L’exercici físic com a aliat per combatre la depressió

La marxa nòrdica és un dels esports més beneficiosos per a la salut mental i física
Elisabet López Arias
Elisabet López Arias
Gestora de Casos - Salut Mental. Pla de Serveis Individualitzats (PSI) / Programa Continuïtat Assistencial (PCA)..Cerdanyola
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
marcha nordica

Els estudis sobre depressió, ansietat i exercici han demostrat que els beneficis psicològics i físics de l’exercici també poden contribuir a millorar l’estat d’ànim i reduir l’ansietat.

L’exercici físic regular pot ajudar les persones amb quadres depressius o amb problemes d’ansietat perquè:

  • Allibera endorfines que generen benestar. Les endorfines són substàncies químiques del cervell que tenen un efecte similar al del cànnabis i altres substàncies químiques naturals del cervell que poden incrementar la sensació de benestar.
  • Allibera la ment de preocupacions i ajuda a sortir del cicle de pensaments negatius que alimenten la depressió i l’ansietat.

A més, fer exercici de manera regular té molts beneficis psicològics i emocionals.

Pot ajudar-te a:

  • Guanyar confiança. Assolir metes o reptes d’exercici, encara que siguin modestos, pot estimular la confiança en un mateix. A més, posar-te en forma també et pot ajudar a sentir-te millor pel que fa al teu aspecte físic.
  • Augmentar la interacció social. L’exercici i l’activitat física poden oferir-te la possibilitat de conèixer altres persones i socialitzar. A vegades intercanviar un somriure cordial o saludar altres persones mentre camines pel barri pot millorar el teu estat d’ànim.
  • Fer front als problemes de manera saludable. Fer coses positives per controlar la depressió o l’ansietat és una estratègia saludable per fer-hi front.

És ben sabut que l’exercici físic regular és necessari i saludable. Sovint la dificultat arriba quan s’ha d’escollir una activitat adequada per començar.

Per això, la marxa nòrdica s’ha convertit amb els anys en una activitat especialment interessant, ja que es pot practicar a qualsevol lloc, està a l’abast de qualsevol tipus de persona, independentment de l’edat i la condició física, i no calen complements ni roba especial, més enllà dels bastons.

La tècnica és fàcil d’aprendre i, si es practica en grup, és un exercici molt sociable. El ritme de la marxa permet conversar, fet que augmenta la sensació de diversió.

La marxa nòrdica: molt més que caminar amb bastons

Actualment, molts centres d’atenció primària i centres de salut mental ja incorporen programes de marxa nòrdica perquè és un dels esports més beneficiosos per a la salut.

És una activitat segura i adequada per a tot tipus de persones, té una tècnica senzilla, presenta un risc de lesió molt baix i es pot practicar individualment o en grup, un aspecte que pot ser molt beneficiós per a la salut mental.

marcha nordica

La marxa nòrdica és molt més que caminar amb bastons, perquè consisteix a incorporar al patró natural de la marxa l’ús actiu d’un parell de bastons dissenyats especialment per donar-se impuls.

Amb aquesta activitat, s’activa pràcticament el 90 % de la nostra musculatura, sempre que es faci amb la tècnica correcta, ja que es treballa tot el cos d’una manera  simètrica, segura i equilibrada.

Beneficis de la pràctica regular de la marxa nòrdica

Per al cos

  • Incrementa la capacitat cardiopulmonar.
  • Augmenta el consum de calories.
  • Activa el metabolisme, és a dir, el procés del cos que consisteix a convertir els aliments en l’energia que ens cal per cobrir les nostres necessitats com a éssers humans, tant des del punt de vista físic com mental.
  • Afavoreix la prevenció de mals d’esquena, ja que allibera la tensió del coll i les espatlles, i també de l’osteoporosi, les malalties del cor, l’asma i els vessaments cerebrals.
  • Millora els símptomes de pacients amb fibromiàlgia, dolor lumbar, rampes o dolors puntuals a les cames, càncer, diabetis, artritis, cardiopaties, Parkinson i malalties respiratòries, entre d’altres.

Per a la ment

  • Millora l’estat psicològic i social de pacients amb depressió o estrès.
  • S’ha demostrat que quan es practica a la natura millora l’estat d’ànim.

Fotos de tulankide via flickr i Programa PSI/PCA. Cerdanyola. PSSJD.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 29 de gener de 2021
Darrera modificació 2 de febrer de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Ciutadania
Persona atesa
Temes
Autocura
Benestar emocional
Salut física
Trastorns
Depressió major
Trastorn d’ansietat generalitzada
Elisabet López Arias

Elisabet López Arias

Gestora de Casos - Salut Mental. Pla de Serveis Individualitzats (PSI) / Programa Continuïtat Assistencial (PCA)..Cerdanyola
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Terapeuta ocupacional i educadora social.

Destaquem

Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

psicosis y tca
Article

Psicosi en els trastorns de la conducta alimentària: símptomes d’alarma

La seva aparició és rara però potencialment greu
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Dr. Bellon
Entrevista

«Les intervencions breus en atenció primària són efectives per prevenir la depressió»

estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
Noia respirant profundament
Blog

L’estrès, un factor de risc per a la psicosi

Senyals d’alarma i consells per reduir-lo
Recaídas en depresión
Article

Prevenir les recaigudes en persones amb depressió

Factors de risc i senyals d’alarma
Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Envejecimiento activo
Col·lectius vulnerables

Envelliment actiu