Influeix la comunicació familiar en el desenvolupament de l'adolescent?

La qualitat de la comunicació pares-adolescents és clau per mantenir una relació positiva
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental
comunicacion familiar
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Els estudis duts a terme en les últimes dècades apunten que la qualitat de la comunicació pares-adolescents és clau per mantenir una relació positiva i pot influir en diferents aspectes del desenvolupament de l'adolescent.

A continuació assenyalarem alguns del resultats més rellevants:

Ajust psicològic

S´ha trobat una relació positiva de l'autoestima adolescent amb aspectes concrets de la parentalitat con la participació de cada un dels progenitors, la seva disponibilitat i la qualitat de la relació amb els pares. 

Un ambient familiar obert i positiu afavoreix l'ajust psicològic en l'adolescència, ja que els adolescents que perceben que els seus pensaments i opinions són valuosos mostren nivells més alts d'autoestima. De la mateixa manera, una bona comunicació i que els pares mostrin interès per les activitats dels seus fills adolescents es relaciona amb un major respecte i compliment dels límits i normes per part dels fills. 

L'estil democràtic es revela com l'estil òptim. S'ha relacionat amb una major autoestima i satisfacció vital així com amb el foment de vincles més segurs entre pares i fills un major sentit d'autonomia, millor maduresa psicosocial, orientació a la feina i competència social i amb una menor incidència de problemes d'inadaptació emocional. 

L'estil sobreprotector també s'ha associat amb alts nivells d'autoestima mentre que els estils de criança autoritaris i negligents es van relacionar sistemàticament amb els nivells més baixos d'autoestima. 

Socialització

El context familiar té un paper crucial en el desenvolupament d´habilitats per gestionar els conflictes. Se sap que una relació positiva i solidària entre pares i adolescents fomenta el desenvolupament de l'autonomia d'aquests i els possibilita expressar el seu propi punt de vista durant els conflictes. 

En canvi, les interaccions negatives i controladores entre pares i fills soscaven l'autonomia dels adolescents i poden evocar comportaments reactius i d'oposició contribuint a la generació de nous conflictes.

Un clima de suport parental basat en el suport a l'autonomia de l'adolescent i en una bona capacitat de resposta per part dels pares, s'ha associat amb menor presència de conflictes en la relació pares-fills i una gestió dels mateixos basada en la resolució positiva.

Conductes de risc

Els estudis apunten que la comunicació familiar saludable és un indicador clau de si un adolescent s'involucrarà en conductes d'alt risc. S'ha argumentat que els nens que perceben que les seves famílies són més cohesives i presenten majors nivells de suport emocional tenen menys probabilitats de suïcidar-se i d'iniciar relacions sexuals de forma precoç. De la mateixa manera, en el camp del consum de tòxics s'ha destacat l'important paper protector de la família com a factor mediador d'altres predictors de consum.

També s'ha trobat una associació important entre disfunció familiar i inici precoç de les relacions sexuals completes. 

Conductes agressives

Nombrosos estudiós han assenyalat que el comportament desadaptatiu i violent dels adolescents s'associa amb pràctiques educatives inadequades, una supervisió i orientació ineficaç per part dels pares i amb relacions negatives entre els membres de la família. Dit d'una altra manera, la família pot actuar com a factor protector contra el comportament agressiu dels adolescents. 

Els adolescents que se senten emocionalment involucrats amb la seva família mostren una major confiança i independència i una menor tendència a cometre actes violents i antisocials. El comportament d'intimidació (bullying) s'ha relacionat amb diverses variables familiars i models de criança, com la baixa participació dels pares, una criança severa i autoritària, desacord entre els pares així com amb alts nivells d'estrès dels pares. 

La victimització entre companys també s'ha associat amb el tipus de criança, com alts nivells de criança agressiva i reactiva, alta exigència intrusiva i baixa capacitat de resposta per part dels pares i falta de relacions cooperatives entre pares i fills. En canvi, la cohesió familiar s'ha assenyalat com una variable protectora per als rols tant d'assetjador com de víctima. 

Formació de la identitat en l'adolescència

La forma en què es relacionen pares-fills també repercutirà en la futura formació de la identitat d'aquests últims. Així, els estudis suggereixen que els adolescents, els pares dels quals recolzen la seva autonomia i s'abstenen de fer servir el control psicològic, amb més freqüència se senten lliures d'explorar i adoptar un sentit propi d'identitat personal. 

Per contra, els pares que s'interposen en els pensaments i sentiments interns dels adolescents i apliquen una certa manera de pensar o actuar, tenen més probabilitats d'inhibir la capacitat dels adolescents d'estar en sintonia amb el seu jo interior, el que dificulta les decisions relacionades amb la identitat. 

Ajust escolar 

Pel que fa a l'ajust escolar, les investigacions mostren que els adolescents procedents de famílies amb un estil democràtic presenten un bon ajust escolar, amb una adequada competència acadèmica i orientació cap a l'escola, estan menys involucrats en els episodis de mala conducta escolar i estan més orientats a la consecució tant d'objectius de domini com de rendiment. 

Educación emocional

Educació emocional amb infants i joves

En resum, encara que en ocasions la comunicació amb els nostres fills adolescents pugui resultar difícil i frustrant per a ambdues parts, nombrosos estudis constaten que la comunicació familiar és fonamental per facilitar el seu desenvolupament socioemocional adequat i la superació reeixida d'aquesta etapa

Aquest és un article original de FAROS. Per a més informació, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

Publicació
04 de agost de 2021
Darrera actualització
04 de agost de 2021
Col·lectius
Ciutadania
Temes
Assetjament escolar
Autoestima
Autonomia
Baixa autoestima
Benestar emocional
Comunicació
Fracàs escolar
Habilitats socials
Parentalitat
Prevenció del suïcidi
Sexualitat
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental

Destaquem

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

Prevencion suicidio
Blog

Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

Prevencion suicidio en las escuelas
Entrevista

«Al sector educatiu segueixen arrelats molts mites sobre el suïcidi que cal desterrar»

Prevencion suicidio en la escuela
Blog

Consells per a la prevenció del suïcidi a les aules

Com identificar estudiants amb un possible risc de suïcidi?
TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil
Blog

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Quins senyals cal observar i què podem fer
hablar con los hijos
Blog

Com puc millorar la comunicació amb el meu fill adolescent?

Factors que afavoreixen o que dificulten la comunicació
Adolescentes
Article

On és la Marta?

La mort de la Marta va ser responsabilitat de tothom com a societat, una decisió individual i col·lectiva alhora, una decisió anunciada en nombroses ocasions, tant amb paraules com amb gestos i actes.
comunicacion familiar
Blog

Característiques de la comunicació familiar en l'adolescència

Com actuar en diferents escenaris típics de l'adolescència