Educació emocional amb infants i joves

Claus per acompanyar la resolució de conflictes
Agnès Vallvé
Agnès Vallvé
Mestra d'educació primària i especialista en educació emocional
Guiomar Manrique
Guiomar Manrique
Mestra d'educació primària i especialista en educació emocional
Educación emocional
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

L’educació emocional permet oferir i disposar d’eines senzilles per a poder viure d’una manera més plena i sana. Aporta benestar tant a nivell individual com col·lectiu.

El model que donem les persones adultes és clau ja que aprenem per neurones mirall però també és indispensable la reflexió i l’entrenament d’aquestes estratègies per poder-les aplicar en el dia a dia.

Creiem que l’educació emocional és la clau per a ser feliços, tant en el present com en el futur.

Què són les emocions?

Són mecanismes involuntaris que ens ajuden a actuar amb rapidesa i funcionen de manera immediata, són el motor que ens mou. 

Les emocions no són ni bones ni dolentes, són agradables o desagradables però totes ens serveixen per a alguna cosa, són positives, reals i necessàries.

  • La por ens ajuda a ser prudents.
  • La tristor ens ajuda a tancar una etapa, a demanar ajuda.
  • L’enveja ens pot moure a ser millors.

Darrere de cada conducta hi ha una emoció. Fins i tot hi ha estudis que demostren que, mentre la raó ens ajuda a valorar els pros i els contres de qualsevol decisió, és l’emoció la que decanta la decisió final. Quan algun infant o jove no fa el que se li demana, molesta, ens contradiu, crida l’atenció o simplement s’aïlla, hem de  preguntar-nos i preguntar-li què li passa, perquè alguna emoció l’està movent.

Quan l’acompanyem a identificar-la i a saber d’on li ve, podrem ajudar-lo a buscar una solució positiva.

Què passa quan les emocions ens desborden?

educacio emocional

La respiració és clau, ens permet calmar el cos i de retruc el pensament i l’emoció, ja que tots tres estan vinculats.

Així, davant de situacions difícils, va bé aturar-nos, respirar, i preguntar-nos:

  • Quin problema tinc?
  • Com em sento?
  • Què puc fer?

Com que ens haurem tranquil·litzat podrem respondre aquestes preguntes tot escoltant l’emoció, però sense deixar que aquesta ens domini. El fet de posar nom a l’emoció fa que baixi d’intensitat, que la puguem gestionar millor i puguem actuar amb més sentit comú.

Les emocions, quan ens les deixem sentir, es fonen ben aviat, són de curta durada. Però quan no les escoltem, pugnen per sortir de forma recurrent, generant pensaments i emocions secundàries que són més difícils de gestionar i d’identificar.

Les emocions ens acompanyen sempre i, en tot grup humà, sovint es generen malentesos. Per això, a més d’aprendre a gestionar les emocions, és important treballar la resolució de conflictes.

Com acompanyem en els conflictes?

Si volem que els infants o joves arribin a resoldre els conflictes autònomament, el paper de les persones adultes és clau. El nostre rol ha de ser de mediador, sense jutjar, ni decidir les conseqüències. Podem seguir aquests senzills passos:

  1. Els hem d’ajudar a tranquil·litzar-se.
  2. Facilitar que s’escoltin entre ells per reconstruir la veritat sencera del que ha passat, tenint en compte tots els punts de vista.
  3. Acompanyar-los perquè expressin com se senten.
  4. Ajudar-los a que reconeguin en què s’han equivocat o què podrien haver fet d’una altra manera.
  5. Vetllar perquè trobin ells mateixos la millor solució.

Les solucions als problemes seran bones i efectives, si reparen el mal que s’ha produït i si satisfan a totes les parts implicades.

Podem evitar els conflictes?

Per prevenir els conflictes és important aprendre a comunicar-nos. Davant de qualsevol situació difícil, les persones podem mostrar tres estils de comunicació:

  • Agressiu: cridar, agredir.
  • Inhibit: callar, fugir, riure.
  • Assertiu: dialogar, parlar i escoltar.

Els dos primers estils no ajuden a solucionar el problema i el fan més gran, les conseqüències sempre són negatives. Mentre que l’assertivitat té per objectiu cercar solucions que satisfacin a tots els implicats.

La bona notícia és que l’assertivitat no és innata i per tant es pot aprendre.

Publicació
11 de març de 2021
Darrera actualització
11 de març de 2021
Temes
Acompanyament
Ciberassetjament
Habilitats socials
Impulsivitat
Parentalitat
Pautes
Agnès Vallvé

Agnès Vallvé

Mestra d'educació primària i especialista en educació emocional
Guiomar Manrique

Guiomar Manrique

Mestra d'educació primària i especialista en educació emocional

Destaquem

TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

tdah
Cap a una nova normalitat

El TDAH al llarg de la vida

ansiedad infantil
Blog

L’ansietat a la infància i l’adolescència

Un problema freqüent però no sempre sinònim de malaltia
Cyberbullying
Blog

Què és el ciberassetjament?

Claus per identificar l’assetjament a la xarxa i actuar
adicciones tecnologia
Blog

El meu fill és addicte al mòbil?

6 senyals d’alerta de l’addicció a la tecnologia
autolesiones
Blog

Les autolesions en joves

Quina funció tenen aquestes conductes i com es pot actuar per aturar-les
Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

adiccion videojuegos
Blog

Senyals d’alarma en l’addicció als videojocs

Promoure actituds i hàbits saludables en l’entorn familiar ajuda en la prevenció
programa sentim
Blog

Tenir cura de la salut emocional de les famílies davant la malaltia

El programa Sentim ofereix un espai multifamiliar perquè les famílies comparteixin i gestionin les seves emocions.
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?