- Què hem de tenir en compte sobre la connexió amb els nostres fills i filles adolescents?
- Quina és la clau per a una relació fluida i saludable amb els fills adolescents?
- Ens podríeu donar alguns consells clau per conversar amb el nostre fill adolescent?
- Què puc fer perquè la meva filla m'expliqui les coses i no pateixi per donar-me més preocupacions?
- És correcte voler saber absolutament tot de la vida dels nostres fills?
- Com hem de tenir una conversa amb els nostres fills sense que sembli un interrogatori o el vegin com a tal?
- La meva filla els explica més els problemes a les seves amigues que a mi que soc la seva mare. Què faig?
- Com connectar amb ells quan contesten amb to despectiu i rebutgen parlar?
- Com abordar una conversa amb ells quan sabem que ens menteixen?
- Com hem d'actuar si no ens agraden les amistats dels nostres fills o les seves parelles?
- Com podem fer-li veure que les normes i límits són necessaris per tenir un ordre i que no ho fem per molestar-los sinó perquè els estimem?
- Com puc crear entorns de confiança amb la meva filla?
- Com podem posar límits a l'adolescència si abans no ho hem pogut fer?
- Com podem gestionar els conflictes que sorgeixen quan se salten els límits?
- El meu fill posa en dubte tot allò que dic, com si res del que comento sigui vàlid. Què podem fer?
- De vegades tinc la sensació que el meu fill em sent, però no m'escolta. Com puc connectar-hi perquè ens faci cas?
- És normal que la meva filla em deixi de parlar i digui que no m'estima?
Ens podríeu donar alguns consells clau per conversar amb el nostre fill adolescent?
Com a adults, si ens aturem a pensar en el que considerem que és una bona conversa, podríem coincidir que és aquella en què un sent que, quan acaba, en surt una mica «canviat», hi ha hagut algun clic especial, transformador en alguna mesura, per una connexió emocional, un punt de vista interessant, diferent i que ens ha aportat... en definitiva, podríem dir o englobar tot això en què s'ha donat d'alguna manera, una experiència d'aprenentatge.
Conversar amb el nostre fill adolescent és una gran oportunitat d'aprenentatge i coneixement mutu.
Sempre cal tenir en consideració que estem davant d'un adult en construcció, un adolescent, amb els seus reptes evolutius de construcció de la seva pròpia identitat, criteri i marge de decisió amb satisfaccions, però també frustracions i malestars. I, com a pares, ens hem de situar en aquest rol de guia i acompanyament en aquest desenvolupament d'habilitats des d'una actitud d'empatia, amb voluntat real de connectar amb les emocions que pugui expressar, tractant d'entendre i comprendre els seus punts de vista, els criteris en què basa les seves opinions o comportaments, en un marc de respecte en el qual hi pugui haver discrepàncies o diferències d’opinions sense voler imposar, jutjar o menysprear-los.
Crec que tots aquests elements es poden resumir en un ingredient bàsic: la curiositat (genuïna), mostrant interès real pel que ens expliquen amb una intenció de posar-se al seu lloc i poder entendre les seves emocions, pensaments, decisions o reaccions, sense jutjar o donar opinions o solucions d'entrada.
Però, moltes vegades, el poder mantenir certes converses amb els nostres fills, pot ser un gran repte per als pares! Quan en la conversa els fills expressen certes opinions o expliquen conductes o decisions que consideren inadequades, equivocades o que impliquen riscos és quan els pares corren el risc de perdre aquesta actitud de curiositat. Des de la mirada de persones adultes o pares que hem de protegir els nostres fills, ens envaeix la por, la necessitat d'evitar-los frustracions i riscos. És una reacció totalment normal!
Aquesta reacció ens pot portar a mostrar-nos crítics, menys empàtics, començar a donar solucions, o sermons i pressionar per corregir-los. Entrem en mode alerta i reaccionem des d'aquesta por, i és quan interrompem o fem comentaris tipus: «Però, ¿què dius? », «el que et passa és que no saps que... » o «si vas fent això vas acabar... ». Insisteixo, sempre des de la intenció de protecció!
En aquest punt és on correm el risc que se'ns passi l'oportunitat d'aprenentatge.
La necessitat de l'adolescent és d'aprendre i, per això, necessiten:
- Sentir-se escoltats, amb empatia, i donant importància a la seva forma de pensar (Encara que estigui equivocada!)
- Preservant la connexió, es pot establir una conversa en la qual es comparteixin punts de vista i s'obri l'oportunitat a poder aportar - com a pares- altres visions, punts de vista, comportaments alternatius, suggeriments d'altres maneres d'actuar per a futures situacions
- Estimulant el pensament crític des de l'acceptació i tolerància i no des de la crítica ni qüestionant una ment que necessita calma emocional per poder estimular la seva capacitat de reflexió i així d'aprenentatge.
En definitiva, una bona conversa amb el nostre fill o filla adolescent seria aquella en la qual pot donar-se una diferència d'opinions, en les quals es dona cabuda a compartir idees diferents, respectar criteris i poder plantejar diferències, suggerir altres maneres o punts de vista, motivant que les puguin també provar, assajar i valorar com funcionen per si mateixos.
Jo ho resumiria amb quatre conceptes:
- Deixar la porta sempre oberta per al diàleg.
- Propiciar els moments de connexió.
- Intentar tenir sempre una actitud oberta.
- Empatitzar amb ell per poder entendre-ho.
(Mare d'adolescent)
També és important no estar tota l'estona donant-nos ordres. Evitar enrotllar-se molt i que ens escolteu sense jutjar i sense rebutjar les nostres opinions (Filla adolescent).
