La demanda d’atenció urgent de salut mental infantojuvenil s’ha doblat amb la pandèmia

Quins han estat els canvis i com ens hem adaptat a la nova realitat des d’un servei d’urgències
Jesús Lull Carmon
Jesús Lull Carmona
Psiquiatre. Metge adjunt del servei d'urgències.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
María Ángeles Pozuelo López
María Ángeles Pozuelo López
Psiquiatra. Metgessa adjunta del servei d'urgències.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

La pandèmia de la COVID-19 ha esdevingut una situació estressant a molts nivells. La pròpia malaltia, així com les recomanacions i restriccions associades que encara se segueixen aplicant per a protegir la població, han ocasionat un impacte en la salut mental de la societat en general.

Entre aquesta població, trobem els i les adolescents, que s’inclouen entre els col·lectius que poden haver presentat un major nivell d’afectació.  L’adolescència és un moment vital en el qual és molt important el contacte social. La possibilitat d’interaccionar entre iguals i sentir que es pertany a un grup diferent al de la família, són uns dels aspectes essencials d’aquesta etapa.

Les mesures per a poder aturar la transmissió de la COVID-19, com ara, la suspensió durant mesos de classes presencials i extraescolars, la represa de les mateixes amb distància social, la limitació del número de persones en les reunions i el canvi en la manera de relacionar-nos (confinament total al domicili, l’ús de mascareta, respecte de la distància de seguretat, etc.), són crucials per poder aturar la pandèmia, però suposen uns forts estressors pels adolescents que  poden fer-los sentir aïllament, soledat i contribuir a generar malestar emocional.

Nous casos i empitjorament de trastorns de salut mental

Des de l’inici de la pandèmia, s’ha incrementat el número d’usuaris (acudint un o més cops) del servei d’urgències infantojuvenil de salut mental, així com la gravetat dels quadres clínics que aquests han presentat.

Pel que fa a l’augment del número d’infants i adolescents atesos, a tall d’exemple, si comparem les dades de l’any 2020 i del 2021, s’objectiva un increment de fins el 47% d’usuaris de les urgències de salut mental de l’Hospital Sant de Déu Barcelona.

S’ha apreciat un increment d’infants i adolescents que consulten per primer cop per presentar símptomes o quadres clínics relacionats amb la salut mental. Alguns d’aquests casos, poden ser atribuïbles a la presència de símptomes nouvinguts fruït de l’estressor ambiental que suposa la pandèmia. D’altres, per una exacerbació dels símptomes que ja venien presentant des de feia un temps però que, en condicions basals, no havien precipitat una atenció especialitzada.

També s’ha observat un empitjorament en població infantojuvenil que ja rebia seguiment a la xarxa d’atenció de salut mental, bé per les conseqüències directes de la pandèmia (por, incertesa, etc.) bé per les indirectes (disminució de l’atenció presencial en els dispositius assistencials on feien seguiment a nivell comunitari, pèrdua d’activitats socials que actuaven com a factors protectors, etc.). Aquest empitjorament ha desplaçat les consultes de l’atenció comunitària a la urgència hospitalària.

Aquesta major quantitat d’adolescents atesos, que experimenten quadres clínics relacionats amb la salut mental i la major gravetat d’aquests, ha repercutit directament en un major requeriment d’ingressos hospitalaris a la unitat de salut mental. A l’Hospital Sant Joan de Déu s’objectiva un increment de fins el 73.91% al comparar el primer trimestre del 2020 amb el del 2021.

Ansietat, autolesions i trastorns de la conducta alimentària

El motiu de consulta principal a les urgències de salut mental acostuma a girar entorn els problemes de conducta (disruptiva o auto/ heteroagressiva), essent els diagnòstics a l’alta més freqüents els trastorn de conducta, els trastorns d’ansietat i la ideació o intent de suïcidi.

Durant la pandèmia, molts infants i adolescents han presentat problemàtica emocional i conductual amb predomini de símptomes ansiosos (es trobaven nerviosos, inquiets, irritables, amb afectacions variables de la gana i la son...). Alguns d’ells ho experimentaven per primer cop i d’altres consultaven per l’empitjorament d’uns símptomes preexistents i que, en algunes ocasions, ja estaven sent atesos des de la salut mental comunitària.

ansiedad infantil

L’ansietat a la infància i l’adolescència

En la majoria d’aquests casos, l’ansietat o la clínica depressiva que presentaven encaixava dintre del que coneixem com a clínica adaptativa; és a dir, afeccions relacionades amb l’estrès. En tant que un individu és sotmès a més estrès del que normalment esperaria (en resposta a un esdeveniment altament estressant o inesperat) poden esdevenir símptomes significatius (emocionals o de conducta) que interfereixen en les seves relacions de família, d’amistat o al rendiment escolar.

Prèviament a la pandèmia, la conducta autolesiva i els trastorns de conducta alimentària (TCA) ja tenien molta presència entre els usuaris d’urgències tot i que aquestes dues problemàtiques han presentat un increment rellevant durant la pandèmia i mantingut fins a dia d’avui. En relació als trastorns de conducta alimentària, a més d’un clar augment quantitatiu dels casos també estem observant una major severitat.

En relació amb les persones ateses per ideació o intent de suïcidi, tot i que també han augmentat en número de visites a urgències, no hi ha diferències clares en quant a l’augment de la gravetat.

Afrontament de la demanda i reptes professionals

La gestió d’una crisi sanitària, ja de per se, genera molts reptes professionals en l’àmbit assistencial.

En el ámbito de las urgencias de salud mental ha requerido una enorme capacidad de reacción y reformulación desde el inicio para poder hEn l’àmbit de l’atenció de la salut mental a urgències ha requerit d’una enorme capacitat de reacció i reformulació des de l’inici per tal de poder fer front a l’augment de la demanda i de la gravetat sense disminuir la qualitat assistencial. Per aquesta raó, ha estat necessari un canvi de paradigma en l’atenció d’urgències de salut mental infantojuvenil.

D’una banda, ha calgut analitzar les necessitats emergents per tal de poder redissenyar part dels circuits assistencials d’urgències i adaptar-los a la nova situació. Per exemple, un dels reptes que s’ha hagut d’afrontar, resultat de l’augment d’usuaris del servei i la major complexitat presentada, és la gestió de l’increment del temps d’espera donat que un major temps d’espera pot generar desconfort i actuar com a factor d’empitjorament de la simptomatologia.

D’altra banda, dins del marc de l’abordatge multidisciplinari, s’ha hagut de dotar el servei d’un augment de personal assistencial en les franges de major afluència (psiquiatria i treball social de reforç així com inclusió de la infermera especialitzada en salut mental). Aquesta possibilitat d’abordatge per part de diferents disciplines formades en l’àmbit de salut mental, tot i ser sempre necessària, ha cobrat importància donada la urgència de deixar ben cobertes uns dèficits existents en l’àmbit comunitari durant la pandèmia (en relació, inicialment, a les mesures de caire restrictiu pel control de la pandèmia, així com a la saturació posterior dels dispositius quan es comença a reprendre la normalitat).

Poder intervenir des de la urgència en diferents àmbits de la realitat de les persones que ens consulten té l’objectiu de disminuir la simptomatologia que interfereix en la vida dels nostres usuaris i del seu entorn d’una manera més ràpida i robusta (tenint en compte la multifactorial en l’aparició de patologia de salut mental) contribuint a una millora del pronòstic i facilitant una desescalada a la intervenció comunitària, que és la més natural per a l’acompanyament de la població que requereix de la nostra atenció. 

Cap a una esperable normalització de la situació

L’augment de la demanda del servei d’urgències infantojuvenil de salut mental és una realitat que ja ha arribat a través dels mitjans de comunicació a gran part de la població general.  Aquesta pandèmia sembla que ha fet sensibilitzar la societat sobre la importància de la salut mental.

Previ a la crisi actual, a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ja existia una sensibilitat per contribuir a la prevenció i realitzar atenció integral dels trastorns mentals dels infants i adolescents donat que la presència d’aquests trastorns en aquestes edats, a més de la pròpia afectació del moment, pot tenir un gran impacte en la vida adulta. És de gran importància poder fer una bona detecció i prevenció precoç dels trastorns mentals d’infants i adolescents ja que això suposarà una inversió de futur en termes de prevalença, morbiditat, progressió de malaltia, fracàs escolar, etc.

Coneixent els motius de consulta i diagnòstics més habituals a les urgències, quedant tots ells emmarcats en el context de pandèmia i havent esmentat la multifactorialitat en la presència de trastorns mentals és esperable que la pròpia evolució cap a la resolució de la pandèmia porti cap a un retorn natural a la situació prèvia: tenim més coneixement del que està passant i per tant, menor incertesa; tenim un major control de la malaltia i comença arribar la relaxació d’algunes mesures restrictives. 

D’altra banda, els serveis comunitaris han anat recuperant a poc a poc la seva activitat normal, ja pràcticament igual a la realitzada abans de la pandèmia, però encara amb una forta demanda de noves persones ateses i de major requeriment per part de les persones d’aquestes donada la gravetat d’alguns dels casos. Tot fa pensar que és qüestió de temps que la situació es normalitzi i això repercuteixi directament en un descens en el número d’infants i adolescents que requereixen atenció urgent.

Temes
Alteracions conductuals
Atenció
Confinament
COVID-19
Debut
Detecció precoç
Diagnòstic
Gestió sanitària
Recaigudes
Símptomes
Aïllament social
Ansietat
Conductes de risc
Estrès
Idees d’autolesió
Idees de mort
Idees suïcides
Por
Tristesa
Hospitalització unitat d’aguts
Col·lectius
Adolescència
Professionals de la salut
Infància
Jesús Lull Carmon

Jesús Lull Carmona

Psiquiatre. Metge adjunt del servei d'urgències.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
María Ángeles Pozuelo López

María Ángeles Pozuelo López

Psiquiatra. Metgessa adjunta del servei d'urgències.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Dr. Bernardo Sánchez Fernández

Dr. Bernardo Sánchez Fernández

Cap de Secció de Psiquiatria. Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

La salut mental d'infants i adolescents s'ha vist especialment afectada per la pandèmia de la COVID-19. En un moment vital en el qual les relacions interpersonals i de grup són clau, s'ha observat en aquest grup de població un increment rellevant de trastorns d'ansietat, de trastorns de conducta, de trastorns de la conducta alimentària, de conducta autolesiva i d'ideació suïcida. Els serveis d'urgència de salut mental infantojuvenil han hagut de gestionar una alta demanda d'atenció tant de casos nous com de casos que van empitjorar els últims mesos. Tot un repte assistencial que ha suposat una enorme capacitat de reacció i reformulació del servei.

Publicació
08 de juny de 2021
Darrera modificació
08 de juny de 2021

Destaquem

Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

profesional de la salud
Blog

Gairebé la meitat dels professionals sanitaris han estat en risc de patir un trastorn mental

L’estudi MIND/COVID mostra l’alta incidència de depressió i ansietat durant la primera onada de COVID-19
trastorno conducta alimentaria
Blog

La pandèmia fa disparar els casos d’anorèxia i bulímia

Efectes de la COVID-19 en els trastorns de la conducta alimentària
Dr. Ramos 1500
Entrevista

«Cal promoure la distància física però no l’aïllament social»

Dr. Bellon
Entrevista

«Les intervencions breus en atenció primària són efectives per prevenir la depressió»

estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
Adolescentes
Article

On és la Marta?

La mort de la Marta va ser responsabilitat de tothom com a societat, una decisió individual i col·lectiva alhora, una decisió anunciada en nombroses ocasions, tant amb paraules com amb gestos i actes.
depresión posparto
Blog

Tot el que et cal saber sobre la depressió postpart

Què és i què has de fer quan es presenta la depressió postpart
Mitos depresión
Blog

Els 11 mites més estesos sobre la depressió

Aquest trastorn genera molta confusió tan en les persones que pateixen un quadre depressiu com en les que mai l’han patit
depresion infantil
Blog

La depressió, una malaltia exclusiva dels adults?

El trastorn depressiu en menors sol iniciar-se d’una manera lenta i progressiva