Tenir cura dels germans de persones amb un TCA

Quines són les seves necessitats i com acompanyar-los
Sara Bujalance Arguijo
Sara Bujalance Arguijo
Psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Directora
Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)
Hermanos tca 1

Quan una família ha de fer front a una situació tan dolorosa i complexa com un trastorn de la conducta alimentària molt sovint se sent confosa i desbordada. Es requereix molta informació sobre el trastorn i molt suport i acompanyament per part dels professionals per poder superar el trastorn.

L’angoixa, la por, el sentiment d’impotència i el no saber què fer provoquen habitualment un desequilibri en la dinàmica familiar. Es trenquen rutines, augmenta la conflictivitat i el trastorn pren pràcticament tot el protagonisme en el funcionament familiar. I és en aquest punt en el que sovint, i com és natural i comprensible, pares i mares es concentren en ajudar la persona afectada pel trastorn. Per poder concentrar-se en un repte tan difícil és habitual que redueixin atenció i disponibilitat a altres membres de la família, molt sovint els germans i germanes.

Arribat aquest punt, què hem de tenir en compte? El millor que podem fer és ser conscients de les necessitats de les germanes i germans i acompanyar-los durant el procés de tractament i recuperació.

Pautes per acompanyar els germans i germanes

Els hem d’explicar què és un trastorn de la conducta alimentària

Cal donar-los informació sobre el trastorn adaptant el discurs i les paraules a la seva edat i capacitat de comprensió. Sobreprotegir-los, és a dir, amagar-los el trastorn, enganyar-los al respecte o intentar minimitzar l’evident gravetat de determinades situacions només els farà sentir més angoixa i frustració. També és important explicar-los que determinades reaccions de tristesa o ira per part de la germana o germà afectat són pròpies del TCA i que, tot i que és normal i natural sentir-se malament quan passa això, és important que no les interpretin com un atac personal, sinó que forma part de les manifestacions del trastorn. Se li pot dir, per exemple, que en alguns moments és el TCA qui parla i actua, en lloc de ser la germana o germà.

Fer-los partícips del que estem fent per superar el TCA

En la mesura en que sigui possible és recomanable anticipar-los què anirà passant al llarg del procés de tractament i recuperació. Per exemple, explicar-los que durant un temps no dinarà a casa, sinó que ho farà a l’hospital, o que no podrà anar a l’escola en l’horari habitual. És important deixar-los clar que totes aquestes accions no són un càstig sinó que tenen com objectiu aconseguir la recuperació de la seva germana o germà i que són temporals perquè a mida que vagi superant el TCA el tractament serà cada cop menys invasiu.

Fes-los saber què poden fer per ajudar la seva germana o germà

Cal ajudar-los a acompanyar a la germana o germà afectat des de la comprensió i l’afecte. És necessari fer-los coneixedors de les diferents pautes i recomanacions que l’equip terapèutic estableix, d’aquesta manera evitarem que sentin confusió davant d’aquestes pautes i entenguin per què són útils. També evitarem que els germans o germanes amb TCA puguin fer servir estratègies per «escapar» del tractament com, per exemple, demanant-los el seu mòbil o ordinador per poder accedir a Internet en moments del tractament en el que no se’ls hi permet encara. El que és molt important que la família tingui clar és que en cap cas els germans i germanes han de fer-se responsables de les cures de la persona afectada que requereixen de la maduresa i capacitat de gestió d’un adult. En canvi, els germans i germanes sí podran ser molt actius a l’hora de mostrar afecte i acompanyar a les persona afectada com, per exemple, verbalitzant la seva estima, compartir estones conversant, jugant a jocs de taula o videojocs, mirant pel·lícules i sèries plegats, etc.

Dona'ls espai per expressar-se i valida les seves emocions

Els germans i germanes molt probablement sentiran compassió i motivació per ajudar a la persona afectada però, i com també és natural i comprensible, sentiran ràbia, enuig i frustració. Emocions que poden ser dirigides a la persona afectada. És important que validem les seves emocions i els acompanyem des de la comprensió i l’afecte també. Els hem de permetre expressar-se lliurement sense jutjar-los, escoltant-los amb empatia i ajudar-los a gestionar totes aquestes emocions de manera saludable, afavorint que la relació entre els germans no es vegi perjudicada pel trastorn. Tinguem en compte també que el nostre exemple, com a adults que acompanyen i ajuden a un fill o filla amb TCA, esdevindrà clau a l’hora d’ensenyar els germans i germanes què fer i què no fer, què dir i què no dir a la persona afectada

Preserva la seva rutina i vida particular

Com menys alteri el TCA la vida en particular de cada germà i germana i la vida en general de tota la família, molt millor. No oblidem que l’objectiu final del tractament és que la persona pugui dur a terme una vida completament normalitzada. Per aquest motiu, com més normalitzat es pugui mantenir tot des d’un primer moment millor. Això vol dir que, tot i que tota la família, inclosos els germans i germanes, hauran d’adaptar-se a les pautes i recomanacions que indiqui l’equip terapèutic, com més es pugui preservar el dia a dia dels germans i germanes molt millor. Això vol dir mantenir àpats, converses, estones en família més enllà del trastorn amb l’objectiu de que els germans i germanes percebin que l’estructura i dinàmica familiars es mantenen i que estan disponibles també per a ells. En aquesta línia també és important que, en la mesura que la situació ho permeti, germans i germanes mantinguin extraescolars, activitats d’oci, relacions d’amistat i trobades amb aquests, etc.

Gestionar un TCA a casa, amb tot el que aquest implica, ajudar la persona afectada, atendre les necessitats dels altres membres de la família, mantenir l’activitat laboral, atendre les diferents situacions del dia a dia, etc., pot ser un repte titànic. Per aquest motiu, entitats de familiars i persones afectades, com l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, poden assessorar a les famílies durant tot aquest procés.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 21 de setembre de 2022
Darrera modificació 21 de setembre de 2022
Sara Bujalance Arguijo

Sara Bujalance Arguijo

Psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Directora
Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)