El pes dels determinants socials en el dret a la salut

L’accés a la sanitat universal no és suficient per garantir aquest dret bàsic
Teresa Bermúdez
Teresa Bermúdez Sánchez
Responsable Programa Habitatge Compartit
Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els determinants socials de la salut són les circumstàncies en què les persones neixen, viuen, treballen i envelleixen, la qual cosa inclou el conjunt més ampli de forces i sistemes que influeixen en les condicions de la vida quotidiana. Entre aquests sistemes hi trobem el sistema de salut.

Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners i del poder, i del repartiment de recursos, que depenen, al seu torn, de les polítiques adoptades.

Durant la pandèmia de la COVID-19, aquesta realitat ha agafat una gran rellevància, ja que les persones que pateixen una major desigualtat social són les que pitjor poden protegir-se o tenir cura de la seva salut.

«És urgent parlar de valors, dels menys afavorits i dels professionals del sector social»

José Leal Rubio

Entre els determinants socials de la salut de les persones hi trobem factors, com ara la feina, el suport social, l’accés a un habitatge digne, la disposició de renda, l’educació i la cobertura de necessitats bàsiques.

Aquests factors expliquen per què els col·lectius amb una major desigualtat social són també aquells amb una major desigualtat de salut.

Si volem que el dret a la salut es pugui exercir de manera plena, cal equitat en els determinants socials de la població.

Per tant, l’accés universal al sistema sanitari no és suficient per gaudir del dret a la salut. Els determinants socials són clau per gaudir d’aquest dret.

El dret a una vida digna

Jeremy Waldron (1991), en el desenvolupament del concepte de dret a estar, aprofundeix en un dels determinants socials més importants per garantir el dret a la salut, que és el dret a disposar d’un lloc, un habitatge. L’autor defensa que les funcions vitals humanes són localitzades, necessiten un lloc on dur-les a terme. Si aquestes funcions no es poden dur a terme per manca d’un lloc per fer-ho degut a impediments externs, aleshores senzillament no s’estarà permetent a l’individu viure.  

Jonathan Wolff (2013) també reivindica la salut com un dret humà. Segons l’autor, qualsevol teoria de la justícia s’enfronta tard o d’hora a la necessitat de definir qui té els deures de justícia distributiva exigibles. Segons Wolff, el llenguatge dels drets aspira a transformar la realitat injusta més enllà d’auxiliar les víctimes. Els drets no es limiten a atendre les necessitats bàsiques de les víctimes. Els atorguen, a més, una reclamació legítima contra el poder que les oprimeix, és a dir, la possibilitat d’exigir justícia, de presentar les seves necessitats desateses com una violació de les seves llibertats i oportunitats bàsiques.

Durant aquests darrers anys hem estat testimonis de retallades en la despesa pública en serveis socials i sanitaris, i polítiques d’igualtat, entre altres sectors. Existeix el dret a la salut, però no tots els estats el reconeixen de manera subjectiva.

Caldria reforçar i dotar de més mitjans i poders organismes com l’Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) o l’OMS perquè puguin garantir les prestacions alimentàries i sanitàries arreu del món.

Sense un reconeixement legal dels drets socials difícilment podrem superar aquesta barrera que condemna milions de persones d’arreu del món a la pobresa, la malaltia i la mort.

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest que els factors socials poden ser protectors de la salut. Les persones més vulnerables seran les que pitjor podran superar la crisi sanitària i social si no s’estableixen polítiques socials potents i, per tant, seran les que veuran com repercuteix més negativament en la seva salut.

El fet de viure al carrer o en un infrahabitatge està impedint que moltes persones puguin tenir cura de la seva salut en les condicions adequades. Segons el darrer cens d’Arrels Fundació de novembre de 2020, el 22 % de les persones entrevistades no havien viscut abans al carrer i van passar a la via pública els mesos més durs del confinament (sense accés a aigua, sense poder entrar als lavabos, amb els serveis públics tancats, etc.).

El dret a la salut implica també el dret subjectiu a unes condicions de vida dignes. Per tant, si els determinants socials no es poden reclamar tampoc es podrà exigir el dret a la salut. Sense justícia social no hi ha drets socials i a la inversa.

 

Foto de onlyyouqj - www.freepik.es

Temes
Confinament
COVID-19
Drets humans
Desigualtats socials
Pobresa
Sensellarisme
Col·lectius
Ciutadania
Persona en risc d'exclusió social
Persona migrada i refugiada
Teresa Bermúdez

Teresa Bermúdez Sánchez

Responsable Programa Habitatge Compartit
Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona
Bibliografía
Waldon, J. (1991). Homelessness and the issue of freedom. UCLA Law Review , Vol. 39 , 295-324. https://heinonline.org/HOL/LandingPage?handle=hein.journals/uclalr39&div=16&id=&page=
Wolff, J. (2013). The Human Right to Health. New York: W. W. Norton & Company.

En el Dia Mundial de la Justícia Social, que se celebra el 20 de febrer, és bàsic recordar la importància que tenen els determinants socials de la salut sobre els drets bàsics de les persones. L’accés a la sanitat universal no és suficient.

En aquesta pandèmia, les desigualtats socials han ressorgit més que mai: les persones que pateixen una major desigualtat social són les que pitjor poden protegir-se i tenir cura de la seva salut.

Publicació
19 de febrer de 2021
Darrera modificació
19 de febrer de 2021

Destaquem

ayuda
Article

COVID-19: la crisi social que tot just comença

800.000 persones han requerit ajuda de les entitats socials durant el 2020 a causa de la pandèmia
José Leal Rubio
Entrevista

«És urgent parlar de valors, dels menys afavorits i dels professionals del sector social»

perspectiva genero
Cap a una nova normalitat

Lideratge femení en temps de pandèmia

sinhogarismo
Blog

El sector social es bolca a pal·liar les conseqüències de la COVID-19 en les persones sense llar

El reforç de les polítiques socials i el treball en xarxa es perfilen com a indispensables per fer front a l’emergència social.
Reto social pandemia
Blog

El repte social que ens deixa la pandèmia

L’acció comunitària com a única sortida possible a la crisi
investigación salud mental
Article

Investigar per avançar

L’impacte de la COVID-19 en la salut mental de la ciutadania és una prioritat
Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

DDHH
Article

El dret a exercir la plena ciutadania

Garantir els drets de les persones amb problemes de salut mental interpel·la a tota la societat
drets humans
Ètica i drets humans

Drets i salut mental: cap a la capacitat jurídica universal

resiliencia
Testimoni

Un any de resiliència