L’espiral de l’exclusió afecta greument la salut

L’informe Foessa confirma l’impacte de la pandèmia
Marta Plujà Calderón
Marta Plujà Calderón
Tècnica de campanyes i sensibilització
Cáritas Diocesana de Barcelona
Exclusion social

Estem endinsant-nos en el segle XXI i seguim parlant d’un concepte del segle XIX. Per què no assolim la justícia social si tenim els mitjans per a fer-ho!

S’entén per justícia social l’absència de desigualtat. D’entre les moltes dimensions que abasta, aquí vull posar l’èmfasi a com l’exclusió impacta en la salut. I ho faré amb dades acabades de sortir del forn. S’acaben de publicar els resultats de l’Enquesta sobre integració i necessitats socials 202 I  en el que és un nou Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya elaborat per la Fundación Foessa, impulsada per Càritas, qui en presideix el patronat. És una entitat de referència en l’estudi de les desigualtats. A més, aquest últim informe és la primera radiografia completa de la crisi de la COVID- 19 a Catalunya.

Per bé que no és un estudi dissenyat pensant en la salut, sí se’n poden treure conclusions en aquest camp. Així, aquest informe ens diu que l’impacte en la salut i la salut mental  de  la  COVID-19  ha estat  intens,  per  bé  que aquest  impacte està més relacionat amb la  crisi  social  generada  per  la  pandèmia  que  no  pas en la sanitària del propi coronavirus.

Les dades mostren com a Catalunya, ha empitjorat més l’estat d’ànim dels qui ja tenien la salut afectada i que ja rebien els pitjors efectes de la COVID- 19: el I 7% de la població té alguna malaltia greu o algun problema de salut crònic diagnosticat i d’aquestes persones, el 8,8% no reben atenció mèdica per a aquest problema de salut.

Més enllà de l’impacte  diferencial  de la COVID- 19 a  Catalunya, l’informe fa evident que hi ha altres problemes que comprometen la salut de les persones, i que tenen l’arrel en factors  socioeconòmics. Un  és l’accés  als medicaments.  Un  I 3,3% dels enquestats no hi té accés perquè no els pot pagar.

L’altre és una alimentació inadequada o insuficient. És molt preocupant que, a dia d’avui, en el 3% de les llars catalanes, actualment o durant els últims deu anys, s’ha passat gana.

La   prevalença   d’aquestes   dificultats   és   superior   entre   les  persones   en situació d’excIusió social. Dins d’aquest grup, el 45,7% ha deixat de comprar medicaments per problemes econòmics, I’ I I ,7% ha experimentat situacions de gana i el 4,5% està format per persones adultes amb discapacitat, malaltia crònica o problemes greus de salut.

A més, aquesta crisi ha afectat significativament el benestar emocional i la salut mental de les persones, i un 42% ha patit un empitjorament del seu estat d’ànim. Aquí també parlem d’un impacte més intens en les persones que ja tenien la salut afectada.

Les persones amb trastorn mental tenen més situacions d’excIusió que la resta de la població. I les que es troben en exclusió severa, una freqüència força més gran, amb un 27,6% de persones entre les que tenen un trastorn mental davant del I 4,2%  de les que no en tenen.

Resumint, ens trobem davant d’un cercle viciós format per la crisi sanitària i la social, que s’acaben retroalimentant: la crisi d’origen sanitari genera una crisi social que afecta intensament la salut de les persones que viuen a les llars més desfavorides, cosa que, en última instància, redueix les seves possibilitats d’integració social.

Per trencar amb aquesta espiral perversa no cal un miracle, n’hi ha prou amb garantir ingressos suficients i reforçar la protecció social per a totes les persones.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 16 de febrer de 2022
Darrera modificació 16 de febrer de 2022
Marta Plujà Calderón

Marta Plujà Calderón

Tècnica de campanyes i sensibilització
Cáritas Diocesana de Barcelona