Sospito que la meva filla o fill pateix un trastorn de la conducta alimentària, què faig?

Què han de fer els pares i mares si sospiten que el seu fill o filla pot tenir alguna mena de trastorn de la conducta alimentària (TCA)?

Quan sorgeix la sospita, les famílies són sacsejades per moltes pors, angoixes, incerteses, sentiments i emocions difícils de gestionar.

El primer pas és confirmar la sospita en un entorn de confiança i suport, un pas que no sempre és fàcil ni pels pares o mares ni pels fills que estan patint aquest problema.

Aquest senzill decàleg et pot ajudar a generar un entorn familiar adequat per detectar si, efectivament, existeix un trastorn de l’alimentació i començar a buscar solucions professionals, acompanyant el teu fill o filla en aquest procés de recuperació.

Decàleg d’actuació per a famílies davant la sospita que el seu fill o filla tingui un trastorn de la conducta alimentària:

1. Assegura’t de facilitar un espai físic en el qual el teu fill o filla se senti segur i confiat perquè pugui expressar les seves pors o  preocupacions amb fluïdesa.
2. Genera un ambient de confiança.  D’aquesta manera, se sentirà prou còmode per reconèixer que presenta algun problema i serà més fàcil que accepti ajuda.
3. Parla amb serenitat, però de forma convincent. Fomenta el diàleg, mostra interès per allò que li pugui estar passant.
4. Fes servir l’escolta activa. Es tracta de ser empàtic, de posar-se al lloc de la persona que està parlant i ser comprensiu amb els seus sentiments, pensaments i emocions. L’escolta activa et permetrà una comunicació més propera i positiva i afavorirà que el teu fill o filla se senti recolzada.
5. Actua sense dramatitzar i des de la serenitat i la reflexió. El diagnòstic d’un trastorn de la conducta alimentària és molt seriós, però es pot superar amb l’ajuda de professionals especialitzats.
6. És molt important incidir en la idea que demanar ajuda li servirà per sentir-se millor del problema que pateix.
7. No caiguis en els enganys. Les persones que tenen un TCA poden arribar a mentir amb freqüència els seus familiars per poder seguir amb la restricció alimentària o altres símptomes relacionats amb la malaltia. Si un es deixa convèncer que realment no passa res greu, es cau en l’autoengany i no s’ajuda la persona afectada. Hem de confiar en la persona i desconfiar de la malaltia.
8. No prenguis decisions de manera precipitada. El problema no es resol en dos dies. És una situació difícil i, per tant, requereix serenitat i pensar abans d’actuar.
9. Pensa que és una malaltia psíquica. No són manies ni ximpleries de l’edat. Els trastorns de la conducta alimentària són malalties mentals en les quals la persona pateix molt a escala psicològica i física.
10. Acudir a un professional sanitari per a la valoració del teu fill o filla a fi d’iniciar un tractament amb professionals especialitzats si fos necessari. La detecció precoç, l’inici d’un tractament especialitzat i el suport familiar són claus per al bon pronòstic de la malaltia.