Què són els trastorns psicòtics?

Símptomes i tipus de psicosi
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
psicosis

Els trastorns psicòtics són un conjunt de malalties mentals greus i complexes que acostumen a manifestar-se durant el període de transició de la infància cap a la vida adulta. Es caracteritzen per la presència de simptomatologia de l’esfera psicòtica com a nucli de la malaltia. Els símptomes comporten en la persona que els pateix una desconnexió o distorsió de la realitat, generant en l’individu pensaments i percepcions que sovint no concorden amb la realitat que tots poden percebre. 

A nivell general, aquests símptomes provoquen una alteració en el pensament i la percepció (visual, auditiva, olfactiva i/o tàctil), així com un conjunt de dificultats emocionals i conductuals que provoquen elevat estrès i patiment en la persona afectada i al seu entorn. Quan una persona mostra aquests símptomes es diu que presenta un episodi psicòtic o un brot psicòtic. 

En profunditat

Dins dels trastorns psicòtics, la malaltia més coneguda i estudiada és l’esquizofrènia; aquesta és, a trets generals, la que té una presentació més greu i genera més dificultats en totes les esferes de la vida de la persona. 

Tots els trastorns psicòtics tenen com a tret comú la presència de símptomes psicòtics que comporten una distorsió de la realitat.

No obstant, els símptomes psicòtics també poden presentar-se de manera aïllada o de manera breu i puntual en d’altres malalties mentals com per exemple en el trastorn bipolar o en la depressió major, així com també en d’altres malalties mèdiques. 

Símptomes psicòtics

Els símptomes psicòtics es caracteritzen per una mala interpretació o distorsió de la realitat així com alteracions emocionals i conductuals. Es diferencien dos grans tipus de símptomes psicòtics: els positius, que són els que comporten una distorsió de la realitat; i els símptomes psicòtics negatius, aquells que es manifesten com dificultats en l’esfera afectiva, social i de funcionament. 

Símptomes psicòtics positius

Són aquells símptomes que es manifesten com una distorsió i/o desconnexió de la realitat i una pèrdua de judici de la realitat, tal i com l’entén la major part de la població. Estan formats per tres grans grups de símptomes:

  • Deliris: són creences fixes i errònies que la persona experimenta com a certes i indiscutibles, fins i tot quan hi ha proves en contra. El contingut d’aquestes idees pot tenir diverses temàtiques. Les més freqüents solen ser la persecutòria, que comporta que l’individu pensa que el persegueixen, que el miren pel carrer, etc.; o el deliri de referència, que es dona quan la persona pensa que els esdeveniments i/o els pensaments de les persones estan vinculats a l’individu que pateix aquest símptoma, per exemple pensar que la gent pensa malament d’ell o que el miren malament, que una determinada notícia a la televisió va dirigida a ell, que les altres persones poden saber el que pensa, entre d’altres. 
  • Alteracions de la percepció o al·lucinacions: les al·lucinacions són experiències sensorials paranormals que es produeixen en absència d’un estímul real extern. L’individu les percep com a vívides i clares, amb la força d’una percepció normal. Poden donar-se en totes les modalitats sensorials, però les més comunes, i més encara en l’adolescència, són les al·lucinacions auditives. 
  • Desorganització del pensament i/o el comportament: la desorganització és una símptoma que pot afectar al pensament o al comportament, quan la desorganització del pensament es mostra com una forma de parlar poc comprensible, amb idees inconnexes o on la parla no segueix un ordre semàntic adequat ni un fil d’argumentació que pugui comprendre’s, fent que el discurs de la persona sigui molt poc comprensible i poc coherent. Quan la desorganització afecta al comportament, es pot observar que la persona es presenta molt inquieta o fins i tot agitada i violenta sense motiu aparent. 

Símptomes psicòtics negatius

Els símptomes negatius són la causa principal de la disminució del funcionament de les persones amb trastorns psicòtics. Els símptomes més freqüents són: 

  • L’expressió emocional disminuïda i aplanada, que s’observa quan el pacient no  presenta expressió emocional, i descriu la seva emocionalitat com a plana, com si no sentís les emocions tan fortes com de costum. Aquest símptoma és observable en l’expressió facial, el contacte ocular, la tonalitat de la veu i els moviments de tot el cos de la persona que el pateix. 
  • L’abúlia-apatia es caracteritza per una disminució de la motivació en realitzar activitats i un baix interès en la participació d’activitats socials, acadèmiques o laborals. 
  • L’anhedonia fa referència a la incapacitat o disminució de la capacitat de sentir plaer. Normalment es manifesta primerament per la disminució de la realització d’activitats que anteriorment eren agradables i donaven plaer a la persona. 
  • L’alògia es refereix a un empobriment del pensament i de la cognició i que es pot observar en la persona que la pateix quan el seu discurs es torna més simple i pobre. 

Altres símptomes associats als trastorns psicòtics

  • Alteracions de l’estat d’ànim: a més a més dels símptomes ja mencionats, poden aparèixer alteracions de l’estat d’ànim, com poden ser la presència d’estat d’ànim baix o símptomes depressius o un estat d’ànim elevat o símptomes maníacs.
  • Alteracions emocionals: la presència de símptomes depressius, d’ansietat o altres símptomes associats apareixen amb freqüència. Aquests símptomes sovint són les primeres manifestacions dels trastorns psicòtics i per tant es el que primer s’observa, sobretot en el cas dels nens i adolescents. 
  • Dificultats en el funcionament cognitiu: apareixen com a símptomes propis d’algunes d’aquestes malalties dificultats en les funcions cognitives. Les funcions cognitives són els processos mentals que ens permeten dur a terme el pensament i desenvolupar-nos en el dia a dia. Ens permeten rebre, processar, emmagatzemar, recuperar i transformar la informació que ens arriba del món. La disminució en el rendiment d’aquestes funcions són inherents a alguns dels trastorns psicòtics. El trastorn on aquest dèficit de les funcions cognitives és més evidenciat és l’esquizofrènia. 

Tipus de trastorns psicòtics

Psicosis idiopàtiques

Aquelles que es presenten de forma espontània o sense una causa coneguda. 

  • Trastorn delirant: es caracteritza per la presència de deliris com a nucli de la malaltia. 
  • Trastorn psicòtic breu: aquest trastorn psicòtic es caracteritza per la presència d’algun dels símptomes psicòtics positius esmentats, però que tenen una duració curta en el temps. La duració dels símptomes ha de ser major a un dia, però no excedeix a un mes.
  • Esquizofrènia: aquest trastorn és el més greu dins dels trastorns psicòtics. Es caracteritza per la presència de com a mínim un dels símptomes psicòtics positius explicats. 
  • Trastorn esquizofreneiforme: En aquest trastorn es presenten símptomes iguals a l’esquizofrènia però a diferència de l’esquizofrènia en aquest cas els símptomes tenen una duració inferior a sis mesos. 
  • Trastorn esquizoafectiu: aquest trastorn es caracteritza per presentar símptomes psicòtics positius així com d’altres símptomes presents en l’esquizofrènia, però també per la presència de símptomes de l’estat d’ànim. 

Psicosis degudes a una condició mèdica

En aquest subgrup s’engloben els pacients que presenten símptomes psicòtics deguts a una altra malaltia. Alguns trastorns mèdics com l’epilèpsia, els accidents cardiovasculars, o malalties neurodegeneratives com les demències, poden tenir dins dels seus símptomes els psicòtics com al·lucinacions visuals o olfactives, deliris i d’altres símptomes. 

Psicosis tòxiques

Són aquells trastorns psicòtics que es desenvolupen degut al consum de substàncies tòxiques, bé siguin substàncies il·legals com ara les drogues o altres substàncies com medicacions o algunes toxines.

A més d’aquests trastorns, altres trastorns mentals també poden mostrar símptomes psicòtics. En aquest cas, els trastorns més vinculats a la presència de símptomes psicòtics són el trastorn bipolar i el trastorn depressiu major.

Aquest és un article original de FAROS. Per a més informació, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 1 de febrer de 2022
Darrera modificació 1 de febrer de 2022
Col·lectius
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona