Els trastorns del son en les persones amb TDAH

Hàbits diürns i condicions que afavoreixen la conciliació i el manteniment del son
Dr. Christian Fadeuilhe Grau
Dr. Christian Fadeuilhe Grau
Doctor en Psiquiatria. Professor clínic associat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
TDAH y sueño

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és el trastorn del neurodesenvolupament més freqüent en la infància. La prevalença estimada se situa entorn del 5,3%, i persisteix en l'edat adulta en prop del 65% dels casos. Es caracteritza per la presència de símptomes d'inatenció i/o hiperactivitat i impulsivitat que interfereixen en el funcionament social, acadèmic o laboral i impacten negativament en la qualitat de vida de la persona afectada.

Es tracta d'un trastorn que associa una comorbilidad elevada amb altres patologies psiquiàtriques, entre les quals destaquen els trastorns d'ansietat, depressius, de personalitat, d'ús de substàncies i del son. També s'ha relacionat amb un risc més alt de tenir condicions mèdiques com el sobrepès, l'obesitat, la diabetis o la malaltia tiroidal autoimmune.

El trastorn del son agreuja la simptomatologia de les persones amb TDAH, perquè causa un empitjorament del funcionament cognitiu, inquietud i impulsivitat. 

En l'última dècada hi ha hagut un interès creixent per conèixer la relació entre el TDAH i els trastorns del son, perquè tant en població infantil com adulta s'ha identificat una gran prevalença d'insomni, de mala qualitat del son i d'alteracions del ritme circadiari.

Les persones amb TDAH solen associar dificultats tant per a la conciliació com per al manteniment del son. Això agreuja la pròpia simptomatologia del trastorn, en causar un empitjorament cognitiu, així com més somnolència diürna, inquietud i impulsivitat. Aquests símptomes, relacionats amb la falta d'un son reparador, també s'associen a un risc més gran de presentar altres trastorns psiquiàtrics com l'ansietat o la depressió.

Per això, és important no menysprear la qualitat del son en aquestes persones i, en cas de detectar un patró persistent de mal descans nocturn o d'insomni, cal consultar amb un especialista. El tractament d'aquests trastorns del son acostuma a ser de tipus conductual, i  el primer abordatge recomanat és la implementació d'una bona higiene del son.

Recomanacions per a afavorir el son

Implementar una bona higiene del son inclou regular hàbits diürns i propiciar condicions que l'afavoreixin. Entre els principals hàbits diürns que es recomanen destaquen: 

  • Procurar llevar-se i anar a dormir sempre a la mateixa hora, inclòs el cap de setmana.
  • Evitar les migdiades durant el dia, sobretot després d'una nit en què s'ha dormit poc.
  • Evitar la ingesta excessiva de líquids o menjars copiosos, així com la cafeïna, la nicotina i l'alcohol, especialment abans d'anar al llit.

Respecte a les condicions que afavoreixen el son, es recomana:

  • Evitar l'exercici físic intens en les tres hores prèvies a anar-se'n al llit.
  • Programar una reducció progressiva de l'activitat abans d'anar a dormir.
  • Utilitzar un matalàs ferm i un coixí còmode.
  • Establir una rutina abans d'anar a dormir i realitzar-la cada dia en el mateix ordre (prendre una cosa calenta, llegir una estona, rentar-se les dents, etc.).
  • Anar al llit a dormir només quan es tingui son.
  • Mantenir un entorn per dormir silenciós, fosc, segur i confortable.
  • Si no s'agafa el son després de 30-45 minuts, sortir del llit i de l'habitació i fer una activitat relaxant i monòtona fins a tornar a tenir son, i només llavors tornar al llit, repetint-ho les vegades que calgui.
  • Utilitzar el llit només per dormir. No fer-hi altres activitats com llegir, veure la televisió, escoltar la ràdio, etc.
  • Evitar utilitzar dispositius amb pantalles en la mitja hora prèvia a anar a dormir.

Altres estratègies que també poden contribuir a aquesta millora són la psicoeducació, les tècniques de relaxació (afavoreixen especialment la conciliació i manteniment del son), el control de pensaments intrusius o de creences errònies sobre el son, així com el control d'estímuls i la restricció del son.

Un percentatge elevat de persones aconsegueixen millorar de manera significativa el seu descans nocturn amb aquestes pautes, i s'ha observat que amb això no sols milloren el benestar i la qualitat de vida, sinó fins i tot també els símptomes del TDAH.

En determinats casos, pot ser necessària la prescripció de fàrmacs hipnòtics o de cronoreguladors, però s'aconsella fer-ne un ús limitat en el temps i complementar-los sempre amb els abordatges no farmacològics adequats.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 24 de maig de 2022
Darrera modificació 24 de maig de 2022
Col·lectius
Dr. Christian Fadeuilhe Grau

Dr. Christian Fadeuilhe Grau

Doctor en Psiquiatria. Professor clínic associat de la Universitat Autònoma de Barcelona.