Tipus de trastorns de la conducta alimentària

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) (American Psychiatric Association, 2013) i la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11) (World Health Organization, 2018), en la seva darrera versió, classifica els trastorns de la conducta alimentària primaris en: anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, trastorn per afartaments, Pica, trastorns de ruminació  i trastorn d’evitació/restricció de la ingesta d’aliments.

• Anorèxia nerviosa: es manifesta amb un desig incontrolable de voler la primesa, que pot venir acompanyat de mesures i procediments compensatoris: dieta restrictiva (o fins i tot dejuni), exercici físic excessiu i/o conductes purgatives (vòmits autoinduïts, abús de laxants i/o diürètics). Les persones afectades expressen un gran temor a guanyar pes i la possibilitat d’arribar a ser obeses, o una conducta persistent que interfereix en guanyar pes. Presenten una distorsió de la imatge corporal, amb preocupació extrema per la dieta, la figura i el pes. La seva atenció està centrada en la pèrdua ponderal, la qual cosa els causa dèficits nutricionals que poden comportar riscos vitals. En dones post puberals és habitual la pèrdua de la menstruació (amenorrea) com a conseqüència del baix pes. A nivell psicològic, es troben trets de personalitat caracteritzats per l’elevat perfeccionisme, l’autoexigència i una baixa autoestima. Les persones afectades no són conscients de la malaltia i pateixen un risc físic derivat del baix pes.

• Bulímia nerviosa: es caracteritza per episodis d’afartaments (ingesta voraç i incontrolada), en què la persona ingereix una gran quantitat d’aliments en poc espai de temps, generalment en secret, i amb sensació de pèrdua de control. Les persones afectades poden intentar compensar els efectes de la sobreingesta mitjançant vòmits auto induïts, abús de laxants i/o diürètics, dejuni o exercici físic excessiu. Com passa amb l’anorèxia nerviosa, les persones amb bulímia nerviosa mostren una preocupació excessiva pel pes, la imatge i la figura corporal. El que la diferencia de l’anorèxia és la falta de control de la ingesta. Sol ser un trastorn més difícil de detectar, ja que fàcilment passa desapercebut (la persona afectada pot presentar un pes normal, baix o sobrepès) i es viu amb sentiments de vergonya i culpa. Se sol demanar ajuda quan el problema ja està avançat.

• Trastorn per afartaments:  es caracteritza per la presència recurrent d’una ingesta voraç (afartaments), similar a la de les persones amb bulímia nerviosa. La diferència rau en què la persona no incorre a mecanismes compensatoris a la ingesta voraç, per la qual cosa amb el temps s’encamina inexorablement cap a un problema de sobrepès o obesitat. Moltes persones amb trastorn per afartaments fan servir el menjar com una manera de suportar emocions i sentiments negatius. Presenten dificultats per controlar l’ansietat i veuen que el menjar els reconforta i els calma. No obstant això, acaben sentint-se tristos i culpables per no ser capaços de controlar la seva manera de menjar, cosa que augmenta l’estrès, i així continua el cicle.

• Pica: és un trastorn que consisteix a ingerir substàncies no nutritives com, per exemple, sorra o guix. La ingesta d’aquestes substàncies es considera inadequada pel nivell de desenvolupament de la persona. La substància típica ingerida tendeix a variar amb l’edat; els nens petits solen menjar pintura, guix, cordes, cabells o roba. El trastorn és més habitual  durant la infància, i en alguns casos es presenta en nens i nenes que tenen autisme o retard mental.

• Trastorn de ruminació: es caracteritza per la presència de regurgitacions repetides d’aliment (sense nàusees o malaltia gastrointestinal associada com, per exemple, reflux esofàgic), que van de l’estómac a la boca, per a tornar a ser mastegats, empassats o escopits. El trastorn s’observa amb major freqüència en nens petits (entre els 3 i 12 mesos), però pot veure’s en subjectes de més edat, particularment amb retard mental. No es diagnostica quan apareix en el context de l’anorèxia nerviosa o la bulímia nerviosa.

• Trastorn d’evitació /restricció de la ingesta d’aliments (ARFID): es caracteritza per la presència de conductes alimentàries restrictives, pèrdua de pes significativa o estancament pondoestatural, per la dependència de l’alimentació per sonda o dels suplements nutricionals orals i per les dificultats psicosocials. A diferència de l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, aquestes persones no manifestes símptomes com la distorsió de la imatge corporal o el temor a l’augment de pes. Es tracta, en general, de nens i nenes prepuberals (amb més afectació més alta en el sexe masculí) que han tingut sempre problemes amb l’alimentació (freqüentment associat a problemes gastrointestinals), amb un repertori alimentari molt reduït. Aquest trastorn es troba associat a problemes d’ansietat, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, trastorn obsessiu-compulsiu i trastorn de l’espectre del autisme.