El dol en una pèrdua per suïcidi

Quan perdem una persona estimada s'inicia un procés d'acceptació de la pèrdua, de comiat definitiu, que es pot prolongar durant molt de temps i que produeix una sèrie de conseqüències que moltes vegades no hem considerat: socials, personals, econòmiques, físiques…

Si sobreposar-nos a la pèrdua d'algú que estimem és una tasca dura, quan es tracta d'una persona que ha mort a causa del suïcidi, la situació adquireix característiques molt més complicades i de difícil afrontament.

Als sentiments lògics de tristesa, dolor i abatiment s'hi poden afegir amb enorme intensitat: la vergonya, la incomprensió, l'abandonament, la culpabilitat, el dolor incontrolable de vegades amb greus manifestacions físiques, l'enuig amb la persona pel que ha fet i fins a l'alleujament, si s'ha produït després d'una malaltia mental llarga i difícil.

I les preguntes terribles que ens assalten en tot moment: Per què? Per què ho ha fet, per què m'ha fet això a mi, com ​​pot ser que s'hagi tret la vida?

Aquestes preguntes que ens assalten contínuament busquen una explicació racional a un fenomen que encara avui, possiblement per culpa de tots els tabús que l'envolten, és difícil d'explicar. Tot i així, hem de recordar el següent:

  • Més del 90% de les persones que moren a causa del suïcidi pateixen algun tipus de malaltia mental diagnosticada o no.
  • Bona part d'aquestes persones pateixen depressions greus o trastorn bipolar.
  • Les persones moren a causa del suïcidi com a conseqüència d'aquests trastorns, però també per una sensació individual i intransferible de patiment extrem que les incapacita per analitzar la situació des de la lògica de la vida.
  • És a dir, les persones poden morir per aquesta causa, igual que altres poden morir de càncer o víctimes d'un infart. Són víctimes d'una malaltia o un trastorn momentani de la raó.
  • El 10% restant és de més difícil interpretació, però pot tenir relació amb desenganys amorosos (majoritàriament adolescents i joves), o amb un terrible sentiment de solitud (habitualment persones grans). És a dir, podem morir a causa del suïcidi per amor o per sentir-nos sols.
  • Tot i així, no podem parlar de suïcidi; hem de parlar de suïcidis, ja que tot suïcidi és un acte personal i individual. Ningú és igual a ningú i cada història mereix ser tinguda en compte, encara que ens costi comprendre'n les raons i acceptar-ne el final.

El silenci que envolta el suïcidi ens fa creure que la nostra experiència és pràcticament única, però només a Espanya van morir per suïcidi gairebé quatre mil (3.941) persones durant l'any 2020, i avui dia és la primera causa de mort externa, per sobre dels accidents de trànsit. Tot i que temem que les estadístiques redueixin a la baixa la xifra real, pels motius obvis de por a qualificar una mort no natural de suïcidi, això suposa que a Espanya moren més de 8 persones cada dia per aquesta causa. A Europa, moren al voltant de 58.000 ciutadans cada any per suïcidi i, segons dades de l'OMS, cada 40 segons una persona es treu la vida al món.

Regles del dol per suïcidi

El dol que comporta una pèrdua per suïcidi, encara invisibilitzada socialment i subjecta a l'estigma i nombrosos mites, suposa un viatge difícil per als qui el viuen. El risc de silenciar-ho, de no poder fer un procés saludable, ens precipita als supervivents a poder desenvolupar afeccions psicològiques i físiques greus que es poden prolongar al llarg de molt de temps, i a emprendre nosaltres mateixos conductes suïcides.

A continuació es detallen algunes consideracions sobre el dol que podem tenir en compte:

  1. Les persones no reaccionem igual davant de la mort d'algú estimat. La nostra resposta serà individual i relacionada amb com som, amb la nostra educació, les experiències personals i culturals.
  2. Dissimular com ens sentim realment no és bo: dificulta la comunicació amb les persones que ens estimen i que poden estar sentint el mateix que nosaltres.
  3. Quan perdem algú a causa del suïcidi, el més normal és que el nostre món es torni insuportable, insegur, ple de dolor i culpabilitat.
  4. El dol ens pot causar dolor físic i mental. És molt convenient acudir al metge i fer un seguiment del nostre estat general de salut i, si cal, cercar l'ajuda psicoterapèutica més adequada.
  5. El dol a causa del suïcidi presenta un risc especial en la seva evolució negativa, que s'anomena «dol complicat o traumàtic». Hem de ser conscients d'estar atents a una evolució negativa per fer-hi front i ser capaços de reconèixer que necessitem ajuda.
  6. Necessitem que ens acompanyin, que ens comprenguin, que ens reconfortin, no que ens diguin que cal superar aquesta situació. És bo que ho recordem afectuosament al nostre entorn.
  7. Parlar de la nostra pèrdua és necessari; reviure la nostra vivència (què va passar, com ho vam viure...) és bo per a la nostra evolució i per a la integració de la pèrdua, per més que la major part de les persones creguin que no.
  8. La pèrdua i el dol estan carregats de mites i idees equivocades. És important que fem un bon aprenentatge sobre el dol i busquem informació adequada.
  9. Plorar és bo; estar molt trist és normal. No tenir ganes de fer res és lògic. Independentment del que ens diguin, hem d'estar segurs que aquest és l'estat normal i que es perllongarà per força temps.
  10. La vida al nostre voltant segueix, encara que no vulguem. En la mesura que sigui possible, haurem de trobar espais per recuperar la nostra vida i reformular com la vivim arran de la nostra pèrdua.