- Per què les persones amb psicosi tenen al·lucinacions i deliris? Els passa a totes les persones?
- Quina és la diferència entre els deliris, les al·lucinacions i les paranoies?
- Com poden arribar a afectar en la vida d'una persona?
- Com puc saber si el que veig és real o no? Podré controlar-ho algun dia?
- Normalment les veus que sento em causen molta por i ansietat. Per què sempre són veus negatives?
- Em diuen que podré viure amb la psicosi, però ara mateix ho veig difícil. Es pot viure amb al·lucinacions i deliris sense patir?
- Com puc prevenir una recaiguda?
- Si alguna vegada he tingut algun pensament estrany o alguna al·lucinació, vol dir que puc tenir psicosi? Quan m'haig de preocupar?
- Ara me n'adono quan començo a tenir símptomes. Què puc fer quan ho noto?
- Desapareixeran algun dia els símptomes i em podré recuperar?
- Per què si m'estic medicant tornen a aparèixer els símptomes?
- Si noto que la meva parella comença a tenir símptomes d'un episodi psicòtic, què haig de fer?
- Què puc fer si la meva filla pensa recurrentment que li volem fer mal i això fa que no es refiï de nosaltres?
- A vegades crec que la meva filla és una persona diferent des que va tenir el primer episodi psicòtic. Què puc fer per acceptar-la i intentar ajudar-la?
Com puc prevenir una recaiguda?
Hi ha algunes coses que poden ajudar a prevenir recaigudes. Prendre la medicació segons la pauta del teu metge, evitar consumir drogues i alcohol, aprendre estratègies per manejar l'estrès, tenir activitats que t'agradin i gent amb qui passar temps i compartir les teves preocupacions. Una cosa molt important és identificar els teus símptomes d'alarma i crear un pla d'actuació per si tornen a aparèixer. Demana als professionals del teu centre de salut mental que t'ajudin a fer-lo, comparteix-lo amb els teus familiars i amics més íntims perquè t'ajudin. Si tornen a aparèixer i els identifiquem a temps, els símptomes es podran gestionar i pots tornar a estar bé en poc temps i de manera molt més senzilla.
També afegiria: gestió, acceptació, aprenentatge, no tenir por de demanar ajuda. Tenir el temps estructurat, és a dir, res de quedar-se al llit fins a les tantes. Tenir activitats que ens facin sortir de casa i relacionar-nos. És més important estar actius que el tipus d'activitat. És igual si estudies, treballes, vas cada dia a passejar, col·labores amb una entitat animalista, participes en activitats culturals o vas a tallers de pintura o lectura, és essencial ocupar el nostre temps en alguna activitat, per evitar dedicar-nos a donar-li voltes al nostre món al·lucinatori.
