Etapa perinatal i salut mental: d’això sí que se’n parla

La recerca o projecció de l’arribada d’un nadó pot generar-nos des de pors fins a ansietats difícils de tolerar
Luciana Diaz Cutraro
Luciana Díaz Cutraro
Psicòloga Clínica i Perinatal. Investigadora de l'equip MERITT de la Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Segons estadístiques globals, 1 de cada 5 dones que transiten l’etapa perinatal presenten algun problema de salut mental, principalment ansietat i depressió. Així mateix, es calcula que 7 de cada 10 dones oculten o minimitzen els seus símptomes, sense la comprensió, el suport i els tractaments necessaris per revertir l’impacte que els símptomes provoquen a la dona i al seu entorn familiar. Aquestes xifres poden alarmar-nos en un principi, però també contribueixen a incrementar el coneixement sobre l’existència d’aquests problemes en aquesta etapa vital i saber on anar per buscar ajuda al més aviat possible. 

Per això, avui diem d’això sí que se’n parla! I et convido a continuar llegint aquest article per conèixer-ne més sobre això.

Si bé no solem posar límits rígids a l’etapa perinatal, existeixen autors que descriuen la durada d’aquesta etapa des del moment de la planificació de l’embaràs fins un any després del part  (Garcia i Yim, 2017; National Institute for Health and Care Excellence, 2014), i des de la pràctica clínica podem arribar a estendre’l a dos anys després del naixement. Fins al momento, sabem que l’etapa perinatal constitueix una crisi vital per a tot el nucli familiar (Garcia-Esteve i Valdés Miyar, 2017). Malgrat que «crisi» ens pot portar a pensar negativament, en psicologia ens referim com a crisi vital a un moment de la vida, pel qual la majoria de les persones travessem en algun moment (mudances, canvis de feina, dols, embarassos). És en aquestes circumstàncies que la nostra persona i el nostre entorn canvia en relació amb un estat anterior, i si bé moltes vegades comptem amb recursos d’afrontament que funcionen ajustant-nos a la nova realitat que ens toca viure, moltes altres vegades aquests recursos previs resulten insuficients. Davant d’això, necessitem generar nous i més adaptats recursos (Keegan, 2007).

Resol els teus dubtes

Cada part de l’etapa perinatal té les seves particularitats.  La recerca o projecció de l’arribada d’un nadó pot generar-nos des de pors fins a ansietats difícils de tolerar. De vegades, les cerques aporten resultats ràpidament en uns mesos o poden estendre’s a grans períodes de temps, generant malestar, incertesa i angoixa per a la parella. Al voltant del part comptem amb altres particularitats que se sumen al punt exposat prèviament, l’arribada d’una nova persona al sistema familiar, la creació d’un nou vincle, noves (no) rutines, canvis hormonals i diverses adaptacions.

Molt s’ha fet en les últimes dècades a escala regional i internacional per prevenir, tractar i millorar la qualitat de vida de les dones gestants, les seves filles i fills i el seu entorn familiar. Avui, comptem amb més formació específica per part de les i els professionals que conformen l’equip de salut, més coneixement  sobre tractaments farmacològics i psicològics eficaços i segurs en dones embarassades i lactants, activitats orientades a reduir l’impacte de possibles problemes inherents a aquest moment vital, com l’aïllament, la sobrecàrrega, la probabilitat de sentir que mai és suficient (Garcia-Esteve i Valdés Miyar, 2017).

Els problemes poden ser lleus i autoresoldre’s, tot i que com dèiem al principi, també poden ser aguts, amb un malestar de moderat a greu i que repercuteixin tant en la salut mental de la dona com en el vincle amb els altres, inclòs el nou integrant de la família. Malgrat el que s’ha aconseguit i els avenços que experimentem, existeixen barreres perquè les dones puguin accedir a obtenir ajuda professional a temps. Una d’elles és l’estigma que recau en una etapa que es creu que hauria de ser de color rosa. La influència de mitjans de comunicació massiva, que mostren excepcions com una regla (mares a dies d’haver parit, en fotos amb maquillatge, ben pentinades i somrient), l’estigma que encara conservem al moment de parlar de salut mental, el que hauríem  de gaudir d’aquest momento que és dels més importants de les nostres vides (Adams, 2015).

Però de vegades, a més de quelcom meravellós, l’etapa perinatal pot portar-nos a experimentar ansietats, temors irrefrenables sobre que puguin passar coses terribles al que més estimem en aquest món, ànims baixos quan tots suposen que hauríem d’estar feliços, plors constants i desgana. El positiu d’això, és que quan més parlem i difonem que aquestes problemàtiques passen, li estem donant més visibilitat, més possibilitats de tractament i més probabilitats de poder fer xarxa amb altres persones significatives que poden ajudar-nos a alleugerir la càrrega.

Què podem fer?  És difícil respondre a aquesta pregunta en poques línies, tanmateix intentaré destacar allò que considero que és la porta d’entrada al que pot ajudar a sentir-nos millor: fer xarxa, visibilitzar, escoltar i demanar ajuda professional. Aquestes recomanacions estan basades en guies internacionals de bona pràctica clínica (Curry et al., 2019; Maldonado-Durán, 2011; National Institute for Health and Care Excellence, 2014).

Si em permeten, aniré per subgrups d’agents clau.

Professionals de la salut generalistes: preguntar per l’ànim i l’estat d’ansietat de les dones en etapa perinatal. El monitoratge i parlar sobre problemes de salut mental pot habilitar un espai d’escolta i expressió de simptomatologia que es veu a simple vista.

Familiars: No donar per fet que això ha de passar sol. Promoure una escolta activa i sense prejudicis. Encoratjar a conversar sobre com ens sentim i ens veiem en aquesta nova etapa vital, assumint a poc a poc que podem ser molt feliços de rebre una nova vida, però també podem experimentar tristesa, cansament, ansietat i ganes d’estar una mica en solitud.

Usuàries:  demanar ajuda, conversar amb professionals que vagin portant l’embaràs. Esgotar dubtes. Així mateix, intentar fer xarxes (virtuals o físiques)  amb altres dones que estiguin passant la mateixa etapa pot contribuir a compensar la sensació d’aïllament i més en aquests temps.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 22 de desembre de 2021
Darrera modificació 22 de desembre de 2021
Col·lectius
Luciana Diaz Cutraro

Luciana Díaz Cutraro

Psicòloga Clínica i Perinatal. Investigadora de l'equip MERITT de la Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Bibliografía
Adams, M. (2015). Motherhood: a discrepancy theory. Research and Theory for Nursing Practice , 29(2) , 143–157. https://doi.org/10.1891/1541-6577.29.2.143
Curry, S. J. , Krist, A. H. , Owens, D. K. , Barry, M. J. , Caughey, A. B. , Davidson, K. W. , Doubeni, C.A. , Epling, J. W. , Grossman, D. C. , Kemper, A. R. , Kubik, M. , Landefeld, C. S. , Mangione, C. M. , Silverstein, M. , Simon, M. A. , Tseng, C. W. & Wong, J. B. (2019). Interventions to Prevent Perinatal Depression: US Preventive Services Task Force Recommendation Statement. JAMA - Journal of the American Medical Association , 321(6) , 580–587. https://doi.org/10.1001/jama.2019.0007
Garcia-Esteve, L. & Valdés Miyar, M. (2017). Manual de Psiquiatría Perinatal - Guía para el manejo de los trastornos mentales durante el embarazo, posparto y lactancia. Médica Panamericana.
Garcia, E. R. & Yim, I. S. (2017). A systematic review of concepts related to women’s empowerment in the perinatal period and their associations with perinatal depressive symptoms and premature birth. BMC Pregnancy and Childbirth , 17(Sup 2) https://doi.org/10.1186/s12884-017-1495-1
Keegan, E. (2007). Escritos de Psicoterapia Cognitiva. Eudeba .
Maldonado-Durán, J. M. (2011). Salud mental perinatal. Organización Panamericana de la Salud (OMS).
National Institute for Health and Care Excellence (2014). Antenatal and postnatal mental health: clinical management and service guidance. Essentially MIDIRS , 6(1)
Fairbrother, N. (2016). Perinatal anxiety disorder prevalence and incidence. J Affect Disord , 200 , 148-155.
Falah-Hassani, K. (2017). The prevalence of antenatal and postnatal co-morbid anxiety and depression: A meta-analysis. Psychol Med , 47(12) , 2041-2053. https://doi.org/10.1017/s0033291717000617
US Preventive Services Task Force , Curry, S.J. , Krist, A.H. , Owens, D.K. , Barry, M.J. , Caughey, A.B. , Davidson, K.W. , Doubeni, C.A. , Epling, J.W. Jr. , Grossman, D.C. , Kemper, A.R. , Kubik, M. , Landefeld, C.S. , Mangione, C.M. , Silverstein, M. , Simon, M.A. , Tseng, C.W. & Wong, J.B. (2019). Interventions to Prevent Perinatal Depression: US Preventive Services Task Force Recommendation Statement. JAMA , 321(6) , 580-587. https://doi.org/10.1001/jama.2019.0007