- Per què les persones amb psicosi tenen al·lucinacions i deliris? Els passa a totes les persones?
- Quina és la diferència entre els deliris, les al·lucinacions i les paranoies?
- Com poden arribar a afectar en la vida d'una persona?
- Com puc saber si el que veig és real o no? Podré controlar-ho algun dia?
- Normalment les veus que sento em causen molta por i ansietat. Per què sempre són veus negatives?
- Em diuen que podré viure amb la psicosi, però ara mateix ho veig difícil. Es pot viure amb al·lucinacions i deliris sense patir?
- Com puc prevenir una recaiguda?
- Si alguna vegada he tingut algun pensament estrany o alguna al·lucinació, vol dir que puc tenir psicosi? Quan m'haig de preocupar?
- Ara me n'adono quan començo a tenir símptomes. Què puc fer quan ho noto?
- Desapareixeran algun dia els símptomes i em podré recuperar?
- Per què si m'estic medicant tornen a aparèixer els símptomes?
- Què puc fer si la meva filla pensa recurrentment que li volem fer mal i això fa que no es refiï de nosaltres?
- Si noto que la meva parella comença a tenir símptomes d'un episodi psicòtic, què haig de fer?
- A vegades crec que la meva filla és una persona diferent des que va tenir el primer episodi psicòtic. Què puc fer per acceptar-la i intentar ajudar-la?
Per què les persones amb psicosi tenen al·lucinacions i deliris? Els passa a totes les persones?
La psicosi és un trastorn que pot tenir qualsevol persona, independentment de si és home o dona, del seu nivell educatiu o de la seva nacionalitat. El fet que una persona tingui psicosi depèn de diferents factors: la vulnerabilitat genètica, les experiències traumàtiques en la infància o en l’adolescència, el consum de drogues, el nivell educatiu o l'estrès. Aquest model es pot aplicar a altres condicions mèdiques com la hipertensió o la diabetis.
I tothom pot tenir al·lucinacions i deliris. Al voltant d'un 28% de les persones de la població general pot tenir pensaments delirants i un 10-15% al·lucinacions. No totes les persones que tenen aquestes experiències acaben tenint una psicosi; en el 80% dels casos, són experiències transitòries que no tindran impacte en la vida de la persona. Però en el 20% restant dels casos, aquestes experiències produiran malestar i interferència amb la vida quotidiana, i és en aquests casos en què és molt important demanar ajuda.
Jo crec que en la seva gran majoria poden ser causats per haver patit abusos sexuals en la infància, assetjament escolar, maltractament psicològic, violències diverses… Les al·lucinacions són un símptoma d'un patiment extrem. A vegades necessitem crear una altra realitat per refugiar-nos quan la nostra realitat ens fa mal.
