Com tenir cura de la salut mental durant les vacances

10 consells clau per impulsar el nostre benestar
Ivan Ollé Llopis
Ivan Ollé Llopis
Psiquiatra infantojuvenil i psicoterapeuta. Responsable Clínic Hospital de Dia d'Adolescents de la xarxa de salut mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Vacaciones
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Les vacances poden convertir-se, si no anem amb compte, en una font addicional d’estrès. Això és cert per a tothom, i especialment per aquelles persones que tenen un trastorn mental. El fet de trencar les nostres rutines, pot acabar provocant estrès, avorriment o sentir-nos desbordats. La bona noticia és que hi ha algunes coses que podem fer, per tal de facilitar que les nostres vacances siguin un impuls per al nostre benestar.

  1. Gaudim del nostre temps lliure. 
    Tothom que agafa vacances, tan és on vulgui viatjar, el que vol és tenir temps per fer tot allò que es vulgui. Però sovint es programen tantes activitats que, en comptes d’alleujar l’estrès, n’hi afegim. Per tant, ens hem de permetre gaudir de les petites coses (fills, família, amistats), desconnectant de la feina i les rutines habituals.
    Es pot resumir perfectament amb el dolce far niente dels italians, que s’inclina per no fer res del que és habitual. Convidem-nos a desconnectar de la tecnologia, a no pensar en les preocupacions del futur o a descansar en general. La ciència ens diu que desconnectar-nos de les nostres tasques habituals, té molts beneficis per a la salut mental i física.
  2. Gaudim d’un horari de son saludable. 
    El fet que no hi hagi escola pels qui tenim fills i s’allargui la nit, no vol dir que no faci falta un horari. Com a pares i mares, hem de procurar mantenir un horari de son saludable i constant per a nosaltres i els nostres fills, independentment del nostre horari laboral i escolar. Es recomana dormir entre  8 i 10 hores ininterrompudes, ja que la higiene del son és un component essencial de la nostra salut mental.
  3. Prioritzem l’exercici.
    L’exercici regular és una part important de la salut i el benestar mental. Durant els mesos d’estiu, és fàcil romandre al sofà i mirar l’última sèrie de televisió. Però una activitat sedentària pot afavorir conseqüències negatives en la nostra salut física i mental. Per tant, hem de fer possible tenir 20-30 minuts d’exercici cada dia i ens sorprendrem dels beneficis que sentim. Gràcies a l’exercici s’alliberen hormones naturals que ens fan sentir millor i ens donen un impuls positiu en el nostre benestar. Ens ajuda a reduir l’estrès i a enfortir el nostre sistema immunitari.
  4. Mengem sa.
    Els aliments que mengem tenen una repercussió directa amb la funció cerebral i el nostre estat d’ànim. Aquelles dietes riques en sucre refinat alteren, no només la regulació de la insulina per part del cos, sinó que poden provocar sensacions d’irritabilitat i malestar. Una dieta mediterrània, equilibrada en nutrients i amb les cinc ingestes diàries, nodreixen el cervell i afavoreixen el nostre benestar general.
  5. Aprofitem el temps a la natura i a l’aire lliure. 
    Els estudis han demostrat que el contacte amb la natura disminueix l’estrès, l’ansietat i la depressió i ens proporciona sensacions de calma i benestar. Durant les vacances, és un moment idoni per practicar-ho, tot visitant parcs, jardins, boscos o qualsevol altre lloc on puguem relacionar-nos amb el món natural. 
    Sentir la sorra sota els dits dels peus, veure una posta de sol o escoltar el silenci endinsats en una pineda, ens recarrega piles. I no només això: el temps passat a l’aire lliure també pot ajudar a fomentar la connexió amb els nostres companys de viatge, sempre que tothom deixi els mòbils.
  6. Establim límits saludables.
    Un dels principals motius pels quals les vacances es poden tòrcer és perquè no establim límits. Hem de ser realistes sobre el que podem fer i el que no podem fer. És moment de compartir tasques, alleugerir les càrregues i fer participar a altres persones de les obligacions quotidianes. Per fer-ho, ens caldrà una comunicació respectuosa i oberta amb la família. No només millorarà el funcionament familiar, sinó que reduirà l’ansietat i el malestar durant les vacances.
  7. Tinguem temps per compartir.
    Compartir el temps amb aquelles persones que escollim ens donarà la pausa necessària i ens millorarà la qualitat de la nostra salut mental. Fer una caminada, sortir a sopar amb amics, jugar a jocs de taula o anar amb colla a veure un acte cultural, poden ser moments enriquidors. No oblidem que som éssers socials que necessitem compartir emocions i vivències.
  8. Afrontem els nostres sentiments. 
    Amb tot el que estem vivint amb la pandèmia, és totalment normal sentir-nos una mica més emotius. Cal que ens prenguem una mica de temps per fer balanç de les nostres emocions (ja sigui tristesa, ansietat, por o soledat) i, a continuació, comencem a abordar-les de la manera més eficient. Estudis recents han evidenciat que les persones que identifiquen les seves emocions i prenen mesures per processar-les, tenen nivells d’estrès més baixos que qui evita identificar les seves emocions. Per tant, no intentem passar-les per alt ni ignorar-les per molt incòmodes que siguin. Comuniquem també obertament els nostres sentiments amb els fills. Parlem amb ells sobre com se senten o què els fa angoixar. Estiguem disponibles durant les vacances perquè sàpiguen que els podem ajudar si ho necessiten. La confiança mútua s’incrementarà.
  9. Siguem agraïts. 
    Agraïm el moment en què ens trobem i agraïm les petites coses que fan altres persones per nosaltres. D’aquesta manera incrementarem les accions i pensaments positius. Si ens pressionem comparant-nos amb la vida dels altres, a partir de les xarxes socials o les sèries, fem-nos el favor de desconnectar d’aquests hàbits adquirits. Ens sentirem més agraïts per les coses que tenim i compartim.
  10. Relaxem el cos i la ment. Reservem temps per a nosaltres mateixos. La respiració profunda, el ioga o la meditació (Mindfulness) poden ser útils durant els moments en què ens sentim aclaparats. Dedicar-hi 30 minuts pot fer meravelles a la nostra salut mental durant les vacances.La relaxació és qualsevol procés que redueix l’impacte de l’estrès a la ment i al cos. Les tècniques de relaxació senzilles ens poden ajudar a controlar l’estrès. Potser serà un bon moment per descarregar-nos una aplicació de Mindfulness o practicar el que veiem en els vídeos de ioga. Assegurem-nos de prendre una mica de «nosaltres» cada dia.
Publicació
21 de juliol de 2021
Darrera actualització
21 de juliol de 2021
Col·lectius
Ciutadania
Temes
Alimentació
Autocura
Autoestima
Autoexigència
Benestar emocional
Comunicació
Irritabilitat
Xarxes socials
Salut física
Ivan Ollé Llopis

Ivan Ollé Llopis

Psiquiatra infantojuvenil i psicoterapeuta. Responsable Clínic Hospital de Dia d'Adolescents de la xarxa de salut mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Destaquem

Envejecimiento activo
Col·lectius vulnerables

Envelliment actiu

Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

El impacto del abuso de las pantallas
La tecnologia com a aliada

Efectes de l’abús de les pantalles

Prevencion suicidio en las escuelas
Entrevista

«Al sector educatiu segueixen arrelats molts mites sobre el suïcidi que cal desterrar»

uso dispositivos moviles
Blog

Trucs per a reduir l’ús del mòbil

La pandèmia de la COVID-19 ha augmentat l’ús de dispositius digitals
Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

Prevencion suicidio
Blog

Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil
Blog

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Quins senyals cal observar i què podem fer
Prevencion suicidio en la escuela
Blog

Consells per a la prevenció del suïcidi a les aules

Com identificar estudiants amb un possible risc de suïcidi?
hablar con los hijos
Blog

Com puc millorar la comunicació amb el meu fill adolescent?

Factors que afavoreixen o que dificulten la comunicació