La meva filla els explica més els problemes a les seves amigues que a mi que soc la seva mare. Què faig?

Continua sent un repte gestionar aquesta distància que necessiten els nostres fills i filles i respectar la seva intimitat. Segons com sigui cada pare o mare, aquesta situació ens pot generar por a perdre la confiança amb ells, tenir menys oportunitats de compartir i connectar.

Hem d'esforçar-nos a gestionar i autoregular les nostres pròpies emocions de por, tristesa, enuig o desconfiança, que són naturals com a pares, però que poden jugar-nos males passades si ens desborden i reaccionem amb retrets, insistint o envaint el seu espai, perdent oportunitats de connexió.

En aquest sentit, és preferible la qualitat que la quantitat: aprofitar quan sí que ens expliquen coses i s'animen a compartir, per reforçar la connexió i mantenir la curiositat per poder mantenir bones converses.

Sempre ajuda recordar que el seu cervell adolescent busca intensament la recompensa i gratificació social. S'està preparant i madurant per poder convertir-se en ser social, necessita desenvolupar habilitats socials efectives.

És molt recomanable evitar emetre judicis o prejudicis sobre els seus amics ja que la seva reacció pot ser d'alerta i atac. Si no ens agraden les companyies o no ens volen explicar qui són, és millor que fem les preguntes des de la calma i la curiositat; mostrar l'interès real no tant a saber com són els amics (que s'acosta més a l'interrogatori), sinó a conèixer realment què els agrada d'ells, com els fan sentir, què els aporta i conèixer quins criteris estan utilitzant per seleccionar amics. Si oferim espai i interès ells se sentiran més connectats. És des d'aquesta connexió que es podran expressar dubtes, inseguretats o preocupacions que tinguin al respecte.

En el meu cas, la meva filla està creant la seva identitat, construint-se com a persona individual i com a part d'un grup. Ara mateix els seus amics són molt importants en la seva vida (Mare d'adolescent).

Jo crec que, al final, això és normal perquè els nostres amics són persones amb afinitats similars i de la mateixa edat. Jo crec que també és sa, i que no cal fer res. És a dir, no podràs fer res per aconseguir que el teu fill o filla t'expliqui alguna cosa que no vol. També cal entendre que és complicat parlar-ho amb els pares, potser és el difícil, però bé, a poc a poc. Que no t'ho expliqui tot no significa que no et tingui confiança perquè estic segura que en el fons sou per a ell una de les coses més importants (Filla adolescent).