Parlar de la guerra amb menors procedents d’Ucraïna

Pautes per ajudar a afrontar l’experiència viscuda en un entorn bèl·lic
Cisa Llopis Carbajo
Cisa Llopis Carbajo
Psicòloga. Coordinadora tècnica.
SOM Salud Mental 360
menores ucrania

Els conflictes bèl·lics tenen un important impacte en totes les persones que s’hi troben immerses, no només per la pèrdua de milers de vides i la destrucció material de les ciutats en les quals viuen sinó també pel canvi profund de la seva realitat quotidiana. En aquest context, la infància és molt més vulnerable.

En un moment en què Espanya està rebent milers d’infants i adolescents refugiats d’Ucraïna, més de 7.100 niños segons el Ministeri d'Educació, , el Colegio Oficial de la Psicología de Madrid ha publicat una guia per ajudar a reduir l’impacte psicològic de la guerra en infants i adolescents. Es tracta d’una guia amb estratègies i pautes adreçades a professionals i persones voluntàries que treballen l’acollida d’aquests menors i per a famílies d’acollida.

Que els infants rebin un major impacte per la guerra no és causal. La infància i adolescència és una etapa vital que suposa el desenvolupament com a persones i en la que consolidem el nostre sistema de creences sobre el món. La guerra irromp en aquest moment amb grans dosis d’incertesa i por, trenca les rutines d’aquests infants (escolarització, relació amb els seus iguals) i impedeix viure en el context de seguretat necessari pel seu bon desenvolupament.

Els infants i adolescents que estan vivint o han viscut un conflicte bèl·lic necessiten tenir informació sobre què és una guerra i què està passant perquè, d’aquesta manera, podran tenir una millor resposta d’afrontament a la situació, comprendre i seguir instruccions (especialment les que tenen a veure amb la seva seguretat), així com exterioritzar els seus sentiments i pors.

A l’hora de parlar amb els menors sobre la guerra, és important que les persones adultes mostrem tranquil·litat i el màxim control possible sobre el nostre propi malestar emocional, però sense perdre la calidesa i proximitat amb ells. Hem de preguntar-los primer què en saben sobre el que està passant i també què en volen saber, i adaptar la nostra resposta en funció de la seva edat donant-los informació clara i concisa.

En el cas dels infants més petits, fins els 3 anys aproximadament, hem de donar missatges concrets, senzills, acompanyats d’exemples i transmetent afecte i seguretat. A mesura que són més grans, necessiten també instruccions clares per a realitzar comportaments de protecció i pautes de seguretat de forma automatitzada en cas de risc. Una eina útil en aquestes edats per explicar què està passant és a través de contes.

Els adolescents ja poden assumir la informació sobre el que està passant, sempre respectant fins on volen saber i si se’ls pots influir en la cerca de solucions a problemes puntuals.

En tots els casos és molt important crear espais perquè puguin compartir amb les persones adultes les seves por i emocions, mostrar-nos disponibles per resoldre futurs dubtes o preocupacions.  Així, transmetre missatges tranquil·litzadors, valorar els seus esforços i lloar els seus assoliments, per petits que siguin, i posar en valor que ens expliquin les seves emocions i preocupacions ajudarà a crear aquest context de protecció i seguretat emocional tan necessari en la infància i adolescència.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 5 de abril de 2022
Darrera modificació 5 de abril de 2022
Cisa Llopis Carbajo

Cisa Llopis Carbajo

Psicòloga. Coordinadora tècnica.
SOM Salud Mental 360