L’adolescent amb trastorn de l’espectre de l’autisme

Pautes pel seu desenvolupament socioemocional
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Adolescente autismo

Sovint molts pares es qüestionen com afrontaran els seus fills aquesta nova etapa de l’adolescència, com es mouran en el món social, com s’organitzaran amb les tasques acadèmiques o com s’ocuparan dels seus propis hàbits d’higiene i cura. Les respostes a aquestes preguntes es compliquen quan pensem en adolescents amb TEA.

Les dificultats per relacionar-se amb altres persones i en molts casos per controlar la seva conducta i/o per organitzar-se a nivell de tasques, pot interferir en el dia a dia de l’adolescent. A més, la hipersensibilitat sensorial pot fer que els costi integrar hàbits d’higiene, com la dutxa, interferint també en aspectes de les relacions socials.

Les característiques i particularitats pròpies del TEA, al tractar-se d’una condició del neurodesenvolupament, acompanyen la persona al llarg de tota la seva vida. Per tant, serà recomanable que l’adolescent estigui vinculat a un equip especialista de salut mental i que tingui suports o supervisió en els diferents àmbits on es desenvolupa (entorn escolar, salut, oci...). A més, és important estar alerta a situacions de crisi, les quals es poden donar amb més probabilitat davant moments de més dificultat, canvis o nous reptes.

Desenvolupament socioemocional en l’adolescent amb TEA

Les dificultats en el desenvolupament de la interacció social i la comunicació social pròpies del TEA poden interferir de forma important en les diverses àrees de desenvolupament socioemocional (consciència emocional, autoestima i autoconeixement, regulació emocional, consciència social/empatia i habilitats de relació i solució de conflictes). És important detectar aquestes dificultats a temps i dotar d’estratègies a l’adolescent.

Consciència emocional

La consciència emocional és el primer pas en el desenvolupament de les competències emocionals i és una àrea de dificultat per a les persones amb TEA. Sovint, aquests adolescents tenen dificultats per identificar i expressar les seves pròpies emocions i això fa que la gestió emocional sigui més complicada. Per afavorir la consciència emocional es recomana: 

  • Ajudar a l’adolescent a entrar en contacte amb les seves pròpies emocions, creant espais per a la calma i posant nom a les seves emocions.
  • Afavorir moments que permetin la comunicació i en els que se sentin escoltats. 
  • És possible que la comunicació sigui limitada, però se’ls pot ajudar a associar les seves sensacions físiques a emocions (per exemple, associar el malestar abdominal a la por) i a posar nom als seus sentiments.

Autoestima

Els adolescents amb TEA mostren menors nivells d’autoestima que els adolescents de desenvolupament típic. Pel que fa al desenvolupament de l’autoconcepte i la identitat, en moltes ocasions els adolescents amb TEA tendeixen a mostrar un pensament més rígid i concret, amb dificultats per a la flexibilitat cognitiva i per adquirir conceptes més abstractes. 

Algunes recomanacions per afavorir l’autoestima són: 

  • Transmetre seguretat i confiança a l’adolescent. 
  • És important que se senti recolzat i que es valorin els seus èxits i esforços. 
  • Dedicar temps de qualitat per a realitzar activitats d’oci junts o compartir interessos. 
  • Davant comportaments inadequats, es recomana posar límits de forma clara, però evitant etiquetar a la persona.

Regulació emocional

En adolescents amb TEA s’han observat dificultats en la regulació emocional, amb presència de reaccions emocionals desproporcionades i poc ajustades a la situació. En general, mostren més risc de presentar alteracions psicològiques com depressió o ansietat. En molts casos, aquestes alteracions estan relacionades amb el desig de formar part d’un grup i la consciència de les seves pròpies dificultats per assolir aquesta fita. És important tenir en compte que la presència d’ansietat pot augmentar les dificultats en el funcionament social, ja que l’augment de hiperactivació física o fisiològica durant els estats d’ansietat pot dificultar la interpretació de claus socials i la resposta social apropiada. .

De vegades, les dificultats en regulació emocional unides als problemes de comprensió social i la tendència a la rigidesa poden donar lloc a problemes de comportament o conductes desadaptatives. En alguns casos poden augmentar les conductes agressives cap a ells mateixos o cap a altres persones, especialment en el cas dels adolescents amb TEA amb escàs llenguatge verbal. 

La millor estratègia per manejar els problemes de conducta és actuar abans que realment es presentin problemes importants.

Algunes claus per prevenir els problemes de conducta i de regulació emocional són:

Adaptar les característiques de l’entorn:

  • Rutines clares i estables. 
  • Ambient estructurat i organitzat amb estímuls que ajudin a transmetre seguretat i control.
  • Anticipació. 
  • Ajudes visuals. 
  • Control d’estímuls: evitar estímuls que sabem que ocasionen malestar.

Canviar el comportament de les persones que envolten a l’infant o adolescent:

  • Parar atenció a l’estat emocional de l’adolescent i els possibles signes d’ansietat o depressió.
  • Ús de reforç positiu. 
  • En alguns casos, ús de tècniques com economia de fitxes, que consisteix a «pactar» privilegis (reforços) que només s’aconseguiran a canvi de realitzar altres tasques. 
  • Assegurar la motivació, atenció als interessos de l’adolescent.
  • Donar instruccions de forma adequada: acostar-se a l’adolescent i col·locar-se davant per assegurar que presta atenció; donar ordres clares, simples i ben definides. 
  • No es recomana amenaçar ni castigar, sinó motivar l’adolescent i reforçar molt socialment si fa el que se li ha demanat. 
  • Els adults han de mantenir la calma i evitar mostrar ansietat o pèrdua de control. 
  • És important ser coherent amb un mateix i complir els pactes que es diuen, com les recompenses. La coherència també s’ha de mantenir entre els diferents adults. 
  • Retirar l’atenció de les conductes poc apropiades (això s’anomena extinció).
Veure el vídeo

Ajudar al desenvolupament d’habilitats:

 

  • Afavorir la millora d’habilitats de comunicació i interacció social, a través de programes terapèutics específics.
  • Ajudar al desenvolupament d’habilitats de planificació i flexibilitat davant els canvis. Es recomana l’ús d’horaris visuals, calendaris visuals i històries socials (ja comentades prèviament).
  • Ús d’històries socials i guions socials, que ajudin a saber què passarà i què s’espera d’ells.
  • Posar en marxa estratègies que afavoreixin la regulació d’emocions, com el control de l’estrès (relaxació, respiració, separar-se un moment de la situació, distracció amb una altra tasca plaent).
  • Davant d’una emoció negativa com la ràbia, la por o la tristesa, és recomanable oferir ajuda per expressar-la i gestionar-la de forma apropiada. Es poden utilitzar imatges que l’ajudin a expressar el seu malestar. 
  • Davant els problemes de conducta i les conductes desadaptatives, és important mantenir suports i ajudes tant en l’àmbit escolar com en el context familiar. Sol ser útil l’ús d’ajudes visuals per a l’anticipació.
  • Afavorir les emocions positives, promovent activitats que ajudin al desenvolupament de la motivació, la curiositat, l’alegria o la calma. 
  • Entrenar en habilitats de resolució de conflictes: davant algun conflicte o problema concret, és útil ajudar-los a pensar les diferents opcions sobre com podrien haver actuat i les conseqüències que haurien aconseguit. En casos de problemes greus de conducta, es requerirà la intervenció de professionals específics que ajudin en el maneig de la conducta problemàtica.
  • Assegurar estabilitat en les rutines i en el context ambiental, anticipant canvis. 
  • Modificar el comportament de les persones de l’entorn. Per exemple, és important que professors i familiars aprenguin a manejar la conducta de forma adequada, fent ús d’estratègies com a reforç positiu i ajudant a la regulació emocional en moments difícils.
  • Conèixer bé a l’adolescent, el seu context, les seves preferències, els seus interessos. Respectar la seva dignitat.

Empatia

D’altra banda, les persones amb TEA presenten dificultats en empatia, mostrant així problemes en el reconeixement de les emocions i en l’atribució d’estats mentals, com creences, desitjos o intencions d’altres persones. Aquesta baixa capacitat d’empatia pot fer que vegin les situacions únicament des de la seva pròpia perspectiva i que mostrin dificultats per entendre perquè les altres persones se senten de forma diferent.

Recomanacions per afavorir l’empatia: 

  • És important que els adults siguin bons models i que siguin capaços de reconèixer les emocions dels adolescents i actuar en conseqüència. 
  • Mantenir diàlegs que permetin manifestar les pròpies emocions i prendre consciència de les emocions d’altres persones. 
  • Els adolescents amb TEA poden necessitar ajuda per «llegir» el llenguatge corporal i entendre la comunicació no verbal. Per exemple, de vegades necessiten ajuda per interpretar la mirada o el to de veu d’una altra persona.

Aquest és un article original de FAROS. Per a més informació, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 28 de març de 2022
Darrera modificació 28 de març de 2022
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona