La psicosi, difícil de detectar en les persones amb discapacitat intel·lectual

Senyals que ens poden alertar
Carlos Peña-Salazar
Dr. Carlos Manuel Peña Salazar
Psiquiatre adjunt en unitat d'hospitalització en salut mental i discapacitat intel·lectual (UHEDI). Neuròleg adjunt responsable d'interconsultes en àrea de salut mental.
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Regina Vila Badia
Regina Vila Badia
Psicòloga Predoctoral al grup Etiopatogenia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT). Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Què és la discapacitat intel·lectual i com s'avalua?

Tradicionalment, el coeficient intel·lectual (CI) ha estat el criteri bàsic per fer el diagnòstic de les persones amb discapacitat intel·lectual, diferenciant les categories de lleugera, moderada, severa i profunda. Tot i això, amb el pas del temps, les puntuacions del coeficient intel·lectual han anat perdent pes, gràcies a la importància d'altres dimensions com la interacció de la persona amb el seu entorn, la conducta adaptativa, el context o els rols socials (Navas et al., 2008).

Per aquest motiu, es parla de discapacitat intel·lectual quan la intel·ligència i la capacitat per funcionar a la vida quotidiana d'un nen o nena es troben per sota del nivell esperat en nens i nenes d'edat similar (Martorell et al., 2021). 

Actualment, les diferents guies clíniques, com el DSM-5 i la CIE-11, contemplen tres criteris per a la realització del diagnòstic de discapacitat intel·lectual:

  • Deficiències de les funcions intel·lectuals, com ara el raonament, la resolució de problemes, la planificació, el pensament abstracte, el judici, l'aprenentatge acadèmic i l'aprenentatge a nivell de l'experiència.
  • Deficiències del comportament adaptatiu, que produeixen un fracàs en el compliment dels estàndards de desenvolupament i socioculturals per a l'autonomia personal i la responsabilitat social.
  • Inici de les deficiències intel·lectuals i adaptatives durant el període de desenvolupament.

Les causes de la discapacitat intel·lectual són molt diverses, i per això les persones amb discapacitat intel·lectual són un grup altament heterogeni. D'altra banda, la pluridiscapacitat també és molt freqüent.

Discapacitat intel·lectual i psicosi

Una revisió sistemàtica i metaanàlisi sobre la prevalença dels trastorns mentals a nivell mundial va constatar que al voltant del 30 % de les persones han experimentat en algun moment de la seva vida un trastorn mental (Steel et al., 2014).

Si ens centrem en aquelles persones que tenen un diagnòstic de discapacitat intel·lectual, el percentatge se situa al voltant del 34 %, i els trastorns de l'estat d'ànim són els més freqüents (6,7 %), seguits dels trastorns d'ansietat (5,5 %), l'esquizofrènia (4,8 %), el trastorn psicòtic no especificat (3,9 %) i els trastorns de personalitat (2,8 %) (Mazza et al., 2020). Un estudi de Cooper et al. (2007) també va trobar els trastorns de l'estat d'ànim (6,6 %), seguits dels trastorns psicòtics (4,4 %) i els trastorns d'ansietat (3.8 %), com els més prevalents en les persones amb discapacitat intel·lectual.

Pel que fa a la psicosi, les persones amb discapacitat intel·lectual tenen una probabilitat tres vegades més gran de presentar aquest trastorn en comparació amb la població general (Aman et al., 2016). Concretament, en un estudi realitzat amb 142 persones amb discapacitat intel·lectual, el 20 % presentaven un diagnòstic de trastorn psicòtic no detectat prèviament (Peña-Salazar et al., 2020). Un dels motius de la gran comorbiditat entre aquests dos diagnòstics és que comparteixen algunes de les causes i orígens (etiopatogènesi), com, per exemple, determinades afeccions genètiques (fenotip conductual).

Com es pot detectar la psicosi en les persones amb discapacitat intel·lectual?

És molt important poder detectar i diagnosticar correctament una psicosi en una persona amb discapacitat intel·lectual, ja que actualment hi ha tractaments que poden resultar de gran eficàcia i alleujar molts dels símptomes que causen malestar en aquestes persones. No obstant això, atesa la presentació variable d'alguns símptomes (equivalents conductuals) relacionats amb la discapacitat intel·lectual, realitzar el doble diagnòstic (diagnòstic dual) pot ser complicat (emmascarament diagnòstic).

Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen una probabilitat tres vegades més gran de presentar un trastorn psicòtic que la població general

És important tenir present que la simptomatologia positiva, com ara les al·lucinacions i els deliris, pot confondre's de vegades amb les fabulacions, els amics imaginaris o altres característiques que poden presentar les persones amb discapacitat intel·lectual i que no responen a una psicosi (per exemple, en la síndrome de Down). D'altra banda, els símptomes negatius propis dels trastorns psicòtics (indiferència emocional, retraïment afectiu, retraïment emocional i social, etc.) poden confondre's amb llargues institucionalitzacions, manca d'estimulació, efectes adversos i no desitjats d’alguns medicaments o comportaments relacionats amb nivells greus de discapacitat intel·lectual. El principal risc d'atribuir algun d'aquests comportaments a una suposada psicosi és el de «medicalitzar» i donar un tractament poc encertat.

En canvi, la psicosi ens pot passar desapercebuda en les persones amb discapacitat intel·lectual greu o severa, si posem massa èmfasi en els símptomes de primer ordre d'aquest trastorn (al·lucinacions i deliris), ja que aquests símptomes requereixen capacitat verbal i una habilitat cognitiva desenvolupada (Martorell et al., 2021). En base a aquestes dificultats diagnòstiques, es recomana utilitzar criteris diagnòstics especialitzats (DM-ID-2, DC-LD) i d'escales diagnòstiques o entrevistes semiestructurades (Bateria PAS-ADD).

Cal destacar que en la majoria d'estudis realitzats amb persones que tenen un trastorn psicòtic, tenir un coeficient intel·lectual inferior a 70 és un criteri d'exclusió, i això genera un biaix, un infradiagnòstic en les persones amb discapacitat intel·lectual, que dificulta el coneixement de la comorbiditat entre aquestes dues patologies.

Per tot això, per realitzar un diagnòstic correcte i un tractament farmacològic i psicoterapèutic adequats, es recomana dur a terme una formació complementària especialitzada en discapacitat intel·lectual i salut mental.

Les al·lucinacions i els deliris es poden confondre de vegades amb les fabulacions, els amics imaginaris o altres característiques que poden presentar les persones amb discapacitat intel·lectual i que no responen a una psicosi

Senyals d'alarma

Les persones amb una discapacitat intel·lectual lleu/moderada presenten senyals d'alarma molt similars als de les persones amb funcionament intel·lectual normal, si bé poden ser més complexes d'identificar a causa de les dificultats en l'expressió verbal i al solapament diagnòstic que genera la discapacitat intel·lectual. Aquests senyals d'alarma precedeixen els símptomes psicòtics (es poden iniciar uns dies o fins i tot setmanes abans) i són molt rellevants per poder oferir una atenció precoç de la psicosi.

Els senyals d'alarma més habituals són els següents: 

  • Sentir-se més tens, amb més por o estar més ansiós. 
  • Acceleració dels pensaments: tenir molts pensaments alhora, no poder concentrar-se en una sola cosa. 
  • Estar més callat i aïllar-se. 
  • Sentir-se baix d’ànim, amb menys ganes de fer coses o estar més irritable. 
  • Estar més cansat. 
  • Tenir sensacions estranyes que fan estar confós. 
  • Tenir poca gana, perdre pes. 
  • Tenir oblits freqüents. 
  • No tenir son de sobte. 
  • Descuidar l'aspecte físic. 

En els casos de persones amb una discapacitat intel·lectual moderada/greu, els senyals d'alarma es focalitzen més en canvis en els patrons basals de conducta, i solen associar-se a conductes desafiadores.  Alguns d'aquests senyals poden ser

  • Elevada ansietat psicofísica.
  • Auto o heteroagressivitat.  
  • Destrucció d'objectes. 
  • Hàbits atípics.
  • Empitjorament de conductes repetitives.
  • Conductes relacionades amb el retraïment o el negativisme.
  • Pèrdua d'habilitats apreses.
  • Sensació de temor o por.
  • Afectació del ritme son-vigília.
  • Afectació de la ingesta alimentària.  
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 9 de novembre de 2022
Darrera modificació 9 de novembre de 2022
Trastorns
Carlos Peña-Salazar

Dr. Carlos Manuel Peña Salazar

Psiquiatre adjunt en unitat d'hospitalització en salut mental i discapacitat intel·lectual (UHEDI). Neuròleg adjunt responsable d'interconsultes en àrea de salut mental.
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Regina Vila Badia

Regina Vila Badia

Psicòloga Predoctoral al grup Etiopatogenia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT). Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Bibliografía
Aman, H., Naeem, F., Farooq, S., Ayub, M. (2016). Prevalence of nonaffective psychosis in intellectually disabled clients: Systematic review and meta-analysis.. Psychiatric Genetics , 26(4) , 145-155. https://doi.org/10.1097/YPG.0000000000000137
Cooper, S.-A., Smiley, E., Morrison, J., Williamson, A., Allan, L. (2007). Mental ill-health in adults with intellectual disabilities: Prevalence and associated factors.. The British Journal of Psychiatry: The Journal of Mental Science , 190 , 27-35. https://doi.org/10.1192/bjp.bp.106.022483
Mazza, M. G., Rossetti, A., Crespi, G., Clerici, M. (2020). Prevalence of co-occurring psychiatric disorders in adults and adolescents with intellectual disability: A systematic review and meta-analysis.. Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities: JARID , 33(2) , 126-138. https://doi.org/10.1111/jar.12654
Martorell, A., Ayuso-Mateos, J., Novell, R., Salvador-Carulla, L., Tamarit, J. (2021). Discapacidad intelectual y salud mental. Guía práctica.. Consejería de Asuntos Sociales..
Navas, P., Verdugo, M. A., Gómez, L. E. (2008). Diagnóstico y clasificación en discapacidad intelectual.. Psychosocial Intervention , 17(2) , 143-152.
Peña-Salazar, C., Arrufat, F., Santos, J. M., Fontanet, A., González-Castro, G., Más, S., Roura-Poch, P., Valdés-Stauber, J. (2020). Underdiagnosis of psychiatric disorders in people with intellectual disabilities: Differences between psychiatric disorders and challenging behaviour.. Journal of Intellectual Disabilities: JOID , 24(3) , 326-338. https://doi.org/10.1177/1744629518798259
Steel, Z., Marnane, C., Iranpour, C., Chey, T., Jackson, J. W., Patel, V., Silove, D (2014). The global prevalence of common mental disorders: A systematic review and meta-analysis 1980-2013.. International journal of epidemiology , 43(2) , 476-493. https://doi.org/10.1093/IJE/DYU038