Què és el ciberassetjament?

Claus per identificar l’assetjament a la xarxa i actuar
Paloma Gomis Pérez
Paloma Gomis Pérez
Infermera especialista en pediatria. Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Cyberbullying
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

En una generació de nadius digitals, l’ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació (TIC) per part dels infants representa un repte important per a les famílies, ja que si aquestes eines es fan servir de manera inadequada, els menors s’exposen a uns riscos innegables.

D’uns anys ençà, aquestes eines han afavorit que l’assetjament, o bullying, tradicional sobrepassés els seus límits i s’estengués pel món virtual fins a les llars dels alumnes agredits i intimidats. Entenem per ciberassetjament el tipus d’assetjament a la xarxa que es produeix en un context en què només hi ha implicats menors.

D’altra banda, la situació epidemiològica actual, amb les restriccions del moviment, el tancament temporal dels centres educatius i l’aïllament domiciliari han afavorit un increment d’aquest fenomen. A més a més, els sentiments d’avorriment, ira, hostilitat i frustració que experimenta l’infant durant aquests períodes poden condicionar la necessitat d’expressar-se a les xarxes, mitjançant el ciberassetjament.

Per què es produeix el ciberassetjament?

L’entorn virtual propicia l’anonimat dels agressors, permet que es difonguin massivament les conductes i que aquestes arribin a una audiència molt àmplia: insults o paraules ofensives, amenaces, fotografies i vídeos compromesos de la víctima, difusió de rumors o d’informació personal, pirateig o suplantació d’identitat mitjançant un compte fals, etc.

Tal com passa amb altres tipus d’assetjament, l’origen es pot trobar en les característiques diferenciadores de les víctimes i les ganes de diversió i l’agressivitat dels assetjadors. Tanmateix, també hi pot haver altres causes: fer una broma, discussions, problemes sentimentals, aficions i venjances, diferències per motius de raça, cultura o religió, orientació sexual o presència de problemes psicològics en la víctima.

Com saber si el teu fill o la teva filla pateixen ciberassetjament?

Cal tenir en compte que les nenes hi són més propenses que els nens, al marge que una quarta part de les víctimes no explica la situació a les seves famílies.

Hi ha alguns senyals que ens poden alertar d’un problema de ciberassetjament en l’infant:

  • Inquietud, irritabilitat i nerviosisme, o plorar quan rep una notificació al mòbil.
  • Negativa a deixar que l’adult vegi les seves xarxes socials.
  • Desmotivació per anar al centre escolar.
  • Por de trobar-se amb els amics. Negativa a quedar amb els amics, anar a l’escola o fins i tot sortir al carrer.
  • Timidesa a casa.
  • Abandonament dels dispositius mòbils de manera brusca i inesperada.
  • Haver patit episodis previs d’assetjament al centre escolar.

Com actuar si el nostre fill o la nostra filla pateixen ciberassetjament?

És important vetllar per la privadesa dels fills i, per tant, cal que els pares o els cuidadors supervisin l’ús de les tecnologies de manera directa o indirecta i coneguin les contrasenyes de tots els seus dispositius. És útil que l’infant faci servir un nom fictici i tingui una fotografia d’algun personatge de ficció en els seus perfils de les xarxes socials, a part de reforçar la idea que només ha de compartir el contingut amb persones a les quals coneix personalment. També és molt important:

  1. Mostrar respecte i oferir confiança i seguretat a l’infant.
    En cap cas forçarem l’infant perquè s’enfronti a situacions que el puguin violentar encara més. Si ens ho explica, l’hem d’escoltar i donar-li suport.
  2. Evitar respondre als missatges de l’assetjador.
    Val més no respondre a les provocacions i bloquejar en canvi el remitent com a no desitjat.
  3. Registrar l’incident i presentar una denúncia si el ciberassetjament persisteix.
    Cal desar les proves, descarregar els arxius relacionats i dur un registre de les hores i els dies en què es van enviar.
  4. Sol·licitar ajuda a la família, als cuidadors, a les amistats i als professors. Trucar al telèfon 017 (servei telefònic gratuït) o consultar el web de l’Asociación Española contra el ciberacoso per demanar suport.
  5. Reforçar l’autoestima de l’infant i reconèixer la seva valentia en haver demanat ajuda.
    Hem de transmetre a l’infant que no està sol davant del problema i que no és culpable de la situació viscuda.
  6. Notificar el cas al centre educatiu i sol·licitar la seva intervenció.
    S’estima que el 80 % dels docents tenen coneixement de la situació en els casos de ciberassetjament. Seria interessant la implicació dels companys de classe, ja que solen ser testimonis de l’assetjament, per tal que puguin denunciar en cas de situacions similars.
Publicació
09 de febrer de 2021
Darrera actualització
09 de febrer de 2021
Col·lectius
Ciutadania
Temes
Assetjament escolar
Detecció precoç
Irritabilitat
Plor
Pèrdua de la gana
Paloma Gomis Pérez

Paloma Gomis Pérez

Infermera especialista en pediatria. Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Destaquem

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

adiccion videojuegos
Blog

Senyals d’alarma en l’addicció als videojocs

Promoure actituds i hàbits saludables en l’entorn familiar ajuda en la prevenció
El impacto del abuso de las pantallas
La tecnologia com a aliada

Efectes de l’abús de les pantalles

Prevencion suicidio
Blog

Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil
Blog

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Quins senyals cal observar i què podem fer
depresion infantil
Blog

La depressió, una malaltia exclusiva dels adults?

El trastorn depressiu en menors sol iniciar-se d’una manera lenta i progressiva
TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi