneixement situat, basat en la sistematització de l’experiència col·lectiva. Les conclusions d’aquests processos d’investigació i acció participativa en el nostre context, ens han ajudat a parlar de principis i normes bàsiques en el si del GAM.

Un GAM s’ha de caracteritzar per l’horitzontalitat, la voluntarietat i el respecte.  L’horitzontalitat implica que els participants han de tenir una experiència comuna i compartida, que les relacions han d’estar lliures de jerarquies i basar-se en la igualtat d’autoritat i reconeixement, i que es parla en primera persona i no hi ha espai per al rol professional. La voluntarietat requereix decisions lliures i compromeses per estar presents en l’espai, o per parlar, cada un ha de trobar el seu ritme. I el respecte passa necessàriament pel reconeixement del valor de la diversitat de veus i de l’enriquiment que comporta al grup, així com de concebre l’escolta com el principal canal de reconeixement de l’altre, de la seva subjectivitat i del seu dolor. El funcionament d’un GAM requereix que totes les que en formem part aprenguem a identificar i validar les necessitats de les companyes.

Sens dubte, per garantir aquests principis s’han de donar condicions de pràctiques relacionals basades en la igualtat, la reciprocitat, la corresponsabilitat i l’autogestió. I totes les persones han de complir les normes relacionals bàsiques que constitueixen línies vermelles d’acord amb criteris ètics i funcionals com el respecte, la confidencialitat, la inclusió i el compromís. Aquestes normes, així com els motius de la seva importància, estan explicades en profunditat a la Guia per a Grups d’Ajuda Mutua de Salut Mental en primera persona (Sampietro i Sicilia, 2017), desenvolupada per l’equip d’ActivaMent Catalunya Associació en el marc del projecte Activa’t per la salut mental.

Garantir el funcionament a llarg termini d’un GAM és garantir la pràctica de l’ajuda mútua més enllà del mateix grup, és promoure la creació de xarxes de suport en el dia a dia i d’acompanyament  en les crisis, és generar cures i fer-nos saber entre nosaltres que no estem soles tant per les coses bones com per les dolentes, és construir llocs de resistència a l’opressió i és, en definitiva, conquerir un espai d’agència personal, social i polític.

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 24 de novembre de 2021
Darrera modificació 24 de novembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Temes
Suport entre iguals
Autoestima
Comunicació
Drets humans
Estigma
Col·lectius
Persona atesa
Laura Sicilia Matas

Laura Sicilia Matas

Formadora i corresponsable del programa de Grups d'Ajuda Mutua (GAM)
Activament Catalunya Associació
Bibliografía
Guzmán-Martínez, G. , Pujal, M. , Mora, E. & García, D. (2021). Antecedentes feministas de los grupos de apoyo mutuo en el movimiento loco: un análisis histórico-crítico. Salud colectiva , 17 https://www.researchgate.net/publication/351170663_Antecedentes_feministas_de_los_grupos_de_apoyo_mutuo_en_el_movimiento_loco_un_analisis_historico-critico
Sampietro, H.M & Sicilia L. (10/10/2017). Guía para los grupos de ayuda mutua de salud mental en primera persona https://activament.org/es/2021/guia-gam/

Destaquem

Recuperacion salud mental

La recuperació en salut mental

TeAM
Article

El paper de les persones tècniques en acompanyament i suport mutu (TeAM) en la recuperació en salut mental

L’essència de la feina entre iguals és la relació basada en un aprenentatge continu
recuperacion
Blog

El model de recuperació des de la mirada dels seus protagonistes

recuperacion
Blog

Què és per a tu la recuperació en salut mental?

Participa en la nostra enquesta
grupos de ayuda mutua
Testimoni

«Al GAM de dones és on he sentit més complicitat i solidaritat»

webinar peer to peer
Ètica i drets humans

Suport entre iguals en salut mental

Peer to peer
Article

Implementació de la figura d’agent de suport entre iguals en salut mental

Recorregut pels programes formatius i de contractació en diferents països

informacion
Blog

Saber-ne més

Un grupo de escuchadores de voces
Article

Escoltadors de Veus: comprendre i acompanyar

Grups de persones que escolten veus comparteixen la seva experiència per tal de facilitar-se ajuda mútua
apoyo entre iguales
Article

Formació i sensibilització de professionals de la salut mental des del model de la recuperació

L’impacte de les activitats és clar quant a creences i actituds, malgrat que no tant en les pràctiques