Mites sobre el suïcidi

A l'inconscient col·lectiu sobre el suïcidi hi planegen tota una sèrie de mites, falses creences i prejudicis associats al seu tabú i estigma que hem de combatre. No ajuden ni protegeixen, i no són més que intents poc útils d'explicar-nos el seu terrible perquè.

  • Totes les persones que moren per suïcidi pateixen un trastorn mental.

FALS. Voler morir indica un gran malestar i patiment emocional, però no necessàriament un trastorn mental. No totes les persones amb trastorn mental intenten suïcidar-se ni totes les persones que es treuen la vida tenen una malaltia mental. El dolor intens fa pensar que l'única solució possible és la mort.

  • La persona que se suïcida desitja morir.

FALS. Les persones que fan temptatives i un acte suïcida solen estar ambivalents sobre la vida o la mort. Algunes persones moren en intentar-ho, però haurien preferit continuar vivint. Aquestes persones volen alliberar-se definitivament del malestar emocional que senten. 

  • Totes les persones que hagin intentat suïcidar-se mai no deixaran d'intentar-ho.

FALS. És cert que hi ha persones que intenten suïcidar-se diverses vegades en un període curt de temps, però els pensaments suïcides no són permanents. En alguns casos no tornen a aparèixer mai. 

  • Les persones que diuen que es prendran la vida no ho faran.

FALS. Aproximadament el 75% de persones que van consumar el suïcidi havien fet alguna advertència prèviament a l'acció. Aquestes persones no volen cridar l'atenció. No s'ha d'ignorar mai aquest tipus de missatges. Parlar-ne pot ser una manera de demanar ajuda.

  • Parlar del suïcidi pot incitar algú a fer-ho.

FALS. L'estigma al voltant del suïcidi és molt gran. La majoria de les persones que contemplen el suïcidi no saben amb qui compartir-ho. Parlar-ne pot ser en realitat una oportunitat per prevenir-ho, permet oferir una nova i alternativa visió de la situació.  

  • El suïcidi no es pot prevenir ja que és un acte impulsiu.

FALS. El percentatge de casos en què no es van observar símptomes, factors de risc o indicadors previs és molt baix. Aquests casos certament són molt difícils d'evitar, però en la majoria hi ha nombrosos indicadors de les conductes suïcides. Per tant, la prevenció és la contribució més important possible per ajudar aquestes persones.