Recomanacions pel benestar de la persona voluntària

El final de vida és una situació de gran complexitat i fragilitat, no només per a la persona sinó també per a la seva família i el seu entorn més proper (amics, cuidadors formals i informals). Es requereixen unes cures específiques enfocades a la millora de la qualitat de vida de totes les persones del cercle íntim a través de la prevenció i l’alleujament del patiment, a través de la identificació primerenca i la impecable avaluació i tractament del dolor i altres problemes físics, psicosocials i espirituals. És imprescindibles oferir unes cures centrades en la persona, que entenguin la mort com un procés natural i busquin la promoció de l’autonomia i dignitat de la persona.

Atesa la gran complexitat, individualitat i dificultat de les situacions que es viuen al final de la vida, els equips de cures pal·liatives han de ser en essència multidisciplinàries i requereixen la coordinació dels esforços de l’entorn més proper, els professionals assistencials i les persones voluntàries.

El rol de la persona voluntària és fonamental en el procés de final de vida.

Entre els múltiples beneficis de l’acompanyament podem destacar:

• Ofereix suport emocional a la persona acompanyada i a la família, així com al seu entorn més proper.
• Alleuja el sentiment de solitud que se sent.
• Disminueix l’aïllament social de la persona malalta i del seu entorn proper.
• Fomenta l’oci i l’autonomia. L’oci i l’entreteniment poden augmentar l’autoestima i la qualitat de vida.
• Detecta necessitats. Gràcies al vincle, el temps i la proximitat, les persones voluntàries poden detectar determinades necessitats que ajuden en el procés final de la vida. És important fer-ne partícips a la resta de l’equip terapèutic.
• Potencia la sensibilitat ciutadana.

Acompanyar situacions de final de vida pot convertir-se en una experiència única, una oportunitat per a l’autoconeixement i el creixement personal, però, com qualsevol situació que ens exposa a la vulnerabilitat humana, pot posar en risc el nostre benestar físic i emocional.  Per això, l’autocura de la persona voluntària és un pilar fonamental per qualsevol acompanyament, però en situacions de final de vida ho és molt més, si és possible.

Estratègies senzilles per a l’autocura de la persona voluntària:

• Acollir les emocions.  No hi ha emocions positives i negatives. Hi ha emocions que ens agrada sentir i d’altres que no. Prenem-nos la llibertat de sentir el que sentim i no guiar-nos pel que creiem que hem de sentir. Bloquejar o reprimir les emocions genera més dolor.
• Parar, respirar i escoltar. Les emocions es poden barrejar, generant un profund malestar emocional. Reconèixer i entendre què sentim és una tasca complicada, que necessita temps.
• Deixar anar.  Acollir i validar les emocions és important, però no podem caure en l’error d’acollir-les indefinidament. Hem de «deixar-les anar», expressar-les o externalitzar-les. No existeix un sistema únic per expressar les emocions. Cada un ha de trobar el seu (escriure en un diari, parlar amb algú, resar, pintar).
• No podem escollir el que sentim, però sí que podem decidir com actuar. És saludable i necessari legitimar totes les emocions, però no podem legitimar totes les conductes resultants. Deixar-se portar per les emocions no sempre és la millor opció. Les reaccions immediates solen ser irracionals, viscerals i primàries. Moltes vegades, és preferible parar, entendre l’emoció que ens envaeix i donar-nos temps per reaccionar des de la tranquil·litat i la calma.
• Actuar des de la calma redueix el malestar. La calma convida a l’escolta, la comprensió, acceptació i legitimació de les emocions. Ens ajudarà a no reaccionar davant les persones del nostre entorn; si parem i escoltem, podrem veure més enllà de les reaccions viscerals les persones que ens envolten.
• No estem sols. No hem d’oblidar que la persona voluntària no desenvolupa la seva activitat sola, sinó que hi ha tot un equip amb ella a qui pot demanar ajuda, suport i compartir dificultats. El treball en equip ens permet també l’aprenentatge de noves estratègies per a l’autocura.