Suïcidi en adolescents i joves

La mort per suïcidi és la primera causa de mort no natural entre els adolescents i joves, i les xifres de temptatives i suïcidis que coneixem d'aquest darrer any pandèmic han fet saltar totes les alarmes a tot el món.

El suïcidi continua sent una mort incòmoda i silenciada, especialment quan afecta adolescents i joves. Per contra, les dades epidemiològiques de morts per suïcidi parlen per si mateixes. Al món, es calcula que una quarta part dels suïcidis correspon a menors de 25 anys. A Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort en persones entre els 15 i els 34 anys.

El concepte de mort es comença a adquirir al voltant dels 8 anys i s'aconsegueix un coneixement més evolucionat un cop iniciada l'adolescència. Pensar i reflexionar sobre el concepte de la mort és una conducta normal, sovint motivada per la mort d'algun familiar, conegut o mascota, o arran del mateix estudi del cicle de la vida. I pensar en la pròpia mort és sovint un pensament també normal, que pot tenir qualsevol persona davant d'una situació especialment dolorosa, difícil d'afrontar o per a la qual no es troba sortida. 

Però hi ha experiències que posen l'adolescent en una situació de vulnerabilitat, ja sigui per la gravetat de la situació, per la condició de llarga durada, o per portar acumulades una sèrie d'experiències vitals estressants o de patiment durant la infància. Les situacions poden ser variades i diverses alhora: conflictes relacionals amb iguals, problemes de vinculació i d'acceptació en grups de pertinença, problemes familiars conflictius o ruptura familiar, problemes acadèmics, problemes relacionats amb malalties orgàniques o mentals, mort de familiars o persones significatives, etc. 

És en aquests adolescents en situació de vulnerabilitat en qui es poden donar amb més freqüència conductes relacionades amb la mort. Quan parlem de conducta suïcida, ens referim a qualsevol acte que tingui en algun grau una intencionalitat de morir. Aquesta intencionalitat es pot manifestar de diferents maneres: tenir idees relacionades amb la mort, planificar la manera de morir, fer algun tipus de preparatiu o fins i tot arribar a l'acte amb finalitat suïcida.

Senyals d'alarma en els adolescents

  • Desesperança sobre el futur, pensaments catastrofistes del tipus «la vida no val la pena» o «res no canviarà».
  • Absència de projectes vitals a curt/mitjà termini. 
  • Estat anímic baix, sentiments de tristesa, minusvalidesa i baixa autoestima.
  • Alteració dels hàbits, del son i de l'alimentació i disminució del rendiment acadèmic.
  • Dificultats per compartir el malestar o el patiment amb la família i els amics.
  • Aïllament a domicili i poca comunicació amb familiars i amics.
  • Cessament d'activitats que abans feia o incapacitat de gaudir-ne.
  • Autolesions (talls en avantbraços, cuixes...), normalment realitzades amb la finalitat de regular emocions negatives. 
  • Patiment relacionat amb l'assetjament escolar (bullying) o dificultats per establir relacions socials duradores. 
  • Destapada o expressió d'experiències traumàtiques (abús sexual, maltractament…) que generen un gran patiment.
  • Desbordament emocional desproporcionat davant de situacions conflictives o absència de recursos per fer-hi front.  

Factors de protecció en els adolescents

Davant d'aquestes situacions, alguns dels elements que han estat identificats com a protectors per evitar que aquests pensaments de mort empitjorin i passin a ser desitjos de morir o d'acabar amb la pròpia vida, o fins i tot de fer algun intent de suïcidi, són:

  • La bona comunicació familiar.
  • La participació en les activitats familiars.
  • La vinculació a grups de pertinença o a projectes (tot i que aquests siguin individuals).
  • La sensació de ser útil i valorat per les persones significatives, tant la família com els grups d'iguals.