Manifestacions psiquiàtriques dels trastorns de l’espectre alcohòlic fetal

El TDAH i el TEA són els trastorns més presents en casos de TEAF
Juan Jairo David Ortiz Guerra
Juan Jairo David Ortiz Guerra
Psiquiatra infantojuvenil
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
teaf comorbilidad

Els trastorns psiquiàtrics que són reconeguts més freqüentment en els nens amb trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF) són el trastorn per dèficit d’atenció/Hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA).

Els estudis informen que entre un 50 i un 75% dels nens diagnosticats amb TEAF compleixen criteris per al diagnòstic de TDAH.

En el cas del TEA les taxes són més variables: els informes parlen de taxes del 2 al 5%. La prevalença de l’anomenat espectre autista ampli, és a dir, símptomes de l’espectre autista, però que no arriben a complir els criteris diagnòstics, és motiu de debat.

Tot i que està clarament acceptat que les dificultats de comunicació i comprensió social es presenten en una gran proporció dels nens i nenes amb TEAF i, fins i tot, podrien ser assenyalades com a dèficit central, hi ha debat sobre si aquestes han de ser etiquetades com a TEA. Hi ha experts que recomanen fer el diagnòstic comòrbid (és a dir que coexisteix) de TEA quan es compleixen els criteris diagnòstics al complet; en altres casos quan no hi ha conductes repetitives i restringides que ocasionen dificultats i només hi ha dificultats en la comprensió o comunicació social, es podria fer el diagnòstic de trastorn de la comunicació social, com a part de la presentació clínica del TEAF.

Com s’aborda el tractament quan hi ha comorbiditat

El tractament del TDAH comòrbid amb TEAF és multimodal, amb educació als pares i professors sobre el trastorn i de les estratègies de modificació conductual que han estat útils en aquests nens, medicaments indicats i adequacions educatives.

El tractament del TEA comòrbid amb TEAF inclou aspectes de teràpia del llenguatge, entrenament en comprensió i comunicació social, i educació a pares i professors en la gestió de les dificultats derivades del trastorn.

Alguns nens diagnosticats amb TEAF tenen el risc afegit d’haver viscut prematurament (entre els 6 i els 24 mesos d’edat) situacions de deprivació extrema en institucions (orfenats). Un grup d’investigació anglès (English and Romanian Adoptee Study, ERA Study) ha evidenciat que la deprivació primerenca que ha durat més de sis mesos pot ocasionar diversos tipus d’alteracions psicopatològiques en alguns dels nens exposats.

Aquestes alteracions descrites són:

  • Característiques «gairebé autístiques».
  • Problemes per desenvolupar vincles apropiats i en el funcionament social; falta d’atenció.
  • Hiperactivitat i pobre funcionament cognitiu.

En alguns nens amb TEAF es presenten problemes per comportament pertorbador, els anomenats col·loquialment trastorns de conducta.  Poden anar des de comportaments de desobediència, desafiament i enuigs freqüents i intensos, fins a greus esclats de ràbia amb agitació i agressivitat física vers objectes i persones. Aquests problemes posen en gran tensió els pares i les institucions educatives, fent necessària una intervenció multidisciplinària que inclogui els equips especialitzats d’orientació pedagògica, psicologia, psiquiatria i treball social.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 10 de gener de 2022
Darrera modificació 10 de gener de 2022
Col·lectius
Juan Jairo David Ortiz Guerra

Juan Jairo David Ortiz Guerra

Psiquiatra infantojuvenil
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona