www.som360.org/ca
Article

Els beneficis de l’artteràpia com a mitjà d’expressió simbòlic

Consells i propostes per gaudir del procés creatiu
Silvia Vidal Vázquez

Silvia Vidal Vázquez

Educadora social i artterapeuta. Hospital de dia Baix Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Arteterapia

L’artteràpia és una forma de teràpia que es nodreix tant de la pràctica clínica com dels processos de creació utilitzant l’expressió artística com a canal de comunicació principal. Els efectes de l’art sobre la ment, les emocions i la fisiologia humana es coneixen des de l’antiguitat. No és fins a mitjan segle XX que sorgeix l’artteràpia, amb el desenvolupament de la psicoanàlisi, de corrents artístics contemporanis. Una manera diferent d’entendre les teràpies i gràcies a l’esforç conjunt de professionals de diferents disciplines com l’art, l’educació, la medicina i la psiquiatria. Actualment, aquesta teràpia és compatible amb moltes altres intervencions terapèutiques.

L’artteràpia és una forma d’intervenció psicoterapéutica que utilitza les arts plàstiques com a mitjà de comunicación i expressió per recuperar o millorar la salut mental i el benestar emocional i social de les persones.

Forma part d’altres teràpies expressives com la musicoteràpia, la dansateràpia o la dramateràpia. Malgrat que, en terme genèrics, s’entengui com a artteràpia quan es fan servir materials plàstics, també s’hi poden incorporar tècniques musicals, dramàtiques, literàries o del camp de la dansa.

Amb quins col·lectius es pot fer artteràpia?

La versatilitat de l’artteràpia permet fer un treball important en entorns assistencials diferents. Es pot fer servir amb persones de totes les edats i amb diferents grups de població: en residències geriàtriques, en col·lectius amb problemes socials, en entorns penals, hospitals, centres educatius, centres de salut o centres cívics, entre d’altres. En aquests espais, les persones artterapeutes, formades tant en l’àmbit artístic com psicoterapèutic, poden desenvolupar intervencions artterapèutiques que s’ajustin a les necessitats i capacitats de cada col·lectiu.

No és necessari que les persones que participen en l’activitat tinguin formació o habilitats artístiques, però sí la voluntat de fer un treball artístic a partir dels seus recursos i capacitats (emocions, sentiments, somnis).

Què és i què no és artteràpia

Actualment podem trobar moltes intervencions artístiques que estan dirigides per diferents tipus de perfils, des d’artistes, docents, psicoterapeutes, artterapeutes o professionals de l’educació social.

En general podem distingir diferents abordatges de l’art:

  • Educació artística. L’artista o docent ensenyen art i formen l’aprenentatge d’habilitats artístiques.
  • Educació social. S’utilitza l’art com a mitjà per intervenir educativament.

En l’àmbit terapèutic distingim:

  • L’art com a teràpia- S’assumeix que les activitats tenen qualitats terapèutiques en si mateixes i que aquestes es mobilitzen quan s’anima i s’estimula la persona a realitzar un objecte en un espai i amb els materials òptims, per tal que pugui millorar el seu benestar, conèixer tècniques concretes i sentir-se satisfet amb les seves creacions.
  • L’art en teràpia- La persona terapeuta fa servir l’objecte artístic per il·lustrar continguts verbals o per facilitar l’expressió d’aquests continguts a través de la paraula.
  • Artteràpia- Es treballa amb la producció simbòlica de les persones i es té en compte una triple relació:
  1. Entre la persona i l’obra, en el moment de realitzar-la i d’observar-la.
  2. Entre la persona i el o l’artterapeuta, a partir de l’obra creada i les seves associacions connectant amb la seva història personal.
  3. Entre l’art terapeuta i l’obra, incorporant la resposta del terapeuta davant l’obra de la persona.

Es pot reforçar un tipus de relació o una altra en funció del moment del procés en què ens trobem.

arte

Per què necessitem l’art?

Els objectius principals d’una activitat d’artteràpia són:

  • Potenciar i estimular les capacitats creatives.
  • Potenciar l’elaboració d’imatges i el seu significat dins un marc relacional.
  • Expressar vivències i emocions quan les paraules no hi arriben o no són suficients.
  • Millorar l’autoestima, afavorint el reconeixement de fortaleses i capacitats.
  • Estimular el diàleg grupal sobre les obres per ajudar a entrar en contacte amb els aspectes personals.
  • Incrementar les capacitats funcionals millorant la comunicació interpersonal.
  • Afavorir l’escolta i el respecte, respectant altres punts de vista.
  • Ajudar a contenir, tolerar i diferenciar sentiments.

Com es du a terme una activitat d’artteràpia?

S’acompanya la persona en la creació d’un treball artístic en un espai en què s’estimula un procés creador que faciliti que es pugui realitzar alguna cosa diferent a l’existent (no s’utilitzen plantilles ni models), creant a partir de les experiències i les vivències de les persones participants.

L’interès central recau en el procés creatiu que segueix cada persona per accedir a imatges internes i en la manera de realitzar o expressar aquestes imatges a través dels materials. Perquè això sigui possible, és necessari disposar del material adequat i d’un espai tranquil que es percebi com a segur i acollidor, en el qual es respecti el ritme de cada persona.

Cada persona entra en un diàleg amb l’obra, explora i experimenta amb els materials i amb les tècniques, buscant un llenguatge visual propi que li donarà la possibilitat de representar allò que desitgi.

En alguns casos, l’habilitat i el coneixement de determinades tècniques artístiques faciliten que les persones es puguin expressar amb més facilitat. La figura de l’artterapeuta, que és a la vegada observador i participant, no ha d’interferir ni explicar tècniques plàstiques que puguin desviar la persona del seu propi procés de creació. En canvi, ha d’acompanyar i facilitar el desenvolupament d’aquest procés.

La creació artística resultant pot estar carregada d’aspectes cognitius, emocionals o culturals que possibilitaran que la persona s’observi a si mateixa a través dels mitjans artístics.

A través de l’art, els conflictes i les dificultats que es representin es poden tractar de manera menys amenaçadora perquè no s’aborden directament, sinó que són traduïdes a un marc simbòlic. Crear alguna cosa es considera un procés d’obertura i, a poc a poc, s’aniran creant imatges amb més contingut personal i emocional.

En artteràpia s’utilitza l’obra com a part central de la teràpia, però l’aspecte psicoterapèutic de fer servir l’art va més enllà del llenguatge artístic i la finalització de les creacions. Posar paraules a les obres ofereix la possibilitat de fer una lectura tant de les experiències viscudes durant el procés creatiu com de l’objecte resultant. No es tracta només de fer una obra sinó de com s’ha fet i com s’explica allò que s’ha representat.

Als comentaris l’obra porta a la paraula i la paraula porta altre cop a l’obra, acceptant, per una banda, que tot el contingut plasmat a la creació no es pot traduir a un llenguatge verbal.

El fet de compartir amb la persona terapeuta, en cas de sessió individual, o amb les altres persones participants, en cas de sessió grupal, permet disposar de narratives diferents de cada creació representada, enriquint cada participant segons el nivell d’implicació.

Consells per realitzar una activitat d’artteràpia

Per ser considerada artteràpia, a l’activitat hi ha de ser present una persona artterapeuta, però es pot afavorir la creativitat pròpia de cada persona a través de l’expressió i l’experimentació, des de la llibertat i el gust per crear.

  • Escull un espai còmode i tranquil, sense interferències, per facilitar la concentració.
  • No és necessari partir d’una idea inicial, les primeres pinzellades han d’impulsar les següents de manera que tot el treball sigui creatiu, no només el començament.
  • Els materials els pots fer servir com vulguis, no hi ha una manera adequada o no. Cada persona ha de buscar la seva manera d’expressar-se.
  • Quan donis per finalitzada l’obra, pots escriure alguna cosa sobre la teva experiència o sobre el resultat final. Pots compartir la teva experiència amb una altra persona o guardar-te-la per a tu.

Algunes propostes creatives

Crear a partir de taques i «accidents»

La idea és aprendre a donar un ús creatiu a formes casuals, a taques que apareixen de manera inesperada i que ens permeten construir quelcom nou. Observa la forma, el color, la textura, l’espai de què disposes i fes que creixi, que es desplegui, a veure què surt!

Fer un collage

En un collage és important escollir els objectes que volem fer servir. Poden ser fotografies de família, d’un mateix, cartes, dibuixos, notícies de diaris, revistes d’una determinada època o temàtica, per exemple. Pot ser un collage bidimensional (amplada i llargada), però també és molt interessant fer-lo tridimensional, aconseguint profunditat, textura i perspectiva.

Dibuixar amb els ulls tancats

Ens permet estar més connectats amb el nostre interior, amb les nostres emocions i sensacions. No disposem de referències visuals i el contacte amb els materials, el moviment de la mà i del braç prenen importància. Pots fer servir qualsevol material o arriscar-te a experimentar amb un amb el qual no hi tinguis experiència.