El suïcidi, un greu problema de salut pública

El suïcidi és un problema greu de salut pública i, en termes generals, la primera causa externa de mortalitat. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) del 2019, cada 40 segons mor una persona per suïcidi, fet que suposa prop de 800.000 morts evitables a l'any a tot el món. La qüestió del suïcidi segueix associat a l'estigma i s'estima que les xifres estan per sota de la realitat, ja que moltes morts no es registren com a suïcidis. I això sense parlar de les seqüeles de molts intents de suïcidi que no acaben en la mort, dels quals no hi ha registres ni n'hi haurà.

La prevenció del suïcidi es considera una prioritat de salut pública i una de les condicions prioritàries del Programa d'acció per superar la bretxa en salut mental establert el 2008. Al Pla d'acció sobre salut mental 2013-2020, els estats membres de l'OMS es van comprometre a treballar la meta mundial de reduir les taxes nacionals de suïcidis en un 10%, però les xifres amb prou feines s'han mogut.

Quan parlem del suïcidi, més que donar una definició precisa, podem establir una gradació de comportaments que, de menys a més intensitat, conformen la conducta suïcida. L'aparició d'aquests comportaments determinarà, doncs, el perfil de gravetat i perillositat del comportament de l'individu i permetrà, si escau, establir els models teòrics i d'intervenció a partir d'una estructura conceptual que faciliti la comprensió de la situació.

La conducta suïcida la conformen els comportaments següents:

  • La ideació suïcida: aquesta idea engloba des d'idees passives sobre el desig de morir fins a pensaments actius de matar-se, incloent la planificació de la temptativa com a tal. Hi ha un ampli consens a considerar que la planificació del suïcidi identifica la persona amb alt risc de suïcidi. Quan parlem d'ideació suïcida, ens referim a persones amb idees actives de suïcidi, desig de mort i, per tant, amb un alt risc de passar a l'acció. Aquest «alt risc» és valorat per un psiquiatre o psicòleg, ja sigui de dispositius ambulatoris o d'urgències de l'hospital.
  • Les amenaces suïcides: les entenem com la verbalització d'aquests pensaments i, per tant, com a indicadors d'alt risc.
  • El gest suicida: tots els actes preparatoris previs a l'inici de la temptativa autolítica, sense que s'iniciï. Sabem que és un gest suïcida quan entenem el que està passant sense necessitat que la persona ens informi verbalment del que està fent.
  • La temptativa autolítica: es considera una seqüència d'accions iniciades per una persona que espera acabar amb la seva vida com a resultat final d'aquestes accions.
  • El suïcidi consumat: es tracta de la temptativa que acaba amb la mort de la persona.