Factors de risc de l'ansietat a l'adolescència

Hi ha trets comuns que augmenten la probabilitat que aparegui un trastorn d'ansietat
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Ansiedad adolescentes

Existeix una vulnerabilitat comú a tots els trastorns d’ansietat, que es relaciona amb la presència dels següents factors: trets d’introversió i timidesa; tret temperamental d’inhibició conductual; presència d’algun familiar amb ansietat o altres dificultats psicopatològiques, i la presència d’experiències vitals negatives. Un factor de risc és aquell que augmenta la probabilitat que aparegui un trastorn psicopatològic.

De manera general, es considera que els trastorns d’ansietat vénen explicats per la interacció de diferents factors, tals com:

Factors genètics

Història familiar i variables familiars: que un dels pares tingui un trastorn d’ansietat augmenta el risc de patir ansietat. D’altra banda, nombrosos estudis s’han centrat en les relacions entre estils relacionals dels pares amb els seus fills i associació amb símptomes d’ansietat en els nens. En aquest sentit, sembla que estils educatius amb un excessiu nivell de control i sobreprotecció són factors de risc rellevants, ja que limiten l’autonomia i la independència dels fills. Els adolescents amb més factors de risc genètic poden experimentar ansietat inclús en absència d’una amenaça real, tot descrivint sentiments de nerviosisme continu, inquietud o estrès elevat, amb dificultat per a sentir-se relaxats i tranquils.

Temperament a la infància

El temperament és la individualitat heretada que afecta la manera de pensar, sentir i actuar de cada persona. És la tendència constitucional de l’individu a reaccionar de determinada manera a l’ambient. Bàsicament són dos els trets temperamentals que s’han associat a presentar trastorns d’ansietat: la inhibició conductual (IC) i la sensibilitat a l’ansietat (SA).  La IC és un dels factors de risc pel desenvolupament de trastorns d’ansietat més rellevants. Es defineix com la tendència a manifestar por, evitació o cautela en situacions que són noves i/o persones desconegudes.

Els nens amb IC es caracteritzen perquè son nens que davant d’aquestes situacions solen mostrar:

  • Dificultat per tolerar canvis o novetats.
  • Lentitud per agafar confiança amb persones desconegudes.
  • Poc somriure.
  • Buscar molta proximitat a figures d’aferrament.
  • Parlar poc.
  • Mirada tímida, evitació del contacte ocular.
  • No voler explorar situacions noves.

D’altra banda, la sensibilitat a l’ansietat es defineix com la tendència a manifestar por davant l’experiència de símptomes d’ansietat, tot cometent biaixos cognitius i tendència a interpretar-los de manera catastròfica. En aquest sentit, es detecta de manera molt precoç qualsevol canvi somàtic i s’interpreta com una amenaça, pensant per exemple que puc tenir un atac cardíac al percebre cert increment en els batecs del cor. Hi ha estudis que mostren que la presència d’IC significativa prediu l’aparició de problemes relacionats amb l’ansietat en dos anys. També s’ha observat que la presència d’IC prediu l’existència de fòbia social a l’adolescència, i la sensibilitat a l’ansietat es relaciona més amb trastorn de pànic o trastorns somàtics i TAS.

Factors sociodemogràfics

Són factors sociodemogràfics l’edat i el sexe. En aquest sentit, nombrosos estudis informen d’un risc més alt de patir qualsevol trastorn d’ansietat en noies. Això és particularment evident en el TEPT, que és on es constata una diferència superior entre sexes. En relació a l’edat, se sap que la pubertat és el moment evolutiu de més vulnerabilitat i risc per l’inici de problemes d’ansietat, aproximadament als onze anys. L’inici dels trastorns d’ansietat és molt més anterior que altres problemes importants a l’adolescència com ara trastorns de l’estat d’ànim, problemes de comportament i problemes amb l’ús de substàncies.

Factors desencadenants ambientals

Esdeveniments vitals com ara separació dels pares, canvi d’escola etc., o altres considerats més estressants (per exemple, experiència de maltractament) s’associen al desenvolupament de trastorns d’ansietat en persones biològicament vulnerables. De manera específica, la presència de victimització i bullying entre iguals a l’adolescència s’associa amb símptomes d’ansietat i depressió a mig i llarg termini, degut a l’estrès psicològic persistent.

Factors psicològics

Els adolescents amb ansietat acostumen a tenir més pensaments que els informen de les amenaces de l’entorn. Per exemple, un adolescent amb ansietat social tindrà més pensaments en relació a amenaces socials (“no cauré bé als altres nens”), els nens amb ansietat de separació en relació a amenaces al benestar dels pares (“els passarà alguna cosa i em quedaré sol”), etc. Aquest biaix atencional respecte possibles amenaces i el biaix d’interpretar informacions ambigües consistentment cap a una lectura des de la por són típics dels trastorns d’ansietat.

La presència i la intensitat d’aquests factors de risc determina el grau de vulnerabilitat d’una persona: a més factors de protecció i menys factors de risc, s’incrementa la resistència front l’adversitat; en canvi, quants més factors de risc i menys de vulnerabilitat, s’incrementa la vulnerabilitat individual. Tot i això, perquè aquesta vulnerabilitat es converteixi (o no) en una manifestació de trastorn, necessita de la interacció amb altres factors.

Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los».

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 19 de juliol de 2022
Darrera modificació 19 de juliol de 2022
Col·lectius
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona