Com afecten les noves tecnologies a la comunicació familiar?

Revisió del que diuen els principals estudis sobre aquesta matèria
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va realitzar un estudi d’opinió al març de 2016 sobre l’ús i la influència d’internet, el mòbil o les xarxes socials en la vida dels espanyols i de les seves famílies trobant que el 68 % d’espanyols creia que les noves tecnologies danyaven la comunicació entre pares i fills com a conseqüència d’una menor inversió de temps en altres activitats familiars (CIS, 2016).

Els avenços i la incorporació de les TIC a la vida familiar quotidiana han guanyat un lloc destacat en el camp de la investigació. Són molts els estudis destinats a analitzar com es veu afectada la família quan interacciona a través d’aquestes tecnologies, així com conèixer el tipus d’usos que la família pot fer d’aquestes eines i analitzar com incideixen sobre l’evolució de les relacions familiars. En una revisió de la literatura duta a terme per Carvalho, Francisco i Relvas, (2015) es van analitzar quaranta-cinc estudis que estudiaven la relació de les TIC i el funcionament familiar trobant resultats mixtos.

D’una banda, alguns estudis informen que les TIC tendeixen a augmentar el temps que passen en família i enforteixen els vincles familiars, millorant la comunicació familiar i augmentant la intimitat entre els membres. Això seria així, per exemple, en el cas de compartir les activitats en línia entre pares i fills o amb l’ús de les TIC per gestionar les activitats diàries així com en aquelles famílies en què els pares senten que treballar des de casa els permet major dedicació familiar.

De la mateixa manera, també han tingut un impacte positiu en les famílies transnacionals permetent el manteniment i la (re)creació de vincles familiars, tot i la distància geogràfica, i en relacions efectives de co-paternitat després del divorci, facilitant als pares la planificació i la presa de decisions conjuntes sobre els seus fills.

No obstant això, malgrat els aspectes positius prèviament comentats, la incorporació de les TIC a la vida quotidiana també ha comportat l’aparició de noves dificultats en l’àmbit familiar. Altres estudis assenyalen que l’ús particular de patrons com la multicomunicació (comunicació amb diverses persones alhora) i la perpètua disponibilitat traduïda per exemple en l’abundància d’amics connectats a xarxes socials i en la quantitat d’informació compartida arreu del món, pot portar a situacions de pèrdua de control familiar de les interaccions que es produeixen en entorns virtuals.

Així mateix, investigacions centrades en l’ús de les noves tecnologies destaquen com a conseqüències de les mateixes una reducció del temps dedicat a la família, un augment en l’aparició de conflictes intergeneracionals, així com certa obstaculització en l’exercici de la criança dels fills. Un altre dels problemes que poden comportar les TIC en les relacions familiars es refereix a la desconnexió existent entre senyals verbals i no verbals, els malentesos que se’n deriven, així com l’aïllament dels membres de la família a la mateixa casa entre si en lloc d’establir connexions personals.

En un estudi dut a terme per Mesch (2006) es va concloure que, a major freqüència d’ús d’internet per part dels joves, menor era la percepció de la qualitat relacional amb els pares. No obstant, aquesta relació negativa no es devia a la freqüència de l’ús d’internet en si, sinó a l’existència d’una altra variable: el tipus d’activitat en línia.

Així, l’ús d’internet per part dels adolescents amb una finalitat social (per exemple, jugar jocs en línia, comunicar-se amb amics i participar en grups de discussió) es va trobar associat positivament amb els conflictes familiars, mentre que l’ús d’internet amb una finalitat d’aprenentatge o relacionats amb l’escola (com la recerca d’informació) no es va associar amb les variables de conflictes familiars, temps familiar i cohesió familiar.

Warren i Aloia (2018) també van assenyalar la importància de l’ús que es dona a aquestes tecnologies entre pares i adolescents com a predictor de l’afectació a nivell relacional. Així, quan s’utilitzaven els dispositius mòbils amb motius relacionals (per exemple, expressar suport, gestionar conflictes) aquests eren predictius de sentiments de proximitat, mentre que els usos més funcionals o instrumentals (per exemple, coordinar horaris, compartir contingut) no predeien la proximitat familiar.

Un altre dels factors a tenir en compte i que pot repercutir en un canvi en les dinàmiques familiars entre pares i fills adolescents, és que en l’era digital no tots els pares tenen la competència digital necessària per educar i/o supervisar als seus fills en aquest àmbit, per la qual cosa, de vegades es troben amb l’inconvenient de ser pares sense un model de referència pel que fa a les TIC, ja que aquests dispositius van sorgir massa tard en les seves vides. D’aquesta manera, la capacitat tecnològica per part dels joves tendeix a augmentar l’esquerda digital entre generacions, i desvia l’autoritat dels pares, qüestionant les regles i els valors que intenten transmetre.

Alguns consells i recomanacions

Els nostres fills són el que s’anomena «nadius digitals» (Prensky, 2001), atès que han nascut en una societat en què l’ús de la tecnologia està present en el seu dia a dia i requeriran habilitats digitals per gestionar-se correctament en la seva vida acadèmica i professional.

Com a pares, és aconsellable que estiguem informats i busquem recursos que ens ajudin a acompanyar-los i educar-los en el descobriment i utilització de les TIC. A continuació es llisten alguns consells a tenir en compte:

  • No negar l’ús de les TIC sinó limitar-lo. És recomanable pactar unes regles clares respecte l’ús de mòbils, tauletes i altres dispositius: on i quan poden usar-los i establir un temps límit d’ús. També es poden acordar uns horaris «sense pantalles» i donar exemple nosaltres mateixos d’allò que els demanem que facin, deixant de banda les TIC i realitzant altres activitats.
  • Aprofitar el seu interès en les TIC per ajudar-los a reflexionar sobre el seu ús. Plantejar-los preguntes sobre si mateixos i l’ús responsable de les TIC, així com dels avantatges i riscos que impliquen. Les TIC els permeten proporcionar gran quantitat d’informació sobre ells mateixos i relacionar-se amb els altres en funció de la imatge que projecten, pel que els adolescents han de poder reflexionar sobre les possibles conseqüències de l’exposició de la seva vida privada a les xarxes, quines fotografies pengen i amb quina finalitat, si estan pendents constantment dels comentaris o «likes dels seus amics i què passa quan no els obtenen, quines conductes online poden suposar un problema o fins i tot constituir un delicte (la distància sol crear una falsa sensació d’anonimat i impunitat, però també pot generar sensació d’indefensió davant el ciberbullying), etc.
  • Detectar possibles problemes. En ocasions, l’ús de les tecnologies pot servir com a refugi per no enfrontar-se a situacions que generen ansietat o malestar en els adolescents (per exemple, conèixer gent nova o parlar cara a cara amb un amic sobre un conflicte). Cal ajudar-los a adquirir competències socials més enllà de les xarxes i estimular que realitzin altres activitats amb els amics. I, com hem comentat anteriorment, mostrar-nos receptius i disponibles perquè puguin explicar-nos qualsevol problema o dificultat.

Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 11 de maig de 2022
Darrera modificació 11 de maig de 2022
Col·lectius
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Bibliografía
Centro de Investigaciones Sociológicas (11/03/2016). Barómetro de marzo 2016. Estudio nº 3131 http://datos.cis.es/pdf/Es3131mar_A.pdf
Carvalho, J. , Francisco, R. & Relvas, A. P. (2015). Family functioning and information and communication technologies: How do they relate? A literature review. Computers in Human Behavior , 45 , 99–108. https://doi.org/10.1016/J.CHB.2014.11.037
Mesch, G. S. (2006). Family characteristics and intergenerational conflicts over the Internet. Information, Communication & Society , 9(4) , 473–495. https://doi. org/10.1080/13691180600858705
Mesch, G. S. (2006). Family Relations and the Internet: Exploring a Family Boundaries Approach. Journal of Family Communication , 6(2) , 119–138. https://doi.org/10.1207/ s15327698jfc0602_2
Warren, R. & Aloia, L. (2018). Parent–Adolescent Communication Via Mobile Devices: Influences on Relational Closeness. Journal of Family Issues , 39(15) , 3778– 3803. https://doi.org/10.1177/0192513X18793924
Prensky, M. (2001). Digital Natives, Digital Immigrants Part 1. On the Horizon , 9 , 1-6. https:// doi.org/10.1108/10748120110424816