Els QualityRights: l'empenta definitiva cap al canvi

L'atenció en salut mental, afortunadament tant per a les primeres persones com per als professionals, ha anat vivint canvis graduals, probablement sentits com a lents pels uns i els altres (sobretot per als primers), sent particularment més accelerats en l'últim decenni.

És important reconèixer com a professionals que molts d'aquests canvis s'han anat donant per la pressió exercida en l’àmbit mundial de l'associacionisme en primera persona, que ha anat alçant la veu i demandant com volen i com esperen ser atesos cada cop amb més contundència, en una tasca ja iniciada al nostre país fa més de 30 anys per l'altaveu de les primeres associacions de familiars. La gran majoria d’aquestes demandes s’enfoquen a la defensa lícita dels seus drets, al respecte a les seves voluntats i a la supressió de mesures coercitives.

Els professionals que ens dediquem a l'àmbit de la salut mental ens podem haver sentit interpel·lats o qüestionats per pràctiques històriques que aplicàvem des d'una manera de cuidar o intentar cuidar que, hem de reconèixer, no ha estat sempre la millor o de la qual se’n pot haver fet un excés.

Aquí podríem parlar en major o menor mesura de diversos qüestionaments i principis ètics que en algun moment han pogut xocar i també de les ràtios de personal històricament ínfimes en salut mental, així com també de les estructures.

Pot ser que soni com una crítica a alguns dels nostres models assistencials del passat (no tan llunyans i, de vegades, fins i tot encara presents)? Sí, perquè malgrat que la finalitat hagi estat benintencionada, cosa que per a mi no és motiu de debat, els mitjans no sempre han estat els adequats: contencions mecàniques, ingressos involuntaris, prohibició de visites, de permisos, etc. Recordem, per exemple, que es va permetre l'ús del telèfon mòbil a les unitats d'ingrés d'aguts (excepte en alguns casos d'algunes institucions on ja s'havia assumit el «risc» abans) perquè ens va sobrevenir una pandèmia mundial. Avui, en la gran majoria de dispositius d'ingrés, les persones fan ús del telèfon mòbil durant la seva estada i no hi ha constància que hagi passat res dolent o res que no pogués passar en altres entorns d'hospitalització fora dels de salut mental.

És dolorós quan, des del mateix associacionisme en salut mental, de vegades als professionals (no oblidem que jo soc infermer) se'ns titlla de torturadors. Aquesta visió de part del col·lectiu de persones amb experiència pròpia només es pot entendre des de la perspectiva que encara hi ha una bretxa històrica de dolor en la nostra relació professionals/persones ateses que, per sort, una immensa majoria sentim i ens esforcem a ajudar a tancar des de sempre i més encara, si és possible, en els últims anys. I això cal que passi.

El canvi també ha arribat als professionals des de les seves fases formatives més primerenques: Infermeres (EIR), psicòlegs (PIR) i metges (MIR) reben a les seves respectives residències, trobades i seminaris persones amb problemes de salut mental. Part de la clau del canvi cultural també rau en la formació impartida i rebuda.

Abans (situant aquest abans en un espai-temps no determinat) ho fèiem pitjor? No seré jo qui ho jutgi, però sí que puc dir, com a nòmada professional que soc, després d'haver treballat en moltes institucions al llarg dels meus 26 anys com a infermer en salut mental, que ara ho estem fent millor i comencem a tenir exemples de bones pràctiques quant a l'erradicació de mesures coercitives i de la contenció mecànica o altres, com ara les unitats de portes obertes. És un sentir unànime que aquest és el camí i el rumb a seguir i que cada institució haurà de posar recursos a favor de la consecució d'aquests objectius.

Una formació per seguir escoltant-nos i entenent-nos

Els QualityRights, i la formació que ofereixen tant a la població general com a professionals i persones amb experiències viscudes, han de ser entesos com un instrument per seguir escoltant-nos, entenent-nos, i per fer aquest salt cap endavant definitiu cap a una plena garantia de drets de les persones amb discapacitat psicosocial, intel·lectual o cognitiva. L'Organització Mundial de la Salut els ha dissenyat amb l'objectiu de poder avaluar i millorar la qualitat i els drets humans als recursos de salut mental i de serveis socials especialitzats, combatent l'estigma i la discriminació i orientant la reforma de polítiques i lleis nacionals d'acord amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Hem esmentat abans com n'és d'important la formació en la transformació de la cultura assistencial en salut mental. Els QualityRights ofereixen recursos formatius, de lliure accés, basats en un itinerari dissenyat en forma de mòduls que recull els principals temes que connecten amb els drets de les persones, i que contempla tant la part teòrica com la pràctica en forma de dinàmiques participatives. Així podem trobar des de materials més bàsics fins a altres de més especialitzats, guies i eines complementàries, distribuïts en àrees temàtiques: drets humans; salut mental, discapacitat i drets humans; capacitat jurídica; recuperació i protecció contra la coacció, la violència i el maltractament.  

El Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, des del Pacte Nacional de Salut Mental, ha traduït tots els materials al castellà i al català i es poden trobar a Support-Girona i SOM Salut Mental 360º. Actualment, un grup d'experts coordinats per Obertament està treballant en una adaptació del material original a la nostra realitat més propera.

Confiem que aquesta formació i aquests materials adaptats puguin estar ben aviat a disposició de futurs formadors de formadors que estenguin i ramifiquin per tot el territori el missatge, però fins que això no passi, els QualityRights ofereixen una formació online, també de lliure accés mitjançant la creació d’un compte, pensat a capacitar les persones en un nivell bàsic sobre les qüestions plantejades i amb una certificació final una vegada acabat el curs. Jo ja tinc la meva, i tu? T’hi animes?

En definitiva, els QualityRights fomenten el nostre aprenentatge, ens conviden a reflexionar, ens fan qüestionar-nos com ho hem fet, com, fins i tot , potser ho seguim fent i ja no hem de fer, i ens orientaran a canviar de vegades les nostres pràctiques assistencials alineant-les amb la Convenció sobre els drets de les Persones amb Discapacitat.

Els QualityRights han de ser l'empenta definitiva al canvi perquè, com bé va declarar en una entrevista concedida a aquesta mateixa plataforma la seva impulsora, la Dra. Michelle Funk, cap de la Unitat de Política, Dret i Drets Humans del Departament de Salut Mental i Consum de Substàncies de l'Organització Mundial de la Salut: «Necessitem canviar actituds i mentalitats sobre la salut mental en tots els àmbits».