El desafiament de la salut mental en persones migrants

El desafiament de la salut mental en persones migrants
Cristina Pou Matarranz
Cristina Pou Matarranz
Psiquiatra
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
migracion

El dia 18 de desembre es commemora el Dia Internacional de les Persones Migrants. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions de les Nacions Unides, el nombre de migrants internacionals arreu del món l’any 2019 va ser de 272 milions, un 3,5 % de la població. Dins d’aquest grup, el 12 % van ser infants menors de 8 anys i un altre 12 %, joves de 15 a 24 anys.

La migració és el moviment de persones fora del seu lloc de residència habitual, ja sigui travessant una frontera internacional o dins del mateix país, amb la intenció d’establir una nova residència, temporal o permanent, en una altra destinació.  Per a la persona, aquest procés comporta un esforç addicional d’adaptació a un nou entorn. Els corrents migratoris es produeixen des de l’origen de la humanitat i han augmentat arran de la globalització.

El procés migratori es pot dividir en diferents fases: premigració (la persona decideix migrar i organitza un pla per fer-ho), migració pròpiament dita (el desplaçament físic), postmigració (l’adaptació de la persona al nou entorn). Cal tenir en compte que no totes les persones que migren viuen la mateixa experiència i que les societats que els reben tampoc no responen de la mateixa manera. El procés de migració i d’adaptació sociocultural posterior té un paper fonamental en la salut mental de les persones.

La relació entre migració i salut mental és complexa i dinàmica. El procés migratori representa la immersió en una nova cultura i comporta, en si mateix, un conjunt de factors estressants que poden afectar la salut mental de qualsevol persona que l’hagi de viure: separació obligada dels éssers estimats, barrera idiomàtica, canvi de lloc habitual de residència, pèrdua d’estatus social i marginació, discriminació percebuda, precarietat laboral i econòmica, entre d’altres. El malestar per a les persones és més gran si les cultures d’origen i receptora són molt diferents.

Múltiples factors de risc en les persones migrades

La migració representa una potent font d’estrès que es relaciona amb problemes de salut mental en la persona que el pateix. Dins d’aquest procés, hi ha una sèrie de factors de risc que fan que les persones siguin més vulnerables a patir algun tipus de trastorn mental: trastorn mental previ, migració no planificada o per motius polítics, experiències traumàtiques viscudes, minoria d’edat o ancianitat, role strain postmigració (manca de recursos per desenvolupar el nou rol que s’assigna a la persona). A això cal sumar-hi que, de vegades, el sistema sanitari no reconeix de manera adequada aquestes situacions ni ofereix l’atenció necessària, cosa que comporta una nova font d’estrès per a la persona.

En el cas dels menors i els joves (col·lectiu especialment vulnerable) s’ha demostrat que l’exposició a la violència durant el procés migratori és un factor de risc clau per patir trastorn mental, mentre que l’assentament estable i el suport social al país d’acollida tenen un efecte protector positiu.

En l’àmbit de la salut mental, l’expressió simptomàtica dels trastorns mentals i la resposta al tractament varien en funció de la cultura de la persona. Les diferents cultures s’associen a diferents maneres d’entendre la salut i la malaltia, i també a una manera pròpia d’expressar el malestar.

Actualment, els professionals sociosanitaris som més conscients dels reptes als quals ens enfrontem quan hem d’atendre una població culturalment diversa

Està ben establert que, per tal d’oferir una atenció culturalment competent, hem d’estar familiaritzats amb les creences, els valors i les pràctiques de les poblacions a les quals atenem. Només així es poden prevenir els errors i oferir la millor cura possible.

La competència cultural ha de ser una solució davant les barreres (socials, de comunicació, polítiques, de gènere) que impedeixen que una persona rebi una assistència de qualitat. Es basa en l’adquisició, per part dels professionals, d’uns coneixements especialitzats (aspectes culturals d’algunes malalties, estils de comunicació), unes habilitats (sensibilitat i humilitat cultural) i unes actituds que permetin oferir una atenció individualitzada.

En el món globalitzat actual, els professionals tractem amb persones que tenen orígens, circumstàncies vitals, identitat cultural i etnicitat diferents de les nostres. Els migrants no són un grup homogeni i tampoc no són homogènies les seves necessitats, les seves vulnerabilitats socials i sanitàries ni la seva resiliència. A més a més, les persones migrants que tenen problemes de salut mental formen un col·lectiu de doble risc, amb possibilitats de patir estigmatització i exclusió social.

L’evidència demostra que el reconeixement de tots aquests factors ajuda a entendre millor la problemàtica inherent a la migració i a desenvolupar estratègies de prevenció, promoció de la salut i abordatge integral adaptades a les necessitats de les persones ateses.

Publicació
18 de desembre de 2020
Darrera actualització
18 de desembre de 2020
Col·lectius
Ciutadania
Sector social
Temes
Estigma
Exclusió
Gestió sanitària
Informació general
Prevenció i salut
Sensibilització
Aïllament social
Ansietat
Cansament
Estrès
Frustració
Por
Cristina Pou Matarranz

Cristina Pou Matarranz

Psiquiatra
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Pensaments i reflexions

acoso escolar
Pautes per a educadors: bones pràctiques per cuidar i reparar la realitat comuna del bullying
3 minuts
apps
Com saber quines aplicacions et convenen
9 minuts