Ús segur de les xarxes socials en persones amb TEA

Formació, prevenció i supervisió: tres factors per minimitzar-ne els riscos
Àlex Escolà
Àlex Escolà Serra
Psicòleg General Sanitari especialitzat en TEA.
IDAPP, Institut Diagnòstic i Atenció Psiquiàtrica i Psicològica
Chica con el móbil

La tecnologia té un gran potencial i molts beneficis per a les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme, però alhora pot comportar innumerables perills quan s’utilitza sense el coneixement i la supervisió adequada.

Les noves tecnologies poden ajudar a trencar barreres i afavorir la inclusió, la socialització o l’autonomia d’aquestes persones, però és molt important que estiguin preparats i prevenir-los dels possibles riscos derivats de l’abús o el mal ús que se’n fa. El mateix passa amb les xarxes socials, que ofereixen grans avantatges per a la comunicació i socialització de les persones amb TEA, però alhora  poden generar molts problemes derivats del seu ús.

Les xarxes socials ofereixen grans avantatges per a la comunicació i la socialització de les persones amb TEA

Els estudis destaquen, entre els principals beneficis de les xarxes socials, la facilitat per socialitzar (amistats, parella i el sentiment de comunitat que experimentem en formar part d’un col·lectiu virtual amb el qual podem compartir interessos i aficions) i, d’altra banda, la possibilitat de sentir-nos entesos i acompanyats per altres persones que comparteixen històries vitals semblants a les nostres, que ens ajuden a entendre’ns i a no sentir-nos sols. La comunicació asíncrona també facilita enormement el manteniment de relacions socials i la interacció i participació amb la comunitat. Així, el 79,6% d’adults amb TEA utilitzen les xarxes socials, i el motiu més comú per fer-ho és la cerca de connexió social. (Micah O. Mazurek, 2013).

Quan parlem de xarxes socials, hi ha alguns factors que podem tenir en compte per afavorir-ne un bon ús i minimitzar les possibles conseqüències indesitjables:

Formació

No hem de donar per fet que una persona sap com fer servir les xarxes socials correctament perquè és nadiua digital. Hi ha programes específics per a usuaris amb TEA i guies en línia que es poden descarregar, però els adults també hem d’ensenyar-los què és apropiat i què no, explicant el perquè no pugem certes fotos o quin contingut personal compartim.

Cal deixar molt clar com fer servir el Whatsapp, per exemple, sense que l’altra persona se senti violentada per la quantitat de missatges rebuts; explicar que existeixen les notícies falses (fake news), i que no tot el que llegim a Twitter és veritat, o que hi ha challenges de Tik Tok que són perillosos i molt nocius.

Prevenció

Cal informar-los sobre els perills que ens podem trobar a les xarxes socials, com ara el ciberbullying (ciberassetjament), el grooming (assetjament sexual) o el sexting (enviament de contingut sexual a través del mòbil). Molts hem sentit a parlar d’aquests conceptes, però poca gent és conscient del que realment impliquen. El ciberbullying, per exemple, va molt més enllà d’insultar a través del mòbil. Excloure repetidament a algú dels grups de Whatsapp, difondre mentides creant un compte fals a Instagram o publicar imatges humiliants a Facebook poden ser formes de ciberassetjament que moltes persones amb autisme no identifiquin. Desafortunadament, els adolescents amb TEA tenen quatre vegades més probabilitats de ser víctimes de ciberbullying. D’altra banda, també cal saber com actuar si ens trobem en alguna d’aquestes situacions.

Les persones amb TEA tenen  més risc de ser víctimes d’aquestes pràctiques, però alhora, també es donen molts casos en què són elles les que fan un mal ús de les xarxes socials per desconeixement i com a conseqüència directa de les dificultats pròpies de la condició autista.

Supervisió

És important poder arribar a acords que impliquin un acompanyament en l’ús de les xarxes socials. Es recomana començar per un control més alt i, a poc a poc, a mesura que l’usuari adquireix més competències, donar-li més llibertat.

Tot i que el risc d’addicció a les xarxes socials no és tan elevat com l’abús dels videojocs, cal tenir-ho present i establir un pla d’ús funcional dels dispositius electrònics, pactant quan i com utilitzar-los. Com menys autoestima, autocontrol, inseguretat i aïllament, més alt és el risc d’abús de les xarxes socials. (Huaytalla et cols., 2016)

Els adolescents amb TEA tenen quatre vegades més probabilitats de ser víctimes de ciberbullying

De la mateixa manera, cal fer un seguiment psicològic per vigilar l’impacte de les xarxes socials en l’estat anímic i en la salut mental, ja que s’ha torbat relació entre el seu ús i el desenvolupament o agreujament d’alguns trastorns concurrents al TEA, com ara l’ansietat, la depressió o els trastorns de la conducta alimentària.

En conclusió, les xarxes socials tenen un gran potencial per ajudar les persones amb TEA, sempre que s’utilitzin amb una formació i una supervisió adequades, ajustades a les necessitats individuals. 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 7 de setembre de 2022
Darrera modificació 7 de setembre de 2022
Àlex Escolà

Àlex Escolà Serra

Psicòleg General Sanitari especialitzat en TEA.
IDAPP, Institut Diagnòstic i Atenció Psiquiàtrica i Psicològica