7 passes per elaborar el teu pla de seguretat personal

Aquesta eina identifica persones, llocs i accions que faciliten la superació de la ideació suïcida
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
Plan de seguridad
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Tenir pensaments suïcides pot ser aclaparador. La persona que els té està en un estat emocional de molt patiment i això fa que no vegi la manera com gestionar aquesta situació que posa en risc la seva vida.

És molt important entendre que el suïcidi no és una opció ni una resposta. En els moments en els quals apareix la ideació o una crisi és de gran ajuda tenir un pla de seguretat personal que ens permet seguir uns passos que ens recordin les coses importants i què fer si apareixen aquests pensaments.

Segons la Fundación Española de Prevención del Suicidio, el pla de seguretat personal «és una eina que identifica les persones, llocs, idees o accions que faciliten la superació de la ideació suïcida pròpia o aliena. Tot i que normalment està pensada per a persones en risc de suïcidi, també s’aconsella que les persones que l’estiguin ajudant emplenin el seu propi pla de seguretat identificant els contactes i estratègies pròpies que, naturalment, no tenen perquè coincidir amb les de la persona en risc».

Barbara Stanley i Gregory Brown van definir, en el seu article «Safety planning intervention: A brief intervention to mitigate suicide risk», el contingut d’aquesta intervenció del pla de seguretat com un mètode per reduir el risc de suïcidi.

Si tens pensaments suïcides, contacta

Els 7 passos que cal seguir en el pla de seguretat són:

  1. Els símptomes d’alarma.
    Es tracta de recollir aquells símptomes que indiquen que estàs entrant en un estat emocional baix i de risc. Cada persona te els seus propis símptomes i situacions però, a tall d’exemple, alguns d’ells poden ser no voler anar a l’escola, no desitjar companyia d’altres persones o tenir pensaments en els que no et tractes bé a tu mateix: «no serveixo per a res», «ningú m’estima», o si et venen al cap imatges que ja has experimentat abans. Conèixer les teves pròpies senyals d’alarma et permetran demanar ajuda i rebre el suport que necessites.  Fes-te aquesta pregunta: Què experimentes quan comences a pensar sobre el suïcidi o sents molta angoixa?
  2. Raons per viure.
    Quan tens pensaments suïcides és fàcil estar ofuscat. Escriure les teves raons per viure, tot allò que et fa feliç, les persones a les que estimes o tot allò que vols fer a la vida t’ajudarà a mantenir el focus. Poden ser coses grans o petites, en definitiva, tot allò important a la teva vida.
  3. Mantenir un espai segur.
    És molt important proporcionar-te un espai segur en qual no tinguis elements al teu abast amb els que puguis fer-te mal. Escriu quins són aquests elements i espais que vols evitar per a mantenir-te fora de perill. Per exemple, tenir els fàrmacs fora del teu abast. Els espais segurs també serveixen per identificar persones que potser et convé evitar, com  ara persones que beuen excessivament o que et poden conduir a potencials situacions de risc.
  4. Coses que pots fer per tu mateix.
    Tant en el moment del pensament d’autolesió com en el de la ideació suïcida, és important deixar passar el temps de l’impuls – que passa- fent altres coses que t’ajudin a sortir del bucle del pensament i no deixar-te arrossegar per aquests. És important que facis la llista amb totes aquelles coses que pots fer per donar-te aquest temps i mantenir-te fora de perill. Poden ser coses senzilles i que t’agradin com ara escoltar música, llegir, passejar la teva mascota, fer exercici, etc. Cal també que reflexionis sobre com de capaç penses que pots ser per seguir aquestes passes durant una crisi i treballar amb els teus professionals de salut de referència les estratègies que t’ajudin a evitar un possible bloqueig en el moment en què puguis necessitar aquest pla.
  5. Persones que et poden donar suport.
    Fes una llista de les persones amb les que pots contactar perquè t’agrada la seva companyia i saps que poden donar-te suport quan et sents malament. Convé avisar-les que les inclous a la teva llista per a que sàpiguen que pot ser que algun dia les truquis per rebre aquest suport emocional. A la llista també pots incloure espais favorits als que pots anar i que et fan sentir bé, des d’una casa particular a una cafeteria, un parc, etc.
  6. Persones a les quals trucar per demanar ajuda.
    Fes una llista de les persones, amb els seus noms i telèfons, a les que pots trucar si els passos anterior no t’han servit i necessites ajuda immediata: família, amistats, persones de confiança.
  7. Ajuda professional.
    Si tens pensaments suïcides sempre hi ha ajuda professional a la que pots recórrer. Si ja tens un professional de la salut de referència, inclou el seu contacte a la llista.
    Recorda que sempre pots contactar amb els telèfons d’ajuda disponibles a la teva zona de referència o trucar als telèfons d’emergència sanitària.
Publicació
08 de setembre de 2021
Darrera actualització
08 de setembre de 2021
Col·lectius
Persona atesa
Temes
Autocura
Autolesions
Prevenció del suïcidi
SOM Salud Mental 360

Redacció

SOM Salud Mental 360

Destaquem

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

adicciones
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i addiccions

Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil
Blog

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Quins senyals cal observar i què podem fer
ingreso en centro
Article

Ingrés per depressió a l’adolescència

El que et cal saber si et proposen ingressar a una unitat d’aguts
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Adolescentes
Article

On és la Marta?

La mort de la Marta va ser responsabilitat de tothom com a societat, una decisió individual i col·lectiva alhora, una decisió anunciada en nombroses ocasions, tant amb paraules com amb gestos i actes.
Prevencion suicidio
Blog

Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Por 13 razones
Article

El perill de «glamuritzar» la mort per suïcidi

Malgrat els estudis que demostren l’efecte imitació de la sèrie «Per tretze raons», milions d’adolescents de tot el món segueixen exposats a la seva influència
TEA adulto
Article

M’han diagnosticat trastorn de l’espectre de l’autisme en l’edat adulta… I ara què?

autolesiones
Blog

Com pots evitar autolesionar-te?

Alternatives per evitar fer-te mal quan tens un mal moment