Debat sobre la capacitació jurídica universal i la seva aplicació

Diferents especialistes analitzen reptes i necessitats de garantir aquest dret
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
drets humans
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

El passat 15 de juny va tenir lloc la trobada titulat Drets i salut mental: cap a la capacitat jurídica universal en el marc de la plataforma SOM Salut Mental 360.

Tal com va exposar la Dra. Begoña Román Maestre, professora d'ètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, ​​és important i necessari parlar sobre els drets en salut mental i la capacitat jurídica universal «perquè la capacitat jurídica no és universal i no ho ha estat durant molt de temps, tot i que presumim de constitucions i sistemes democràtics. I les persones que han estat tradicionalment marginades pel sistema han estat les persones amb discapacitat i, en concret, les persones amb trastorn mental».

Segons Román, «la capacitat jurídica universal és un dret, un bé primari, per a qualsevol persona, en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i algú ha d'assumir la responsabilitat de garantir-ho». Però la realitat és que moltes persones no tenen aquest dret garantit, vivint en una forma de «mort jurídica». Per evitar-ho, els canvis legislatius ajuden, són necessaris, però no són suficients.

Una societat decent ja no és tan sols aquella que pensa en la justícia sinó a combatre les injustícies. Begoña Román.

Maria Àngels Porxas Roig, professora de dret a la Universitat de Girona, assenyala que les reformes en matèria de capacitat jurídica s'han produït de forma aïllada però continuada des de l'adopció de la Convenció de Nova York, i s'han anat estenent figures de suport a la presa de decisions que no precisen d'una modificació de la capacitat de la persona.  

Porxas identifica tres tendències depenent de l'impacte de les reformes legals sobre el model tradicional d'incapacitació i substitució en la presa de decisions:

  1. Reformes en les quals el sistema antic roman inalterat, coexistint amb els nous models de suport, com podria ser el cas de Catalunya i la seva reforma del Codi Civil de 2010, que incorpora la figura de l'assistent.
  2. Reformes que suprimeixen les formes o règims més rígids de substitució en la presa de decisions, però mantenen els més flexibles juntament amb els nous models de suport a les decisions, introduint criteris com el principi de la mitjana menor restrictiva, el principi de la necessitat o la limitació de la durada de la incapacitació. Aquestes reformes són les que s'han donat en la majoria d'estats, i serveixen d'exemple paradigmàtic la República Txeca o el Brasil.
  3. Reformes que han reemplaçat o eliminat totalment els règims de substitució en la presa de decisions i en el seu lloc han establert sistemes de suport, en el cas de persones adultes i per motiu de discapacitat. Serien aquests una minoria d'estats entre els quals es troben Costa Rica, Perú o Colòmbia.

N'hem d'aprendre molt de les reformes que han fet altres països però la llei no és suficient. Maria Ángels Porxas

Silvia Ventura Mas, magistrada especialitzada en capacitat i internaments psiquiàtrics, i presidenta del Comitè d'Ètica Assistencial de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, assenyala en la seva presentació els reiterats requeriments a Espanya des de l'any 2011 per al canvi legislatiu que no impliqui la substitució de la voluntat i de la capacitat de les persones amb discapacitat.

El 2013 es propugna la curatela com a figura que millor s'adapta a la Convenció, però fins 2019 el 90% de les sentències eren encara d'incapacitació total. No és fins 2021 que es reforma la llei civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica, essent de gran transcendència.

Aquesta reforma recull que:

  • Les mesures de suport tindran per finalitat permetre el ple desenvolupament de la seva personalitat i desenvolupament jurídic en condicions d'igualtat.
  • Qui presti el suport haurà d'actuar atenent a la voluntat, desitjos i preferències de qui ho requereixi, procurar que pugui desenvolupar el seu propi procés en la presa de decisions, informant, ajudant en la seva comprensió i raonament i facilitar que pugui expressar les seves preferències.
  • En casos excepcionals, les mesures de suport poden incloure funcions representatives tenint en compte la trajectòria vital de la persona amb discapacitat.
  • L'autoritat judicial ha de posar les salvaguardes que consideri oportunes, per assegurar que l'exercici de les mesures de suport s'ajusti als criteris resultants d'aquest precepte i, en particular, atengui a la voluntat, desitjos i preferències de la persona que les requereixi.

Perquè aquesta reforma sigui realment eficaç, Ventura sosté que «és necessari i urgent la immediata efectivitat de les disposicions transitòries, recursos (en l'administració de justícia, sanitaris, en les entitats tutelars...) per atendre de forma individualitzada les persones, així com a mitjans i serveis per fer realitat el respecte a les seves necessitats i preferències, sense vulnerar la seva llibertat, com ha passat fins ara».

Sense mitjans, sense formació i sense serveis no hi haurà reforma. Silvia Ventura

Per la seva banda, Josep Maria Solé Chavero, advocat, activista i director de Support-Girona, considera que la reforma legal no reuneix els estàndards que marca la Convenció i que fins que la reforma de el Codi Civil Espanyol entri en vigor al setembre, se seguiran dictant sentències que, esmentant l'article 12 de la Convenció, parlen d'incapacitació i de tutela.

Solé explica com, amb la publicació el 2014 del Comentari General nº 1 del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat, la seva organització va tenir clar la necessitat de realitzar canvis que els acostessin cada cop més al nou paradigma de suport en la presa de decisions.

Per poder seguir avançant en aquest nou model, Solé assenyala que «cal un reconeixement de la capacitat jurídica en tots els àmbits de la vida de la persona i mecanismes que garanteixin els seus drets. Un d'aquests mecanismes pot ser la diversificació dels suports».

En el model social de drets humans tots som entorn i no es pot ser entorn neutre. O som facilitadors dels drets o som barrera. Josep Maria Solé.

Segons Josep Pifarré Paredero, director mèdic de Sant Joan de Déu-Terres de Lleida, «la psiquiatria ha d'avançar cap paradigmes basats en l'autonomia» i en les decisions compartides. Actualment, la necessitat de suport es basa en la valoració de la capacitat de la persona, la seva maduresa, i la seva vulnerabilitat.

Hem d'enterrar el model paternalista i passar a models de decisions compartits. Les lleis ens han d'ajudar, però el canvi no és únicament una llei. Josep Pifarré.

Beatriz Tarancón Sánchez, llicenciada en Dret i col·laboradora en primera persona a la Comissió de Drets Humans d’Activament Catalunya Associació, assenyala els conceptes de risc i de protecció com a pertanyents encara a l'antic paradigma, ja que «la Convenció estableix que és un principi general de la mateixa el respecte per la diferència i acceptació de persones que tenen o poden tenir un problema de salut mental com a part de la diversitat i condició humana».

També esmenta que els suports han de ser voluntaris, i que la persona té dret a rebutjar aquest suport, posar fi o canviar la relació de suport en qualsevol moment, a el temps que aquestes formes de suport han d'estar basades en la seva voluntat. En aquest sentit, assenyala, la recent reforma espanyola segueix situada a l'antic paradigma i manté formes de suport com la curatela o la guarda de fet. Per fer un canvi de paradigma real calen recursos econòmics, ja que la persona ha de poder accedir als suports a un cost simbòlic o gratuït, i incloure a les persones amb problemàtica de salut mental a la societat, participant-hi de forma plena i efectiva, proporcionant-los el suport adequat per poder fer-ho.

La reforma que s'ha aprovat té bones intencions, però queda molt per fer. Tot just estem començant. Beatriz Tarancón.

La trobada digital va finalitzar amb un interessant debat sobre els dubtes en aplicació de la imminent entrada en vigor de la reforma de el Codi Civil Espanyol, especialment en relació a les incapacitacions i la figura de la curatela, i els recursos disponibles per a això, i també sobre la Planificació de Decisions Anticipades (PDA).

Publicació
29 de juny de 2021
Darrera actualització
29 de juny de 2021
Col·lectius
Discapacitat física
Discapacitat intel·lectual
Persona atesa
Profesionals de la salut mental
Temes
Autonomia
Decisions anticipades
Estigma
Ètica
Gestió sanitària
Incapacitació
Legislació
SOM Salud Mental 360

Redacció

SOM Salud Mental 360

Destaquem

informacion
Blog

Saber-ne més

respetar decisones
Article

Manuals per a professionals sobre suport a la presa de decisions per a persones amb discapacitat

IDECIDE, una proposta per començar
drets humans
Ètica i drets humans

Drets i salut mental: cap a la capacitat jurídica universal

Convencion nueva york
Blog

La Convenció de Nova York

Els drets de les persones amb discapacitat
DDHH

Drets humans i salut mental

derechos
Article

El dret a decidir en el marc de la salut mental

Les implicacions de la nova reforma legislativa
TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

decisiones anticipadas
Article

La Planificació de Decisions Anticipades en salut mental

Una eina que garanteix el dret a decidir
assistencia personal
Testimoni

«M’agrada tenir la seguretat que, si em passa quelcom, tinc algú que em dona suport»

Integración laboral
Col·lectius vulnerables

Treball, autonomia i salut mental