Com connectar amb ells quan contesten amb to despectiu i rebutgen parlar?

El més important és mantenir la calma. És natural que davant d'aquestes situacions ens podem sentir malament, ferits i perdem la capacitat de reflexió. Respirem, connectem primer amb nosaltres mateixos, respectem com ens sentim i, si cal, abandonar la situació per connectar amb el que estem sentint i evitar actuar si seguim molt enfadats o disgustats. Podem dir-li: «mira, prefereixo donar-me un temps i quan vegi que puc continuar amb aquesta conversa t'aviso». 

Donar-nos a nosaltres un descans positiu per recuperar la calma és la millor manera de preservar la connexió amb el nostre fill o filla adolescent ja que, si actuem sota la nostra manera d'alerta i atac, serem dues ments sense capacitat de reflexió i correm el risc de seguir una escalada que ens farà sentir pitjor i desconnectar-nos. I el que és pitjor, que nosaltres som les persones adultes i hem de donar exemple. L'aprenentatge és majoritàriament per imitació, aprendran molt més del que ens vegin fer que de tot el que els diguem que facin. Així és que podem aprofitar l'oportunitat de fer modelatge en la gestió del conflicte.

Si estem calmats, serem capaços de validar i reconèixer que darrere d'aquesta conducta s'amaga un malestar, que podem haver activat nosaltres o no.

És quan podem reiniciar la conversa: «noto que aquestes enfadat, veig que estàs dolgut... i no sé si ha estat per una cosa que t'he dit o fet, la meva intenció no era fer-te sentir malament i et demano disculpes si ha sigut així», «realment em sap greu si et sents malament i saps que pots comptar amb mi quan vulguis parlar-ne», etc.

Crec que és útil dir-los el que necessitem de forma clara i concisa, sense justificacions que no vinguin al cas, intentant expressar els nostres sentiments assertivament. (Mare d'adolescent).

Si en aquell moment no es mostren receptius o no els agrada parlar doncs no fer-ho i buscar un altre moment (Filla adolescent).