Què hem de tenir en compte sobre la connexió amb els nostres fills i filles adolescents?

L'adolescència és una etapa crucial i imprescindible de la vida humana. És el període en què se succeeixen tots aquells canvis físics i cerebrals per preparar-nos a realitzar la transició de la infància a la vida adulta. A nivell cerebral, el cervell de l'adolescent travessa una etapa de més activitat i desenvolupament: es generen noves connexions i se seleccionen i consoliden aquelles que són més funcionals i eficients per preparar-nos per passar a l'edat adulta.

Aquests canvis cerebrals es donen sobretot en tres àrees crucials que durant l'adolescència es troben més activades o menys per adaptar-se a la seva maduració i preparació per a la vida adulta.

• L'escorça prefrontal; és la que gestiona les funcions executives com són la capacitat d'organització i planificació, anticipació de conseqüències i, per tant, ens prepara per al pensament reflexiu i crític per a la presa de decisió ajustades per aconseguir els nostres objectius. En l'adolescent, aquesta escorça es troba poc activada encara, cosa que pot explicar comportaments menys reflexius i impulsius i la presa de decisions en ocasions desajustades. Tot això, és necessari perquè l'adolescent pugui exposar-se a nous reptes, és necessari per poder aprendre a afrontar situacions noves i anar aprenent-ne, desenvolupant la seva pròpia autonomia.
• El sistema límbic; en el qual es gestionen les emocions. En l'adolescent es troba especialment activat, presenten una major hiperreactivitat emocional; aquesta «muntanya russa» emocional que tant ens pot descol·locar a les persones adultes. Es tracta també d'una preparació per a la vida adulta i l'afrontament de noves amenaces i reptes sense la protecció dels seus progenitors. Això implica que el seu sistema d'alerta i alarma estigui més sensible. Per garantir la seva seguretat necessiten tenir aquestes emocions a flor de pell. Com a persones adultes això ho podem observar quan s'indignen o salten a la mínima, se senten amenaçats, criticats o atacats. Mantinguem la calma, estan desenvolupant aquestes respostes de seguretat per auto protegir-se sols. Aquesta situació, sumat a la menor capacitat de les seves funcions executives per a la reflexió, és tot un còctel!
• El sistema de recompensa; aquest sistema es troba més activat també durant l'adolescència; implica la necessitat de buscar sensacions intenses gratificants, però a diferència del que passa durant la infància, les majors recompenses són les que venen del seu entorn social; sentir-se valorat pels iguals és la més gran de les gratificacions, ja que som éssers socials i les relacions amb els altres, el suport i la cooperació són crucials per a la nostra supervivència. Molts estudis han evidenciat que l'aïllament, soledat o sentiments de marginació o rebuig generen un elevadíssim nivell d'estrès que en aquestes etapes pot tenir efectes negatius molt significatius en el seu desenvolupament. Aquest estrès per falta d'estimulació de la recompensa social tan necessària genera un estat emocional encara més alarmant i d'amenaça al sistema límbic, que s'hiperactiva més en la seva manera alerta generant reaccions emocionals més intenses i negatives que al seu torn el còrtex prefrontal no pot regular i reflexionar.

Des d'aquesta comprensió, davant d'un adolescent hostil, ple de rancúnia, ira i conductes hostils i fins i tot agressives, hauríem de veure un adolescent patint, amb molt malestar emocional, sensació de falta de suport i solitud.

L'adolescència representa un gran repte adaptatiu. És l'oportunitat dels nostres fills i filles per començar a construir-se, prendre consciència de com són, com els veuen o consideren, quines coses els agraden i satisfan del món que els envolta i aquelles que no. És una etapa en què s'anirà construint el seu propi criteri, que podrà anar canviant i modificant segons les experiències d'èxit i de fracàs.

Aquest pot ser un període d'estrès i crisi, per a ells mateixos, però també per als pares. Per a moltes famílies pot resultar també un moment de confusió, de tensió o frustració, on les estratègies que funcionaven deixen de fer-ho, o es viu amb més angoixa no tenir tant el control sobre els fills.

Les neurociències ens han demostrat que l'adolescència és una finestra molt sensible al canvi, i, per tant, continua sent una gran oportunitat per a l'aprenentatge.

És per això que és clau continuar oferint un entorn familiar segur, estructurat i de confiança de forma incondicional a un adolescent que es va coneixent millor, va practicant les seves habilitats socioemocionals i es va enfrontant al món de forma més autònoma, amb moments de malestar que són necessaris travessar i dels quals pot sortir enfortit.

Els pares i mares han d'anar gestionant un equilibri entre deixar que l'adolescent exerceixi la seva autonomia i, alhora, mantenir un marc de supervisió i gestió de límits segurs. Es tracta d'anar regulant i trobant aquesta distància de seguretat necessària perquè l'adolescent vagi adquirint les seves habilitats d'autogestió per a la vida.

En tot aquest context de canvis i reptes els adolescents necessiten sobretot dues coses: suport emocional i estímul.