El desafiament de la salut mental en persones migrants

El desafiament de la salut mental en persones migrants
Cristina Pou Matarranz
Cristina Pou Matarranz
Psiquiatra
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
migracion

El dia 18 de desembre es commemora el Dia Internacional de les Persones Migrants. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions de les Nacions Unides, el nombre de migrants internacionals arreu del món l’any 2019 va ser de 272 milions, un 3,5 % de la població. Dins d’aquest grup, el 12 % van ser infants menors de 8 anys i un altre 12 %, joves de 15 a 24 anys.

La migració és el moviment de persones fora del seu lloc de residència habitual, ja sigui travessant una frontera internacional o dins del mateix país, amb la intenció d’establir una nova residència, temporal o permanent, en una altra destinació.  Per a la persona, aquest procés comporta un esforç addicional d’adaptació a un nou entorn. Els corrents migratoris es produeixen des de l’origen de la humanitat i han augmentat arran de la globalització.

El procés migratori es pot dividir en diferents fases: premigració (la persona decideix migrar i organitza un pla per fer-ho), migració pròpiament dita (el desplaçament físic), postmigració (l’adaptació de la persona al nou entorn). Cal tenir en compte que no totes les persones que migren viuen la mateixa experiència i que les societats que els reben tampoc no responen de la mateixa manera. El procés de migració i d’adaptació sociocultural posterior té un paper fonamental en la salut mental de les persones.

La relació entre migració i salut mental és complexa i dinàmica. El procés migratori representa la immersió en una nova cultura i comporta, en si mateix, un conjunt de factors estressants que poden afectar la salut mental de qualsevol persona que l’hagi de viure: separació obligada dels éssers estimats, barrera idiomàtica, canvi de lloc habitual de residència, pèrdua d’estatus social i marginació, discriminació percebuda, precarietat laboral i econòmica, entre d’altres. El malestar per a les persones és més gran si les cultures d’origen i receptora són molt diferents.

Múltiples factors de risc en les persones migrades

La migració representa una potent font d’estrès que es relaciona amb problemes de salut mental en la persona que el pateix. Dins d’aquest procés, hi ha una sèrie de factors de risc que fan que les persones siguin més vulnerables a patir algun tipus de trastorn mental: trastorn mental previ, migració no planificada o per motius polítics, experiències traumàtiques viscudes, minoria d’edat o ancianitat, role strain postmigració (manca de recursos per desenvolupar el nou rol que s’assigna a la persona). A això cal sumar-hi que, de vegades, el sistema sanitari no reconeix de manera adequada aquestes situacions ni ofereix l’atenció necessària, cosa que comporta una nova font d’estrès per a la persona.

En el cas dels menors i els joves (col·lectiu especialment vulnerable) s’ha demostrat que l’exposició a la violència durant el procés migratori és un factor de risc clau per patir trastorn mental, mentre que l’assentament estable i el suport social al país d’acollida tenen un efecte protector positiu.

En l’àmbit de la salut mental, l’expressió simptomàtica dels trastorns mentals i la resposta al tractament varien en funció de la cultura de la persona. Les diferents cultures s’associen a diferents maneres d’entendre la salut i la malaltia, i també a una manera pròpia d’expressar el malestar.

Actualment, els professionals sociosanitaris som més conscients dels reptes als quals ens enfrontem quan hem d’atendre una població culturalment diversa

Està ben establert que, per tal d’oferir una atenció culturalment competent, hem d’estar familiaritzats amb les creences, els valors i les pràctiques de les poblacions a les quals atenem. Només així es poden prevenir els errors i oferir la millor cura possible.

La competència cultural ha de ser una solució davant les barreres (socials, de comunicació, polítiques, de gènere) que impedeixen que una persona rebi una assistència de qualitat. Es basa en l’adquisició, per part dels professionals, d’uns coneixements especialitzats (aspectes culturals d’algunes malalties, estils de comunicació), unes habilitats (sensibilitat i humilitat cultural) i unes actituds que permetin oferir una atenció individualitzada.

En el món globalitzat actual, els professionals tractem amb persones que tenen orígens, circumstàncies vitals, identitat cultural i etnicitat diferents de les nostres. Els migrants no són un grup homogeni i tampoc no són homogènies les seves necessitats, les seves vulnerabilitats socials i sanitàries ni la seva resiliència. A més a més, les persones migrants que tenen problemes de salut mental formen un col·lectiu de doble risc, amb possibilitats de patir estigmatització i exclusió social.

L’evidència demostra que el reconeixement de tots aquests factors ajuda a entendre millor la problemàtica inherent a la migració i a desenvolupar estratègies de prevenció, promoció de la salut i abordatge integral adaptades a les necessitats de les persones ateses.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 18 de desembre de 2020
Darrera modificació 18 de desembre de 2020

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Ciutadania
Persona en risc d'exclusió social
Temes
Estigma
Gestió sanitària
Cristina Pou Matarranz

Cristina Pou Matarranz

Psiquiatra
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Destaquem

Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Article

Responen les estratègies actuals de millora de la salut mental a les necessitats de les persones i la comunitat?

Si volem que les polítiques estratègiques connectin amb les necessitats de les persones i la comunitat no n’hi ha prou definint-les.
incertidumbre
Article

Preguntes davant la incertesa

especial salud mental

La salut mental, una exigència global

Telefono esperanza
Testimoni

L'escolta activa té un impacte positiu en les persones

hablar
Article

Parlar del suïcidi

Un problema de salud pública
Article

Un problema de salut pública

mujeres y covid19
Article

La pandèmia de la COVID-19 i la salut mental de les dones

Cal promoure canvis socials que condueixin a una societat lliure de pràctiques discriminatòries contra les dones