Em diuen que podré viure amb la psicosi, però ara mateix ho veig difícil. Es pot viure amb al·lucinacions i deliris sense patir?

Si estàs en un moment en què les veus i els deliris són molt intensos, és normal que pensis que no passaran mai. No és un procés fàcil ni ràpid, però amb ajuda professional i del teu entorn i amb treball personal podràs aconseguir estar bé i dur a terme els teus projectes, encara que quedin alguns símptomes sense millorar al 100%. És com trencar-te una cama; quan tens dolor, t'acaben d'operar i encara no pots caminar, creus que mai podràs tornar a fer el que feies abans: anar als llocs, córrer, ballar... Però amb ajuda dels fisios, la família i, sobretot, molt d'esforç i paciència, es pot aconseguir. Encara que a vegades et pugui fer una mica de mal, això no té per què impedir-te continuar endavant.

Sí, es pot conviure amb això. És important que vagis desenvolupant les teves pròpies estratègies de gestió. Jo no puc triar tenir-les o no, però sí que puc triar el lloc des del qual les visc. És una elecció que ho canvia tot, encara que les continuïs tenint. Si un retrat em fa l'ullet, m'és igual, no li faig cas. Si quan vaig a dormir, apareix a la meva habitació una “aurora boreal” de colors, em dedico a mirar-la i a deixar-la passar. Si veig insectes, especialment una aranya, la miro com qui veu ploure, sé que no ho hauria de fer, però fins hi tot li poso nom i parlo amb ella. És a dir, relativitzar molt, deixar passar en lloc de barallar-s'hi. També és important no tenir autoestigma i poder reconèixer que tens un problema de salut mental, perquè en cas contrari pots anar a buscar justificacions del que sents com a real en les teories de la conspiració.