www.som360.org/ca

Tractament dels trastorns de la conducta alimentària

El tractament dels trastorns de la conducta alimentària és multidisciplinari i es pot realitzar en diferents nivells d’atenció i amb diversos recursos assistencials (ambulatori, hospital de dia i hospitalització total). En línies generals, és important potenciar el reconeixement de la malaltia per les persones afectades (consciència de problema), motivar-les per seguir el tractament i establir una bona relació o aliança terapèutica.

El tractament té els següents objectius:

  1. Restaurar o normalitzar el pes i l’estat nutricional de la persona.
  2. Tractar  les complicacions físiques.  
  3. Proporcionar educació sobre patrons alimentaris i nutricionals sans. S’ofereixen recomanacions als pares i pacients sobre els principis de la dieta equilibrada (en proporció, varietat i freqüència d’aliments).
  4. Modificar/millorar les disfuncions prèvies o adquirides a conseqüència de la malaltia (pensaments, actituds, sentiments, conductes alterades): reduir o eliminar els afartaments i les conductes compensatòries inadequades (restricció, purgues, exercici físic excessiu); treballar la insatisfacció de la imatge corporal i les distorsions cognitives; i millorar l’autoestima i les relacions socials. Aquests canvis s’aconsegueixen a través de la psicoteràpia, del tractament farmacològic i de les intervencions familiars.
  5. Tractar els trastorns associats (comorbiditats), tant psiquiàtrics (alteracions de l’estat d’ànim, símptomes obsessius, etc.) com físics (diabetis mellitus, etc).
  6. Aconseguir el suport familiar de la persona afectada i proporcionar-li assessorament i teràpia quan sigui necessari. Es recomana involucrar la família i oferir-los participar en un grup de pares (psicoeducatius i multifamiliars) amb l’objectiu d’augmentar l’aliança terapèutica amb els pares, oferir-los suport emocional i informació sobre la malaltia i desculpabilitzar-los.
  7. Prevenir las recaigudes. Inclou abordar i prevenir situacions que pugui afavorir-les (dietes, inestabilitat emocional) i planificar estratègies per enfrontar-s’hi.

El tractament de primera línia en els trastorns de la conducta alimentària en adolescents són les intervencions psicosocials (amb l’objectiu de corregir les distorsions cognitives i millorar l’autoestima i les relacions socials) i la teràpia familiar (amb l’objectiu de millorar la relació i comunicació familiar).

El tractament farmacològic no és de primera elecció, però s’utilitza per tractar els problemes associats (depressió, ansietat, trastorn obsessiu). Alguns estudis en població adulta amb bulímia nerviosa i trastorn per afartaments mostren que els psicofàrmacs poden ajudar a reduir els afartaments, però els estudis sobre l’eficàcia de tractaments farmacològics en adolescents són limitats.