Afrontar l'ansietat: què poden fer les famílies?

Estratègies per a que els pares puguin ajudar als seus fills adolescents
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental
ansiedad adolescente

L'ansietat en els adolescents pot produir dificultats de concentració i repercutir en l'habilitat per mantenir un rendiment acadèmic, pot interferir també en les relacions amb els amics. De vegades, fins i tot, l'adolescent amb ansietat evita relacionar-se. D'altra banda, l'ansietat persistent pot associar-se a mals de cap o a d'altres parts del cos, fatiga i dificultat per dormir a la nit. Tot això pot repercutir en el benestar de l'adolescent i afectar a la seva qualitat de vida. 

Hem d'estar alerta als senyals de risc de patiment en els joves per tal de poder ajudar-los a gestionar i afrontar adequadament aquelles situacions i esdeveniments que els hi estan generant patiment. Moltes vegades, l'entorn pròxim, ja siguin tutors, progenitors o fins i tot el mateix grup d'amistat d'iguals pot detectar el malestar incipient del jove, i podem mobilitzar total una sèrie de recursos que l'ajudin. D'altres, caldrà la valoració i intervenció per part d'especialistes en psicologia clínica. 

La intervenció psicològica tindrà com a objectiu disminuir i actuar de manera preventiva sobre els factors de risc que siguin modificables, així com potenciar tots els factors de protecció que s'han descrit amb anterioritat. 

Estratègies per a que els pares puguin ajudar als seus fills adolescents

  1. Educació i prevenció: construir un context familiar que fomenti l'expressió d'emocions i el vincle segur, la qual cosa permet que l'adolescent, que se senti desbordat i/o amb malestar, pugui tenir eines per expressar-nos com se sent. Un altre aspecte que té un paper preventiu té a veure amb ajudar als nens a que des de la infància precoç puguin anar coneixent i interioritzant els seus propis recursos personals. De vegades els pares fem servir frases com «ara no ploris», «no t'enfadis que no n'hi ha per tant», «no cal tenir por per això», etc... que fan que els nens no pugin viure lliurement les seves emocions. Cal fomentar la idea que totes les emocions són vàlides i ens acompanyen al llarg de la vida en diferents contextos i intensitats. D'altra banda, una actuació preventiva rellevant, dins l'àmbit familiar té a veure amb la importància de permetre cert grau d'autonomia, procurant no sobreprotegir al fill i interferir constantment en les seves activitats o iniciatives, però tampoc forçant una independència precoç. Es tracta de reforçar l'autonomia, des de la seguretat que té les seves figures de vinculació com a suport. Però molt especialment, resulta clau la demostració clara d'afecte i acceptació incondicional per part dels pares, ja que aquest aspecte està íntimament relacionat amb un vincle segur i en conseqüència amb la capacitat posterior perquè l'adolescent pugui establir llaços i relacions afectives «sanes». 
  2. Observar i detectar els senyals d'alerta d'ansietat: de vegades els joves poden verbalitzar directament que se senten desbordats o preocupats, però altres vegades no és tan evident potser fins i tot perquè ni tan sols ell se n'adona. Alguns dels senyals d'alerta inclouen:
    - Canvis d'humor, amb increment de la irritabilitat.
    - Evitació de situacions tals com anar a classe, quedar amb amics, conèixer gent nova, anar a situacions grans on hi ha molta gent, etc. 
    - Dificultats de concentració, més dispersió i possible davallada en el rendiment acadèmic.
    - Dificultats per a conciliar el son per la nit i/o es desperta durant la nit. 
    - Queixes respecte patir mal de cap, fatiga, i altres somatitzacions o molèsties físiques. 
  3. Trobar un moment de tranquil·litat: de vegades, caldrà esperar. L'important és estar disponible, per parlar amb el nostre fill o filla adolescent dels possibles problemes o dificultats que pugui estar tenint. Caldria adoptar una actitud d'escolta activa i empàtica. Per això, cal recordar què hem d'intentar veure el món de la manera que ells ho fan, sense jutjar ni criticar, que no vol dir que hi estiguem d'acord. 
  4. En alguns adolescents el problema pot ser que se sentin desbordats per les exigències i demandes (de l'entorn i pròpies), de manera que caldrà ajudar-lo a repartir de més equitativa dins de la rutina diària les estones dedicades a cada tasca (estudi), amb èmfasi en el descans, la relaxació, el plaer i el temps d'oci. 
  5. En la conversa amb l'adolescent és molt important validar les emocions i el moment pel que està passant. D'aquesta manera l'adolescent se sentirà escoltat i recolzat. Validar les emocions no vol dir estar d'acord amb el que ens està comunicant, vol dir simplement transmetre el missatge que estem amb ell i que entenem el seu malestar. 
  6. L'adolescent que se sent segur i amb autoconfiança davant els reptes propis de l'etapa vital (exàmens, conèixer gent nova...) no se sent desbordat per l'ansietat i se sent capaç i amb confiança en els seus recursos, de manera que normalment no es produiran conductes d'evitació. No obstant, un percentatge elevat d'adolescents experimentaran ansietat significativa, pel que caldrà animar-los a afrontar els seus temors, permetent-los comprovar per una banda que, en la majoria d'ocasions, allò que temen mai no arriba a produir-se; per una altra, també poden comprovar que en cas que passi allò temut o que els hi preocupa, la majoria de vegades tenen més recursos personals dels que pensen per a gestionar de manera satisfactòria la situació, i acabant guanyant seguretat en si mateixos. 

Aquest és un article original de FAROS. Per a més informació sobre l'ansietat a l'adolescència, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 12 de gener de 2022
Darrera modificació 12 de gener de 2022

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Ciutadania
Temes
Aïllament
Autoestima
Autoexigència
Autonomia
Baixa autoestima
Benestar emocional
Comunicació
Fracàs escolar
Habilitats socials
Intel·ligència emocional
Irritabilitat
Parentalitat
Salut física
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental

Destaquem

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

comunicacion familiar
Blog

Influeix la comunicació familiar en el desenvolupament de l'adolescent?

La qualitat de la comunicació pares-adolescents és clau per mantenir una relació positiva
Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

hablar con los hijos
Blog

Com puc millorar la comunicació amb el meu fill adolescent?

Factors que afavoreixen o que dificulten la comunicació
Prevencion suicidio
Blog

Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil
Blog

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Quins senyals cal observar i què podem fer
Prevencion suicidio en la escuela
Blog

Consells per a la prevenció del suïcidi a les aules

Com identificar estudiants amb un possible risc de suïcidi?
decálogo sjd adolescentes
Blog

Decàleg per comprendre i promoure la salut mental de l'adolescent

Establir un clima familiar i educatiu de confiança li permetran adquirir les habilitats necessàries per desenvolupar-se en la vida adulta.
Prevencion suicidio en las escuelas
Entrevista

«Al sector educatiu segueixen arrelats molts mites sobre el suïcidi que cal desterrar»

adicciones tecnologia
Blog

El meu fill és addicte al mòbil?

6 senyals d’alerta de l’addicció a la tecnologia