Hem consensuat a casa un temps de pantalles de 3 hores al dia, però el meu fill no ho respecta perquè no li sembla prou. S'enfada i no ho deixa. Com hem d'actuar? Li traiem per força?

Anem per parts. Sembla que heu decidit el temps, però no sembla consensuat ja que a ell no li sembla bé. Ens referim a consens quan totes les parts hi estan d'acord. D'altra banda, el consens en l'ús de pantalles pot ser complicat, ja que hi ha altres coses a tenir en compte com l'edat del menor o l'ús que està donant a la pantalla. Per exemple, no és el mateix tenir 16 anys i en aquestes 3 hores fer els deures, jugar i relacionar-se amb amistats, que tenir 8 anys i dedicar 3 hores diàries a jugar a la consola. Així doncs, és molt important analitzar l'etapa evolutiva de la criatura, les necessitats i la realitat familiar per determinar les hores i poder arribar a consensos en el cas que ho vegem necessari.
D'altra banda, l'enuig davant d'una situació que el menor no comparteix ni entén, és una emoció lícita, és normal que s'enfadi si no hi està d'acord. Tot i això, encara que estigui enfadat hi ha conductes que cal redirigir. Davant de la situació crítica, del moment de l'enuig, si retirem per força el més probable és que es doni una escalada de malestar tant a la criatura com a la seva família, per això sol funcionar millor, com adults, revisar aquesta situació, les pautes que hem donat i fer canvis per a les següents vegades.
Per exemple, si passades les hores acordades no ho vol deixar, l'avisem. Si no ho deixa i es fa tard per sopar, dormir o el que sigui, ens podem preguntar: hem posat alarma de fi d'activitat? Hem acompanyat i avisat els darrers moments? Li passa en totes les situacions o només en dies determinats? És necessari o convenient que es connecti 3 hores al dia? Quina és l'activitat que ha de fer en acabar el temps? Aquest tipus de reflexions sobre la situació problemàtica ens pot ajudar a planejar millor les nostres rutines acompanyant el nostre fill o filla en el malestar que pot suposar per a ells deixar de fer una activitat gratificant per començar a fer-ne una que, segurament, ho és menys. A més, que les persones que acompanyem el menor siguem conscients que l'emoció és normal ajuda a no frustrar-se o enutjar-se per l'enuig, tallant l'escalada de conflicte a casa i millorant l'ambient familiar.